Es dia de ses matances
tot el món està content;
encara es solei no és fora
que es pati està ple de gent.

-Bon dia que Déu mos do!
Bon encert i bona endreça!
Un du un morral de llimons,
s'altre, un gallot cresta bessa.

Qui porta un senaió d'ais,
qui du un restet de pebrassos,
i un altre un cabdell de col
porta d'aquells més grossassos.

Per allà lluny devisam
sa tia Pepa i es neni;
per sa vora des torrent,
ja són endret de sa seni.

Una filera de dones
també ve ençà des pujol
vestides de mitja gala,
n'Antonieta i es fiol.

Per darrere sa païssa,
ve que pareix un senyor
es blonco Pep i sa tia,
sa nena i en Vicentó.

Sa tia porta un capell,
ses vetes negres volant;
es blonco queda endarrere
sa pipa caramullant
des mellor tabac d'Eivissa
fabricat a Sant Joan.

Es convidats van 'ribant
tot fresquets i enrigassats;
vénen ben antipatxats,
ses mans se van acotxant.

Dins es porxo van entrant,
la casa els fa compliments.
-Per què sense en Toni véns?
-pregunta l'ama a sa fia.
-Jo justament aqueix dia
voldria tots es parents.

No ha vengut na Catalina
ni tampoc es fiolet;
i na Marieta, mesquina,
per què no ve amb sa padrina
i veuria es cosinet?

Ara acaben d'arribar
es matancer i companyia;
és un homenot quadrat
i d'estranya fesomia.

Du una camia de quadros
i un cintó de pell de bou,
un mantonet dalt s'espatla
per si fa fred o si plou.

Es mànec de sa cutxilla
li enguaita per un costat;
qualsevol li gasta bromes
an aqueix home bregat!

-Hala, vénga, que ja és tard!
On el teniu amagat
an aqueix bacó ditxós?
Es matancer porta un ganxo.
Quan vénga s'hora des ranxo
hem de veure si és gustós.

S'acosta cap a sa taula
es pelí des convidats.
Menjaren figues i 'metlles
i bunyols ben ensucrats.

Begueren vi des parral
perquè s'aigo fa granotes
-Apa! Tots a trebaiar,
es fadrins i ses al·lotes!

Cinc o sis hòmens de pes
'naren a buscar es gorrí;
però aquest ja maliciava
i no volia sortir.

Damunt aquest banc, germans,
ha colat la seua vida,
no sense fer molta crida,
quan es veia entre ses mans
d'aquella colla de jans
es gorrinet seqüestrat,
i tot s'any tan conjurat...
I amb s'excusa que en un rato
hi anava un sac de moniato
han fet aqueix atemptat.

-Qui va matar aqueix bacó?
-Tota sa colla, senyor.

Ja li fan foc de ginebre;
ja li ben rasquen sa pell.
Un atia sa caldera,
s'altre rampina un llibrell.

Es garrits, mesquins, s'ho miren
assegudets un tros lluny.
Un diu: -Ara ja l'afaiten.
S'altre diu: -Per què no gruny?

Tots en tenim bona culpa
de lo que aquí ha passat;
si no sortim en El Caso
serà per casualitat.

Es matancer amb sa cutxilla
encara no està content:
trinxa es bacó per s'esquena
i crida tota sa gent.
-Veniu a veure sa xuia;
l'amo està en creu de bon any!
Sa bacallana de casa
no porta un vestit tamany.

Vénga, vénga, faceu via!
Dugueu aigo a sa caldera,
sa fura a sa matancera
i es llimons a na Maria.
Tu, arromanga't sa camia.
Joan, dugues es sabó
i es budell d'aquell racó.
Què fas aquí empantanat?
'gafa aquell llibrell aspat;
cala'l dalt aquell caixó.

Ordres són ordres, senyor:
no és tot menjar ventre gros
i una platera d'arròs.

Cada u a sa seua feina
es convidats tots estan:
un a sa capoladora,
es altres desencarnant.

Es matancer amb sa cutxilla
està fent veure es seu art;
amb sa cigala en es morros
pensa que es farà un bon fart.

Tothom parla més o menos
des assumptos actuals:
Fulano ha comprat un ego,
s'altre ha tombat uns corrals,
i es de darrere ca seua
sembra figueres porrals.

S'amic d'en Toni es cosí
no vol ser més barquerol:
segar i sa fruita coir
i aixecar-se de matí
mataria qualsevol.

Ses al·lotes no cretiquen
perquè tenen politiga:
això de parlar de més
és ja cosa molt antiga.

N'hi ha una de molt polida
que és de banda allà sa serra;
és una mica doctora
i de voltes arma guerra.

Porta uns rissos cara avall
que és una preciosidat;
tant si ets jove com si ets vei
quedaries embambat.

L'amo camina i camina,
mira sa feina i pregunta;
tal volta es passa sa junta
conversant amb sa vesina:
-M'agrada molt sa rutina
de deixar sa sobrassada
si res hi ha ben salada
perquè així no s'aferrissa;
segons es costum d'Eivissa,
també un poc encitronada.

Aquella al·lota arrissada
passava tot carregada
dins es porxo amb un garbell.
L'amo deia: -Vénga trossos
per sa frita; i sa gent, mossos
després de penjar es porcell.
Si no vos sap greu, es ossos
no els deixeu massa pelats:
no vui quedar repeleny
si tenc alguns convidats.
-Oh, tu, digues on està
(i dispensa que t'aturga)
-l'amo a sa dona crida-.
s'aufabieta per calar
es costellam i sa furga.
-A veure, Vicent, i què és
això que dus per derrere?
-Que jo sapi no duc res...
-Algú que es molt poc cortès
t'ha fet una befa entera,
perquè penjada en es jac
dus sa coa des gorrí.
-I tu, per què has esperat
just ara a venir-m'ho a dir?
No és estrany si es matancer
em mostrava ses dentotes
i amb sos uis entravessats
me miraven ses al·lotes.

-Bartomeu, ses botifarres
coureu, perquè em fii de vós;
sa més gorda, per ses ànimes,
o si em feis dir, n'hi duim dos.

Fan net sa capoladora,
perquè es vesí la demana;
sa gent està matadora
quan arriba la tardana.
Un majoral: -Sa senyora
-diu- fa dies que en té gana,
de menjar arròs de matances
i llavò fer ses contances
tota la santa setmana.
Es hòmens fumen i riuen
tots encara arromangats;
ses dones per dins sa cuina
fan molta remor de plats.

Dins es porxo es convidats
estan ja tots entaulats;
dos fileres de persones
davant plateres redones;
cada cuierada o tros
sempre trobarà es seu mos.
Es matancer i sa cuiera
tampoc queden endarrere;
ses taiades de llomillo
corrien de pillo a pillo;
aquella al·lota arrissada
no està mica empatxurrada,
i es jove que té davant
seguit la va reüiant.

Per fora algú fa renou
i den taula ningú es mou;
una gent cara tapada
mos diu molt enverinada:
-Demanam explicació
de sa vostra actuació.
Heureu de dir-mos quin mal
us va fer es pobre animal.
Sa Societat Protectora
amb valtros tendrà que vore.
Valtros i molts de vesins,
per què estau contra es gorrins?
L'amo content o assustat
a tots els ha convidat.
Diuen: -Per aquesta volta
tota sa colla està absolta.

Es convidats ja se'n van
diguent paraules polides:
-Que l'any qui ve molt més gran
siga es porc, si mos convides.
-Que tot vos surti molt bo,
sa xuia i sa sobrassada;
quan estiga de saó,
vendrem a fer una torrada.
Bona nit i bona nit
-sa gent ja s'ha despedit-.
L'amo pensa que sa gent
sa frita s'ha tabacat,
però es bacó de vint roves
ja penja en es teginat.

I aquí acaba sa histori des bacó:
es més fort s'aprofita des menor.

UN PAGÈS DES QUARTÓ DE PORTMANY

Foto: Vicent Trull.