El dia 15 de maig passat va morir a Barcelona un estimat soci i col·laborador de l'Institut d'Estudis Eivissencs: Antoni Ferran Llobet (Barcelona, 20 de gener de 1934). Havia exercit com a aparellador, a Eivissa, des de 1963. Treballà devora arquitectes tan prestigiosos com Josep Lluís Sert, Erwin Broner, Rodríguez Arias, Raimon Torres, Sixte Illescas o l'eivissenc Elies Torres. Persona estretament vinculada a l'Institut d'Estudis Eivissencs -sobretot els anys de la represa de les activitats i a nombroses iniciatives de caràcter cultural participà en la fundació del Cine Club Eivissa i col·laborà en la Guia d'arquitectura d'Eivissa i Formentera, d'Elies Torres, entre d'altres-, en la seua condició, aleshores, de Secretari de la Delegació a Eivissa del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, promogué una interessant mostra fotogràfica dins les activitats del I Curs Eivissenc de Cultura (1974), a través de la qual hom podia prendre consciència del deteriorament progressiu de l'entorn, mitjançant imatges antigues i recents d'un mateix paratge, ara malmès per una arquitectura especulativa i sense qualitat. Era, sens dubte, un primer toc d'atenció als eivissencs, pel que això comportava d'atemptat a la integritat i la bellesa de l'illa.

Ell va avalar la invitació de l'Institut a l'arquitecte Sert perquè pronunciàs una conferència en aquell mateix curs, i fins i tot va demanar-li que intercedís davant el seu amic Joan Miró per tal que realitzàs el cartell del I Curs Eivissenc de Cultura. Josep Lluís Sert va participar en el Curs, però el cartell de Miró -potser perquè hom anava just de temps- desgraciadament no fou possible.

Antoni Ferran Llobet, afable, irònic i incisiu, va estimar molt aquesta illa i, indubtablement, la va patir, car era conscient de tants i tants desastres urbanístics que en degradaven el paisatge. Fou un bon coneixedor de la nostra arquitectura popular, a la qual dedicà un assaig extens, Notes of the folk architecture of Eivissa (Notes sobre l'arquitectura popular d'Eivissa), en una publicació estrangera.

Amb aquestes ratlles, l'Institut d'Estudis Eivissencs vol manifestar la seua gratitud a la bona feina d'un dels seus socis rellevants, personatge tenaç, home d'idees clares i d'actes conseqüents. És el nostre millor homenatge.