La Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs, en reunió celebrada el dia 24 de febrer de 1994, amb la prèvia presentació dels candidats i l'oportuna deliberació, va decidir concedir la MENCIÓ D'HONOR SANT JORDI 1994 al Sr. Jean Serra i Torres i al grup musical Aires Formenterencs.

Pel que fa als mèrits considerats a l'hora de concedir el premi, la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs vol fer constar-ne els següents:

JEAN SERRA I TORRES va néixer el 1952 a El-Biar (Alger), fill de pares eivissencs exiliats, i arribà, amb la seua família, a Eivissa l'any 1958.

A més dels seus estudis de batxillerat, va realitzar els estudis de Delineació Artística a l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa. La seua formació literària és autodidàctica.

De 1976 daten les seues primeres col·laboracions poètiques a les revistes Eivissa i Lluc, i l'any 1977 comença a col·laborar amb articles literaris al setmanari Uc.

Va editar durant uns anys la revista Quadern i, juntament amb Bernat Joan i Marí, La paraula (1983-84).

Col·laborà amb Enric Ribes i Marí a la fundació de les Edicions Ítaca, on publicà l'antologia Poetes d'Eivissa.

En anys següents treu els poemaris: Illa (1979), Memòria trencada (1978), i Lleure i crepuscle de noces (1980).

Participà en el II Encontre de Poetes Joves dels Països Catalans celebrat a Elx l'any 1980 i a les jornades de la V Mostra de Poesia Jove (Facultat de Filosofia i Lletres de Mallorca) el 1982.

El 1984 participa juntament amb n'Isidor Marí en la creació del llibre sobre literatura de les Pitiüses La nostra pròpia veu, editat per l'Institut d'Estudis Eivissencs.

Ha publicat en prosa diversos treballs de creació literària com Poema al pare, l'any 1987; Herència clara, el 1990 o Camins, el passat 1993.

Entre altres llibres de poesia publicats per Jean Serra cal destacar Illa (i altres poemes), publicat l'any 1991, i Mester d'amant, del 1992.

La crítica literària és un altre dels gèneres cultivats per Jean Serra. El 1991 apareix la seua obra Ucs literaris i l'any següent, 1992, ho fa Camins.

44 (92)

Cal esmentar també la publicació enguany del seu assaig Per arribar a ser.

Jean Serra ha col·laborat a revistes tan conegudes com Eivissa, Lluc, El mirall, Latitud 39, Es Vedrà i es Vedranell, Veu d'Eivissa i Formentera, Poble de Formentera, Serra d'Or, Reduccions i Lletra de canvi. Així mateix ha col·laborat en diverses ocasions en la premsa local (Última Hora-Ibiza, Diario de Ibiza, i La Prensa de Ibiza).

AIRES FORMENTERENCS debutà com a grup musical el març del 1989. Un any després enregistrà el seu primer single on aparegueren dos dels temes més populars del seu ampli repertori: Visca Formentera i Trec trec.

Al poc temps, el grup va fer de "teloner" de Maria del Mar Bonet al Teatre Principal de Maó. El mateix any representaren l'illa de Formentera a la Diada de les illes Balears celebrada a Ciutat de Mallorca. El 1991 actuaren amb Marina Rosell a Pollença i amb Joan Manuel Serrat a Formentera.

El novembre d'aquest mateix any enregistraren el seu primer LP, que porta el títol de Mots i acords per penyora.

El juny de 1992 representaren les Pitiüses a l'EXPO-92 de Sevilla. L'any 1993 varen enregistrar el seu treball Rosa, mar i falzia.

Des del primer moment una personalitat inconfusible ha caracteritzat el grup, i la seva música ha sobrepassat ràpidament les fronteres geogràfiques que els envoltaven.

La seva música és netament mediterrània i els elements amb els quals juguen són els naturals de la seva illa: el mar, l'aire, la sal, l'albada, la gent, etc. Com va dir algú referint-se a ells "saben d'on són i qui són". Per això graten dins el més fons de la cultura popular de la seua illa i a partir d'aquí fan una creació particular i sempre nova.

Sobre la base instrumental, musical i literària tradicional de les Pitiüses, Aires Formenterencs aconsegueix la recuperació del folklore popular i, per tant, de la nostra cultura, alhora que presenta creacions pròpies típicament mediterrànies.