TRAVESSIA

A Jaume Ferrer Marí, ca n'Andreu Morna (Formentera)

El mar batia neguitós les roques de la vora,
mar blau, mar d'escumarades,
tarda embadalida de fosca.
La llanxa veloç
deixa quiets els illots,
resignació impassible,
enmig de la soledat somorta.
Hi ha una quimera de rumb
que porta de costa a costa,
crònica remota de vaixells
que creuen amb il·lusió
d'una trobada ignota.
No sé que té la travessada
del nostre mar pitiús,
aquest viatge breu, d'illa a illa,
que desvetlla l'esperit amb un vol de bromera,
et fa conscient que la vida no es detura:
va i ve, espera, reposa, resa,
vela alçada, dins el mar,
sota la policromia del sol
que arriba a la posta, allà llunyà,
i tu quedes ple de nostàlgia,
sigui quina sigui la ribera.