FESTA DE LA NIT DE SANT JOAN

La Mola, Formentera, 1995

Amb motiu del III centenari del repoblament definitiu de l'illa de Formentera, la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs acordà la celebració de la Festa de la Nit de Sant Joan 1995 a Formentera, concretament a la parròquia del Pilar de la Mola. L'Institut comptà amb la valuosa col·laboració de l'Ajuntament de l'illa i de l'Associació de Vesins de la Mola. Durant la Festa es llegí el Manifest de la Nit de Sant Joan 1995 que reproduïm a continuació.

Bona nit. Un any més, i en van 25, l'Institut d'Estudis Eivissencs vol celebrar la festa de la Nit de Sant Joan. I enguany, 1995, ho hem volgut fer a la Mola, bàsicament per dos motius: el primer, perquè sempre hem volgut que aquesta festa fos itinerant i que cap poble de les Pitiüses en fos exclòs, i ja feia uns quants anys que no es venia a Formentera. El segon, perquè aquest any en fa tres-cents que una gent amb empenta i il·lusió aconseguiren el que feia tants segles que es perseguia: repoblar d'una manera definitiva Formentera, portant amb ells les senyes d'identitat que encara persisteixen i que ens identifiquen com a poble: la llengua i la cultura catalanes.

I respecte d'això que deim, que és la nostra primera senya d'identitat, en començarem a parlar. Volem que la gent de Formentera i Eivissa s'identifiqui i es comprometi d'una manera més ferma amb la llengua i la cultura; volem que siguin les institucions públiques les capdavanteres d'aquest procés: ajuntaments i consell, església i empreses, partits polítics i sindicats, tothom!

Volem que l'ensenyament tingui més en compte la realitat de la nostra terra, que la primera llengua a les nostres escoles sigui el català i que s'hi ensenyi a estimar la terra a través del coneixement de tot allò que li és propi: geografia, economia, biologia, història, tot!

Volem que els nostres gestors a qualsevol nivell (central, autonòmic o municipal) siguin els primers a usar sempre i en qualsevol àmbit el català. Que l'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa continuï avançant pel camí iniciat i que els altres s'hi afegeixin aviat. Que el Consell en sigui exemple, com a primera institució pròpia dels formenterers i eivissencs. I que el representant de l'Estat a Eivissa i Formentera accepti la realitat lingüística i cultural del territori on es troba. Volem una església més compromesa amb la llengua i la cultura d'aquest poble. Volem que el petit comerç i les grans superfícies, els restaurants, els bars, la banca, els transports, tot allò que en deim iniciativa privada, treballin en la nostra llengua.

Volem actituds més favorables cap a la defensa de la llengua catalana per part dels partits polítics, sindicats i associacions empresarials.

I volem més mitjans de comunicació en català. Premsa, ràdio, televisió. No s'entén que la llengua de la terra estigui relegada a un lloc residual.

Però no volem referir-nos únicament a les senyes d'identitat; també hem de parlar pròpiament de la terra. Volem que s'acabin les agressions al nostre territori, que aprenguem a viure respectuosament amb el nostre entorn; que el sistema econòmic que tenim, sense deixar de ser pròsper, es prengui seriosament la conservació del medi i del patrimoni.

Volem un benestar econòmic que arribi a tota la societat pitiüsa. I no ens podem confondre: el creixement econòmic sostingut no és creixement, és especulació, i l'especulació que comporta contínues agressions al territori no assegura el futur, l'hipoteca.

Així, idò, volem per als nostres fills unes illes sense macrourbanitzacions, sense més camps de golf, sense més pedreres destruint el nostre paisatge, amb polítiques de recollida i reciclatge de residus i d'estalvi d'aigua reals, volem una Eivissa sense ports faraònics, una Formentera sense càmpings, una protecció total, efectiva, integral i per sempre de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

I per damunt de tot volem que siguem tots els formenterers i eivissencs els que actuem de forma decidida en la consecució d'aquests objectius. Que tothom hi participi! No ens deixem portar per actituds conformistes.

Que aquest sigui un missatge d'esperança i motivació per arribar a fer allò que començaren a construir aquells que arribaren fa tres-cents anys a Formentera.

La Mola, 23 de juny de 1995

COMISIÓ EXECUTIVA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS