Música Literatura Geografia
L'any 1971 alguns components del grup britànic King Crimson passaren una temporada a les Pitiüses. La inspiració que va suposar la seva presència a Eivissa i Formentera, esdevingué el seu quart LP, anomenat Islands, que no cal traduir. Els temes del disc varen ser escrits per Robert Fripp (música) i Peter Sinfield (lletra). Els músics que hi intervengueren varen ser: Boz Burrell, veu solista i baix elèctric; Robert Fripp, guitarra i teclats; Mel Collins, saxofon; Ian Wallace, bateria i percussió; a més d'alguns convidats, com ara Paulina Lucas (veu), Harry Miller (contrabaix), Keith Tippet (piano), Robin Miller (oboè) i Mark Charig (corneta).
L'àlbum s'obre amb una cançó emblemàtica: Formentera Lady, amb la brillant intervenció de la soprano Paulina Lucas. Tanca el disc el tema Islands, amb la corneta com a protagonista.
Heus aquí la versió catalana, realitzada per Miquel Àngel Llauger Rosselló, de la lletra de les dues cançons ja esmentades:
DAMA DE FORMENTERA
Cases emblanquinades de sucre defensen una
pàl·lida vorera
encerclada pels cactus i pels pins.
Erro per aquí, per on la sàlvia dolça i les herbes
estranyes creixen
en una carretera de pedra esmicolada que el sol torra.
Rodes tortes i polsoses que es rovellen al sol;
parets brunes com rapè on corren les sargantanes.
Som aquí, a l'ombra del ventall de drac d'una figuera,
envoltat de formigues i meditant sobre l'home.
Amollaré les meves velles cordes mentre el sol declina,
no m'enfilaré a cap alçada mentre faci sol.
Dama de Formentera, canta'm la teva cançó,
dama de Formentera, dolça amant.
Els llums fulguren sobre les velles guitarres que
rasguen els viatgers,
infants d'encens ballen al so d'un tambor indi.
Aquí Ulisses va caure encisat per Circe,
i encara flota el seu perfum, i encara el seu encanteri.
La mà grisa del temps no m'atraparà mentre el sol declina
i em deslligo i m'obro mentre brillen els estels.
Dama de Formentera, dansa'm la teva dansa,
dama de Formentera, fosca amant.
(Formentera Lady, Peter Sinfield, 1971)
ILLES
Un corrent de terra i arbres envoltat per la mar,
l'escombra de les ones s'endu la sorra de la meva illa,
els meus crepuscles s'apaguen.
Camps i clarianes esperen només la pluja,
de gra en gra l'amor rovella les meves
parets altes i desgastades que contenen la marea,
el vent engronsa
la meva illa.
Cims severs de granit on les gavines roden i planen,
fan crits de dol sobre la meva illa.
El meu vel de núvia de l'alba, humit i pàl·lid,
es dissol en el sol.
La teranyina de l'amor està filada: els fats ronden,
els ratolins corren,
els rosers silvestres s'entrellacen com mans allà on
el mussol coneix els meus ulls.
Cels violats
toquen la meva illa, em toquen a mi.
Sota el sol esdevingut ona
pau infinita,
les illes es donen la mà
sota la mar del cel.
Molls de port fosc com dits de pedra
àvidament s'estiren des de la meva illa.
Ous d'ocell, paraules de mariners, perles i carabasses
estan escampats sobre la meva vorera.
Iguals en l'amor, lligats en cercles.
Un corrent de terra i arbres que retorna al mar,
l'escombra de les ones s'endú la sorra de la meva illa,
la meva sorra.
(Islands, Peter Sinfield, 1971)
FITXA TÈCNICA DE L'LP ISLANDS
(King Crimson, EG 1971): Disc produït pel mateix grup.
Cara A:
- Formentera Lady (Fripp-Sinfield)
- Sailor's Tale (Fripp)
- The letters (Fripp-Sinfield)
Cara B:
- Ladies of the road (Fripp-Sinfield)
- Prelude: Song of the gulls (Fripp)
- Islands (Fripp-Sinfield)
BIBLIOGRAFIA
PARDO, J. R.: La música pop. Salvat, Madrid, 1981. 64 p.
Historia del Rock. El País, Madrid, 1987. 628 p.
SIERRA I FABRA, J.: Discrockgrafias. Teorema, Barcelona, 1981. 415 p.
LORENTE, F.: "King Crimson". Rock Comix. Barcelona, núm. 3, 1976. 64 p.
"King Crimson". Popster, núm. 37