Història Geografia Sociologia

Les véndes d'Eivissa i Formentera Veure l'article original en PDF

Joan Marí Cardona .

Vénda és una paraula trasplantada a Eivissa i Formentera per alguns dels primers repobladors, procedents d'indrets de Catalunya on el seu ús era corrent. En lloc de significar torn d'una feina qualsevol, ací el mot prengué per extensió la idea de la rodalia on vivien un cert nombre de famílies a les quals era assignada una determinada activitat.

Malgrat el silenci documental dels segles XIII-XVI, cal suposar que aleshores la paraula vénda ja era normal en el llenguatge popular, puix que en el segle XVII apareix documentada sense cap aclariment del significat, com a torn o tanda i com a extensió de terra. Així trobam, per exemple, la vénda d'una guarda del torrent de Cala de Bou (1650), la d'un capità de nau francès, a les Salines, que es queixava perquè li havien llevat la seua vénda de carregar sal (1675), unes terres de Balansat de les quals es diu que són de la vénda de Rubió (1695), etc.

Al llarg del segle XVIII, les véndes d'Eivissa i Formentera es troben perfectament estructurades, i són preses com a punts de referència de diversitat de temes: pagament dels delmes i les primícies, actes organitzats per a la defensa, treballs en la construcció de temples, etc.

Cada quartó o cada vicaria tenia les véndes com a unitats de

Pla de Corona. Vénda del Pla (Santa Agnès). (Foto: J. Marí Cardona.)
Pla de Corona. Vénda del Pla (Santa Agnès). (Foto: J. Marí Cardona.)

comarques d'activitats humanes. La llunyania que separava alguna vénda de la pròpia vicaria podia ocasionar que fos agregada a una altra de més pròxima. Això succeí a la vénda de Benirràs, de Santa Eulàlia, agregada a la vicaria de Sant Miquel des del segle XVII; i a la vénda de Corona, del quartó de Balansat, assignada a la vicaria de Sant Antoni de Portmany, 1727.

L'erecció de les segones vicaries de Portmany i de Santa Eulàlia, Sant Josep i Sant Joan (1727), fou una primera prova per a la unitat de les véndes més antigues, perquè cada vicaria es trobà amb la necessitat d'organitzar les pròpies véndes, prescindint del quartó i de la vicaria matriu.

La constitució de les parròquies (1785) motivà la definitiva desaparició de la unitat de les grans véndes més antigues, perquè foren les parroquials les véndes que des d'aleshores prengueren el protagonisme, en uns moments en què les tasques de la defensa l'anaven perdent fins a la desaparició total. La majoria dels antics noms de les véndes es conserva a les parròquies matrius o a les filials. Del quartó de Portmany sols podem recordar quatre véndes que han desaparegut del tot: del Cap Blanc, del Torrent, del Puig d'en Serra i de les Roques Males o del Vedrà dels Ribes i l'Alqueria.

Al llarg del segle XIX, gairebé les úniques véndes que perduren són les parroquials, la major part aparegudes per a la construcció i el manteniment dels temples, per als empadronaments, la salpassa, les aportacions extraordinàries a obres parroquials, el nomenament dels obrers parroquials, etc. Això ha fet creure a algú que les véndes eren de tipus exclusivament eclesiàstic, quan el seu origen propi fou el conjunt d'afers civils, eclesiàstics i militars del temps feudal.

Llevat dels ajuntaments no existeix avui cap estament social que pugui mantenir les véndes, donant-los el contingut de diverses funcions administratives. Per això cal saludar amb plena satisfacció la iniciativa dels ajuntaments de Sant Francesc de Formentera, de Sant Joan de Labritja i de Sant Antoni de

Molí d'en Teuet. Vénda del Molí (Sant Ferran). (Foto: J. Marí Cardona.)
Molí d'en Teuet. Vénda del Molí (Sant Ferran). (Foto: J. Marí Cardona.)

Portmany (aquest en projecte) de dividir en véndes els corresponents termes municipals.

Pot acceptar-se com a normal que les noves véndes municipals, preses de les parroquials, no coincideixin amb elles pel que fa a l'abast, i que fins i tot apareguin alguns noms nous. Al capdallà, algunes véndes eclesiàstiques també foren modificades, en l'abast i en el nom, quan les circumstàncies ho exigien.

És d'esperar, no cal dir-ho, que les tres incipients divisions municipals mouran els dos ajuntaments restants a sumar-se, com més aviat millor, a la mateixa iniciativa. Tots junts, els cinc ajuntaments de fora, podran assegurar la vida de les véndes, tan antigues i tan nostres, quan es troben a punt de desaparèixer de totes les parròquies pageses.

Cal recordar que moltes de les véndes es varen anar subdividint en comarques més petites, al ritme del creixement de les famílies. Vegeu-ne dos exemples aclaridors:

De vegades, les comarques d'una vénda s'han pres com a véndes pròpies, i poden assenyalar un principi de subdivisions previstes. Ací, però, només són esmentades les véndes tradicionals, sense afegir-los noms de rodalies secundàries. Us adonareu també que les parròquies s'han agrupat per quartons.

QUARTÓ DEL REI

SANTA EULÀLIA

Primera vicaria:

Parròquia, 1785:

La vénda de Benirràs, que des de temps antic havia estat assignada a la vicaria de Sant Miquel, passà definitivament a formar part de la dita parròquia, 1785.

Les véndes de Labritja i de la Cala formaren la segona vicaria del quartó, Sant Joan (1727), i posteriorment la parròquia del mateix nom (1785). La vénda de la Cala fou assignada a la vicaria de Sant Vicent Ferrer (1827), després parròquia, 1933.

La vénda de Peralta constituí bàsicament el terme parroquial de Sant Carles; li fou afegit el Canar, que era una gaia de la vénda d'Arabí.

SANT JOAN

Segona vicaria del quartó, 1727:

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

SANT VICENT FERRER

Vicaria, 1827:

Parròquia, 1933:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

SANT CARLES

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

SANT LLORENÇ

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

Mare de Déu del Pilar. Vénda de l'Església. (Foto: J. Marí Cardona.)
Mare de Déu del Pilar. Vénda de l'Església. (Foto: J. Marí Cardona.)

QUARTÓ DE BALANSAT

SANT MIQUEL

Vicaria del quartó:

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

SANTA GERTRUDIS

Parròquia, 1785: extrems interiors de les véndes de Balansat:

Véndes actuals:

SANT MATEU

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

SANTA AGNES

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

QUARTÓ DE PORTMANY

SANT ANTONI

Primera vicaria:

D'esquerra a dreta, can Guerxo, vénda de Dellà Torrent (Sant Agustí), i torre del Carregador, vénda de la Torre (Sant Francesc de Paula). (Fotos: J. Marí Cardona.) D'esquerra a dreta, can Guerxo, vénda de Dellà Torrent (Sant Agustí), i torre del Carregador, vénda de la Torre (Sant Francesc de Paula). (Fotos: J. Marí Cardona.)
D'esquerra a dreta, can Guerxo, vénda de Dellà Torrent (Sant Agustí), i torre del Carregador, vénda de la Torre (Sant Francesc de Paula). (Fotos: J. Marí Cardona.)

Véndes de 1727:

Parròquia, 1785:

Véndes del segle XIX:

Véndes actuals:

El terme de Sant Josep, segona vicaria de Portmany, fou constituït amb les véndes de la Talaiassa, del Puig d'en Serra, de Benimussa i de les Roques Males (1727). El fet que només restassin dues véndes a la vicaria matriu de Sant Antoni assenyala que eren les més poblades, mentre que les altres quatre s'anaven poblant. Tot i així, la vénda de Corona, del quartó de Balansat, des d'aleshores fou assignada a la vicaria de Sant Antoni.

Posteriorment, en constituir-se els termes parroquials, les parts més interiors de la vénda del Cap Blanc passaren a Sant Mateu (vénda de Benimaimó) i a Sant Rafel (vénda de la Bassa Roja). La vénda del Torrent també cedí a Sant Rafel la porció més interior, que prengué el nom de vénda de la Creu.

SANT JOSEP

Segona vicaria del quartó, 1727:

Véndes de 1730:

Aquesta divisió en sis véndes fou provisional, i obeïa a la necessitat d'haver-n'hi una a treballar cada dia de la setmana a l'obra de la construcció del temple. És una mostra palesa de la formació de véndes com a torns de determinades activitats.

En instituir-se les parròquies (1785), la vénda del Puig d'en Serra i la de les Roques Males o del Vedrà dels Ribes i l'Alqueria, i una petita porció de la de Benimussa passaren a Sant Agustí.

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

MARE DE DÉU DEL CARME

Parròquia, 1933:

Véndes actuals:

SANT AGUSTÍ

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

QUARTÓ DE LES SALINES

SANT JORDI

Vicaria del quartó:

La part de la vénda de l'Horta més pròxima a Vila, que incloïa el puig dels Molins i les Figueretes, en fer-se la divisió parroquial, passà a Sant Cristòfol, ajut de Sant Pere.

Amb la part meridional de les véndes de Cals Costes i del Racó del Jondal fou constituït el terme parroquial de Sant Francesc de Paula.

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

SANT FRANCESC DE PAULA

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

PLA DE VILA

MARE DE DÉU DE JESÚS

Vicaria del Pla de Vila

Les parts més interiors de Forca i del Fornàs foren cedides a la parròquia de Sant Rafel, on els seus noms s'han conservat.

Les parts més pròximes a Vila passaren a l'ajut parroquial de Sant Cristòfol, on els noms de les véndes antigues varen desaparèixer i mai no foren substituïts per altres, perquè mai no hi hagué véndes.

La part interior de Santa Maria passà a Santa Gertrudis, i se'n conserva el nom.

Amb la part de la vénda de l'Horta que ja es mencionava com la vénda del Puig d'en Valls, i una porció de Sant Cristòfol, es constituí als nostres dies el terme de Santa Maria Mare de Déu.

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

SANT RAFEL

Parròquia, 1785: extrems interiors de véndes del Pla de Vila:

Véndes actuals:

Ca n'Esperança, vénda de Cals Turs (Sant Mateu). (Foto: J. Marí Cardona.)
Ca n'Esperança, vénda de Cals Turs (Sant Mateu). (Foto: J. Marí Cardona.)

SANT CRISTÒFOL

Ajut parroquial de Sant Pere, 1785:

Actualment no hi ha véndes.

SANTA MARIA MARE DE DÉU

Parròquia, 1985:

Actualment no hi ha véndes.

FORMENTERA

SANT FRANCESC XAVIER

Primera vicaria de l'illa, 1727:

La vénda de la Mola és el terme que es destinà a la segona i fugaç vicaria de la Mare de Déu del Pilar (1784), tot seguit parròquia, 1785.

La vénda de les Roques fou assignada com a terme parroquial a Sant Ferran.

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

MARE DE DÉU DEL PILAR

Segona vicaria de l'illa, 1784:

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals:

SANT FERRAN

Parròquia, 1785:

Véndes actuals:

Véndes municipals: