Justificació

Algunes vegades un se'n porta la sorpresa que uns alumnes d'ensenyament secundari aconsegueixen documents que escrupolosos historiadors desconeixien o no tenien al seu abast.

Això passà quan el mes de maig de 1996 Dolors, Lluïsa i Vicent em lliuraren un treball escolar sobre la Guerra Civil a Eivissa; les fotocòpies dels documents que aportaven em van sorprendre, ja que no els coneixia. Aviat vaig consultar la bibliografia que sobre la Guerra Civil tenia, per comprovar si s'havien publicat amb anterioritat. No els vaig trobar reproduïts enlloc. Així que amb el seu permís aquí veuen la llum aquestos documents. A partir de la còpia del radiotelegrama del comandant militar d'Eivissa dirigit al de Balears i de l'escrit al cònsol alemany a Palma de Mallorca on s'informa de la mort del mariner Alfred Meyer i de l'estat de salut dels altres cinc ferits, reférem el treball, que era molt ampli, i el limitàrem en aquesta part, al bombardeig del Deutschland.

Algunes referències bibliogràfiques

El Deutschland era un vaixell de dimensions limitades pel tractat de pau de Versalles —10.000 tones de desplaçament—, per la qual cosa se'l va dotar d'un armament d'artilleria i d'una velocitat superior al que correspondria a un cuirassat. El 29 de maig de 1937, dissabte, el cuirassat alemany Deutschland havia fondejat a mitja tarda a l'avantport d'Eivissa. Prop d'ell també era ancorat un petrolier. Dins el port, amarrat al moll, hi havia el torpediner Leopard. Aquest i el petrolier també eren

alemanys. Els dos últims havien arribat amb certa antelació.

Els alumnes de COU de l'I.B. Santa Maria fan el següent relat: Aparegueren dos avions republicans i llançaren bombes. Una d'elles va caure sobre el menjador de la tripulació i matà vint-i-dos mariners i en ferí setanta-cinc. Una altra bomba afectà la coberta lateral, amb pocs danys. El fet fou presenciat per l'armada republicana en una de les seues rares sortides a alta mar. Per tant, els alemanys cregueren que els havia atacat una flotilla de destructors. En realitat, aquesta començà a disparar contra el port i la ciutat després del pas dels avions. El bombardeig ocasionà morts i ferits entre la població de la ciutat. Es donava la circumstància que a l'avantport hi havia ancorat un petrolier alemany i al moll, atracat, el torpediner Leopard, també alemany. El llibre també reprodueix la versió que donà del fet el govern de la República: justificà l'atac perquè el vaixell obrí foc contra els avions. Diu que els avions llançaren dotze bombes. També donen a conèixer la versió alemanya de l'atac al seu vaixell.

Bertazioli relata els fets segons informacions que recollí, ja que no presencià l'atac. Apunta un episodi ben interessant: les forces revoltades contra la República difongueren la notícia que els aviadors eren russos. Cosa totalment incerta, ja que un dels pilots atacants era germà de la que més tard seria la seua primera esposa. Era el tinent d'aviació Antonio Nogueira Gordaliza, que comentà a la seua família aquesta acció. Morí el juliol de 1937 sobre Brunete.

Un altre dels pilots que intervengueren en l'acció va ser el brigada Leocadio Mendiola Núñez, que, en la notícia que publicà El País del 4 de juliol de 1997, diu que varen rebre l'encàrrec de bombardejar l'esquadra de la marina nacional que es trobava a Palma de Mallorca. En passar sobre Eivissa, un vaixell alemany els disparà, i provocà la ruptura del parabrisa del seu avió, així que decidiren atacar-lo. Ell dóna el resultat de vint morts.

Mendiola pilotava un avió bombarder katiuska de fabricació soviètica i interpreta la seua acció com una represàlia del bombardeig que va patir Gernika, just un mes abans d'aquestos fets. Bombardeig que realitzaren avions i pilots alemanys. Amb aquestos dos testimonis, sembla totalment descartada la intervenció de l'aviació russa en aquest atac.

M. Villangómez evoca: "Som al moll, devora el vaixell alemany, el torpediner Leopard, atracat al martell, a la banda de llevant. De sobte soroll d'avions, i es veuen dos bombarders que volen sobre la ciutat, no molt alts, procedents de llevant o de mestral. Són inconfusibles: no poden ser sinó rojos. Alarma. Com que no volen verticalment damunt meu, no acab d'amagar-me a l'escala del martell que dóna a tramuntana. ¿Passaran sense bombardejar? Quan ja han sortit per llevant de la ciutat, sent les fortes detonacions. ¿Hauran tirat als treballadors de s'Illa Plana, que fan una feina semblant a la del Calvari? L'escullera no em deixa veure res, però després m'inform que han descarregat damunt un cuirassat alemany, el Deutschland, que acabava d'arribar a l'avantport. (...) Em sembla que el Leopard, que tenc proper, està disparant els seus canons. Llavò comença un altre intens bombardeig. Deu navilis de l'esquadra roja llancen els seus projectils contra Eivissa. No es veuen avions, de moment no sé d'on vénen els dispars, però aviat comprenc que han de procedir de la mar. (...) Veig que una bomba ha esclatat al carrer del Comte de Rosselló, devora el passeig. Una dona i un soldat han estat les víctimes. (...) Arrib al Portal

Nou, que es considera un dels refugis més segurs. La gent, apinyada, encara l'ocupa per complet. Però allí al costat hi ha hagut una desgràcia. Un projectil ha entrat per l'obertura d'una casamata del baluard i ha ocasionat la mort de dos soldats que s'hi havien amagat. (...) Que jo sàpiga, a més dels projectils esmentats, n'han caigut, produint morts i ferits, al racó de la plaça del mercat i al carrer d'Olózaga, ja tocant al de Garijo".

Isidor Macabich a la Historia Elemental de Ibiza diu el següent: "1937.- 19 (sic) de maig. Tres aparells rojos llancen bombes sobre el creuer alemany Deutschland, recent ancorat a l'avantport, ocasionà vint-i-un morts i nombrosos ferits. D'aquestos, nou són hospitalitzats. En moren tres. Al mateix temps, l'esquadra roja bombardeja la ciutat, procurant fer blanc a altres dos vaixells alemanys, el petrolier Neptum i el torpediner Leopard, ancorats en el port i ocasionà en la població nou morts i diversos ferits".

Gil Mugarza reprodueix les declaracions de Joachim von Ribbentrop, en aquell moment ambaixador alemany a Londres, a The Times de l'1 de juny: en el moment de l'atac el vaixell es trobava de descans i la tripulació era als compartiments davanters del vaixell, sense protecció. Una de les bombes va caure en el centre del menjador de la tripulació. Va matar 22 homes i en ferí 83. La segona bomba va caure a un costat de la coberta; va produir escassos danys. En nom del govern alemany manifestà: 1) Que el seu govern es retirava dels debats del Comitè de No-Intervenció i del control exercit per les seues forces militars, mentre no tengués plenes garanties que fets semblants no es repetirien. 2) Com a represàlia del criminal assalt dels avions rojos de les autoritats de València al Deutschland, vaixells alemanys han canonejat aquest matí el port fortificat d'Almeria. Després de destruir els bastions i silenciar les bateries, l'acte de justícia es va donar per finalitzat. Recordem que Ribbentrop el 1938 fou nomenat ministre d'Afers Estrangers; considerat com un dels responsables de la Segona Guerra Mundial, va ser condemnat a

mort pel tribunal de Nuremberg i executat.

No oblidem que l'atac al Deutschland es produeix pocs dies després del que patí el creuer italià Barletta, amarrat al port de Palma. Moriren sis mariners italians i el vaixell rebé importants danys materials. Aquest vaixell pertanyia també a les forces del mal anomenat Comitè de No-Intervenció.

Enrique Fajarnés Cardona també evoca de manera semblant l'atac, que veié des de la plaça d'Espanya de Dalt Vila: El Deutschland acabava de fondejar. Els altres dos vaixells ja hi eren. A l'horitzó aparegueren vuit o nou siluetes de vaixells que venien del cap de la Mola. L'esquadra republicana anava perseguint el Deutschland, que semblava un vaixell perseguit que es refugia a aigües amigues. Sobtadament, dos aparells que procedien de ponent bombardejaren el vaixell, que deixaren envoltat de flames i fum. Els avions viraren cap al sud i desaparegueren. Tot seguit, l'esquadra obrí foc contra la ciutat. Els projectils caigueren a diversos llocs de la ciutat: racó de la Plaça, Portal Nou, carrer d'Enmig. Finalitzat el bombardeig, els vaixells republicans desaparegueren. Reduït l'incendi, el Deutschland s'havia allunyat lentament cap a s'Espardell. L'autoritat de marina d'Eivissa envià una llanxa a les aigües on el vaixell alemany havia fondejat. No trobà cap cos, però sí que hi havia fustes i altres restes del cuirassat.

El periòdic alemany Die Zeit del 30 de maig de 1997 publica un ampli reportatge amb motiu del 60 aniversari dels fets. Informa que en el cementeri de la Marina de Wilhemshaven hi són enterrats 31 mariners del Deutschland. Aquest atac va estar a punt de causar una nova guerra. Hitler pensà que Stalin havia ordenat el bombardeig, cosa que l'historiador britànic Willard C. Frank, Jr. ha demostrat fa pocs anys que no era certa. Els alemanys reaccionaren amb el bombardeig indiscriminat, dos dies després, de la ciutat d'Almeria per part del cuirassat Admiral Scheer i alguns torpediners. l'autor explica el bombardeig per part de dos avions i el canoneig dels destructors republicans. Quan fa explosió la munició del grup d'estribord, una bolla de foc surt del vaixell. Els destructors aturen els trets i desapareixen. Què ha passat? L'almirall de la flota Miguel Buiza i el seu conseller soviètic s'adonen que es tracta del Deutschland. D'una tripulació de 1.100 homes, 31 perderen la vida, 110 foren ferits, 74 d'ells de gravetat. Alemanya era un país indignat, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels manipulava la propaganda antisoviètica i escrigué que els atacants eren soviètics. El que callaren és que quatre setmanes abans, avions alemanys havien bombardejat Gernika. Un aviador republicà confessà que pensaven que el vaixell era el creuer Cervera, de la flota franquista. També hi havia qui es creia que s'havia atacat el creuer Baleares, que fustigava des de feia temps el proveïment de les forces republicanes. El govern de València es conformà amb una queixa davant la societat de les Nacions pel bombardeig d'Almeria. Stalin no volia una nova guerra a Europa. Alemanya tampoc, però sí que la guerra espanyola s'allargàs una mica més. El 31 de maig de 1937, amb honors militars, són enterrats a Gibraltar els morts. L'article finalitza amb el comentari de la decisió d'Hitler que els herois han de ser enterrats a la seua pàtria, i va manar exhumar els cadàvers i traslladar-los a Alemanya, on els feren un enterrament d'estat, utilitzat com a pretext per fer publicitat de l'ideari nacionalsocialista.

Radiotelegrama de la Comandància Militar d'Eivissa

Vegem el que diu el primer document que reproduïm. És un radiotelegrama que la Comandància Militar d'Eivissa envia a la Comandància Militar de Balears i diu el següent:

Como ampliación a mis radiogramas del 29 y 30 del actual, tengo el honor de poner en conocimiento de V.I. que el primero de los citados días alrededor de las 19 se presentaron sobre la población dos aviones rojos volando muy juntos que al primer momento no se pudieron identificar, arrojando varias bombas que cayeron en el mar inmediaciones del puerto y antepuerto y una de ellas sobre el acorazado alemán “Deutschland", que hacía poco más de media hora acababa de anclar en el antepuerto; produciendo la destrucción e incendio del avión de abordo, ocho marineros alcanzados por la gasolina ardiendo se vieron envueltos en llamas, arrojándose al mar y auxiliados por unas embarcaciones fueron desembarcados en ésta, curados y hospitalizados. Al poco rato de aparecer los aviones se presentaron ante la ciudad 10 unidades de la flota roja rompiendo el fuego varias de ellas sobre el puerto y parte baja de la población, causando los disparos la muerte (unos en el acto y otros de resultas de sus heridas) de 4 soldados, cuyos nombres ya comuniqué, dos paisanos y tres mujeres, quedando en el hospital un soldado de infantería con heridas graves. De los marinos alemanes que sufrieron graves quemaduras han fallecido los llamados Erich Schubert y Heinz Honzvarth cuyo entierro, con la debida solemnidad, se celebrará esta tarde, habiendo tenido que hacer la de ayer el de los soldados muertos. Ayer alrededor de medio día aparecieron dos aviones rojos sobre los que rompieron el fuego las ametralladoras antiaéreas y cañones de montaña con ese dispositivo; los aviones dejaron caer unas bombas en las inmediaciones de las primeras casas de la ciudad, sin consecuencias.

II

Dijo una radio roja ayer que el llamado gobierno de Valencia manifiesta, en una nota oficial, que su aviación bombardeó el acorazado alemán por haberle hecho fuego este; es una mentira más de los marxistas, la agresión partió de la aviación roja, que apareció por sorpresa sobre el acorazado, amparándose para ello en la altura que forma la ciudad antigua, que le permitió aparecer súbitamente. Para evitar sorpresas, ya que los aparatos rojos tienen un color parecido a los nacionales, he ordenado romper el fuego sobre los aviones que se acerquen a la ciudad, por cuyo motivo ruego a V.I. caso de aprobar esa orden, tenga a bien disponer que los aparatos nuestros eviten pasar sobre la isla lo que por las reducidas dimensiones de aquella no es extorsión.

Alguns dels ferits del vaixell alemany, així com els eivissencs ferits en el bombardeig de l'escuadra republicana, foren atesos a l'antic hospital, situat a Dalt Vila. Bertazioli recorda que es cridà Marià Tur de Montis, que coneixia la llengua alemanya, per tal que fes d'intèrpret. Altres testimonis diuen que es portaren alguns ferits a la clínica naval, que en aquells moments era situada a un edifici al principi de la via Romana, just darrere el convent de les monges de la Consolació. Sembla que algun altre ferit va ser atès a l'asil de la carretera de Sant Antoni, on avui hi ha el col·legi Sa Real.

Els testimonis orals

El bombardeig del Deutschland va ser un fet comentat per tots els eivissencs. Record que fa una vintena d'anys vaig sentir comentar a un grup de persones majors aquesta acció. Es trobaven de tertúlia a les terrasses del Club Nàutic i una d'elles que havia presenciat el fet deia que el cuirassat va intentar abandonar el lloc on estava fondejat i que per guanyar temps no va hissar l'àncora, sinó que tirà tota la cadena al fons de la mar. Assegurava que encara en aquell moment, i a pesar dels anys passats, trobaria el lloc on eren l'àncora i la cadena del Deutschland, situat entre el Botafoc i els Daus. Altres diuen que la cadena i l'àncora varen ser recuperades anys després per uns ferrovellers que desballestaven vaixells. El que tots afirmen és que el vaixell no va arribar a sortir, ja que abans els avions abandonaren el cel eivissenc.

El Neptum va ser el primer que va arribar a l'avantport d'Eivissa, sobre les quatre i mitja de la tarda. Fondejà entre la punta de la Mar Loca i l'illa Negra. Més tard arribà el Deutschland, que fondejà sobre la línia imaginària que uniria es Daus amb l'illa de ses Rates, de proa cap as Daus.

Testimonis presencials de l'acció ens diuen que els dos avions arribaren a l'avantport des de ponent, passant per sobre es Soto i el Calvari. Les bateries del Calvari eren encara en construcció. A pesar de la sorpresa inicial el Deutschland respongué tan aviat com va poder amb foc antiaeri. També el Leopard va obrir foc contra els avions. Algú evoca el record que abans de salpar el Leopard, mariners alemanys raptaren una parella alemanya de raça jueva i els embarcaren en el torpediner.

Un altre fet que convé apuntar, és que durant uns dies va estar ancorat davant ses Casasses de l'Illa Plana un petit vaixell cabler de nacionalitat alemanya. Quina funció tenia aquest vaixell? En el moment de l'atac també es trobava atracat al martell del port, a la banda de ponent, el vaixell italià Spero, que tenia la base a Eivissa juntament amb tres vaixells més, que els nostres informants esmenten amb aquestos noms: Sirocco, Proccione i Baronmanini. Segurament devien ser part de l'aportació italiana al Comitè de No-Intervenció. El Deutschland salpà ja fosc i es dirigí cap a Gibraltar, on varen ser atesos els ferits i reparats els danys més urgents. Els morts foren desembarcats a la base naval alemanya de Wilhemshaven, i foren rebuts com herois per l'almirall Raeder.

Pel que fa al posterior atac de l'esquadra republicana, els nostres informants recorden perfectament que formaren una mitja lluna entre es Castellar de cala Llonga i la

Mola de Formentera. Ells no pensen que fossin deu unitats, parlen de set o vuit, però el que no diu el radiotelegrama, i sí que ho afirmen els testimonis, és que hi havia tres destructors de bandera francesa, que no dispararen cap tret. Sembla que actuaven d'observadors. Aquestos vaixells poden haver causat la confusió sobre el nombre total de vaixells republicans.

Els testimonis orals confirmen el que diu M. Villangómez sobre els llocs on caigueren les bombes de l'esquadra. En especial recorden la que caigué en el Racó de la Plaça, que matà davant la barberia d'en Forn Nou l'al·lota Eulària Riera Roig, "Eularieta Noguera", un jove aprenent de sastre a can Despuig i la mare del capità Viola, que vivia a l'edifici de can Palau, també al Racó de la Plaça. Un dels soldats morts a la casamata del Portal Nou era natural de can Roig de Dalt, Corona. Sembla que també morí un obrer dels que feien les fortificacions de l'Illa Grossa o d'en Valarino.

Escrit al cònsol alemany a Mallorca

El segon document que transcrivim és una nota enviada al cònsol d'Alemanya a Palma que degué enviar alguna autoritat militar d'aviació, ja que empra paper timbrat del cap de la base d'Hidros de Pollença, encara que es veu perfectament datat a Eivissa el 4 de juny.

Ibiza 4 Junio 37 Sr. Cónsul de Alemania en Palma Muy Sr. mío: como continuación a mi carta anterior, tengo el sentimiento de comunicar a V. que en el día de ayer falleció el marinero del “Deutschland” Alfred Meyer cuyo entierro se celebró por la tarde asistiendo al mismo como al de sus compañeros fallecidos secciones de las tropas de esta plaza que le rindieron honores siendo envuelto su ataúd con las banderas Alemana y Española. De los otros cinco heridos, tres se hallan ya levantados, otro está fuera de peligro quedando uno grave. Como ya le dije están atendidos con todo cariño, les he mandado ropa interior y zapatos y un sastre les ha tomado medida para un traje a los que están ya levantados. En cuanto estén en condiciones de salir del hospital, irán a vivir al campo para su convalecencia habiéndose ofrecido distintas familias para tenerles en sus casas. Me es muy grato ofrecerme de nuevo Affmo. Viva Alemania - Arriba España

Aquest document desmenteix una opinió molt estesa entre els eivissencs, que repeteixen que un vaixell alemany va tornar a Eivissa al cap de pocs dies de l'atac i recollí els ferits i morts. Algú apunta el nom del Pinguin, el vaixell que recollí els ferits. Sembla que anava escortat per un vaixell de guerra que no arribà a entrar al port. Un dels nostres informants recorda que l'enterrament d'algun dels mariners alemanys morts va anar acompanyat d'una gran parada militar a Vara de Rey. Bertazioli també apunta en aquest sentit quan diu que recorda una desena o més de creus de pedra d'alemanys a la zona de terra comuna a la dreta del cementeri vell. Corresponen aquestes creus, totes elles, a tripulants del creuer alemany.

BIBLIOGRAFIA

ALUMNES DE COU DE L'IB SANTA MARIA D'EIVISSA: La Guerra Civil a Eivissa i Formentera. Institut d'Estudis Eivissencs. Eivissa 1985.

BERTAZIOLI RIQUER, FERNANDO: Memorias de la guerra y del exilio. Editorial Mediterrània. Eivissa 1996.

DÍAZ DE TUESTA, M. JOSÉ: "El vengador de Gernika. Leocadio Mendiola, aviador republicano, inutilizó un potente acorazado alemán en represalia por el bombardeo de la villa vizcaína". El País, 4 de juliol de 1997.

GIL MUGARZA, BERNARDO: España en llamas. 1936. Ediciones Acervo. Barcelona 1968.

JANSSEN, KARL-HEINZ: "Der Irrtum vor Ibiza". Die Zeit, 30 de maig de 1997.

MACABICH LLOBET, ISIDOR: "Historia elemental de Ibiza", revista Ibiza, núm. 16, 1ª època. Eivissa 1945.

VILLANGÓMEZ LLOBET, M.: "Quatre dies en temps de guerra", EIVISSA, núm. 14, 3ª època. Eivissa 1983.

El nostre agraïment als senyors Domingo Guasch, Manuel Guasch, Miquel Roig-Francolí, Antoni Torres Garcia i Vicent Torres Mariano per evocar els records que tenen dels fets aquí comentats, i a Marion Wendt per la traducció de l'article del Die Zeit.