Un lector de la revista, el senyor Antoni Mir, ens ha fet arribar divers material que ha anat recopilant al llarg dels anys. Volem donar a conèixer una antiga versió de la cançó “Sa garrapinyada”, que ha popularitzat el grup Uc. Es un vell full que sembla que repartia un venedor d'ametlles garrapinyades, natural de Sant Carles, que tenia certes aficions líriques i que componia cançons i estribots. La nostra feina ha estat normalitzar l'ortografia, d'acord amb les regles actuals –segurament és un text cronològicament prefabrià-. De tota manera, i per mantenir l'originalitat, hem respectat algunes incorreccions ortogràfiques, però habituals en la forma parlada del dialecte eivissenc com, per exemple, el "lo" neutre. També mantenim formes lèxiques no acceptades pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com “robo”, “barco"... Altres vegades hem respectat les formes dialectals com “burgeques” o “vore”. Hem respectat alguna locució castellana que ha arrelat entre nosaltres, com picos pardos, amb la fonètica pròpia de l'eivissenc. S'ha corregit alguna errada tipogràfica de l'original com “portar", en lloc de "pintar". També hem fet petits canvis al text primitiu per tal de fer-lo més entenedor, així el vers que diu “o si no coniau-les” l'hem canviat per “si no en voleu, coniau-les". En fi, s'ha procurat regularitzar de la manera més senzilla el nombre de síl·labes de tots els versos de la cançó.

Tots els habitants d'Eivissa
saben lo que és sobrassada;
d'ara avant també sabreu
què és 'metlla garrapinyada.

Em mor per tu,
rosa encarnada;
voldria que tu em donasses
enc' que fos garrapinyada.

Garrapinyada són 'metlles
que a ningú mai han fet mal,
si és feta amb bona maniobra
i d'una mà especial.

Em mor per tu...

Garrapinyada d'en Puig
és sa que hem de demanar;
és feta amb 'metlla d'Eivissa
sa millor classe que hi ha.

Em mor per tu...

Es que mal gust en sa boca
tengui, perquè està roí,
ses 'metlles garrapinyades
fan tornar es paladar fi.

Em mor per tu...

Per conquistar una al·lota
sobra amb una vegada:
basta dur dins ses burgeques
paquets de garrapinyada.

Em mor per tu...

Mares que teniu criatures
que són talment barruguets
en dar-los garrapinyada
seran bons com angelets.

Em mor per tu...

Com a regal aconsei
ses 'metlles garrapinyades
an es soldats d'aquesta illa
en 'nar a xerrar amb ses criades.

Em mor per tu...

Garrapinyada ne menja
des més petit as més alt,
igual de nits que de dia,
estant bo i estant malalt.

Em mor per tu...

En ser que anam de vesita
on criatures hi haja,
talment els feim alegria,
si els portam garrapinyada.

Em mor per tu...

Un soldà ha fet oferta
d'abandonar sa "xilaba",
si el deixen venir a Eivissa
a menjar garrapinyada.

Em mor per tu...

Ja hi ha metges que recepten
d'aquest producte preciós;
després que és alimentís
aconsola molt sa tos.

Em mor per tu...

Un lladre pensa en so robo,
un fadrí en s'enamorada,
un golós no oblida mai
s'ametlla garrapinyada.

Em mor per tu...

A tots memòria en faig
que en 'nar a vore una comare
mai obliden es fiol
duguent-li garrapinyada.

Em mor per tu...

Sa garrapinyada és,
ha set i sempre serà
es mosset més deliciós
que un se pugui enviar.

Em mor per tu...

Per fer lliga amb una sogra
s'ha d'anar sempre amb pillada:
lo millor que avui hi ha
és 'metlla garrapinyada.

Em mor per tu...

Es casats molt fàcilment
tapen es uis a sa jaia,
quan tornen de picus pardus,
si duen garrapinyada.

Em mor per tu...

Beneita garrapinyada!
-va dir en Pere an en JoanCada dia en menjaria
fins i tot amb enciam.

Em mor per tu...

Es menjussar a deshora,
segons com siga, fa mal;
sa garrapinyada es menja
a hora véia i oficial.

Em mor per tu...

És molt cert que hem de morir
solament una vegada
i lo que més sentirem,
deixar sa garrapinyada

Em mor per tu...

Un mut no s'explicarà
però ens farà una guinyada
volguent dir que ha trobat bona
s'ametlla garrapinyada.

Em mor per tu...

Enviarem garrapinyada
an es poble de Benissa
i es alicantins diran:
"Xe, que és bo això d'Eivissa".

Em mor per tu...

De casa a ca sa vesina
hi ha una bona bassetjada;
ella, de nits, quan somia
sent que diu: "Garrapinyada".

Em mor per tu...

De moda es pot dir que ha entrat
una vianda refinada;
no es celebraran més bodes
sense sa garrapinyada.

Em mor per tu...

Al·lota, de tu voldria
rebre'n alguna mirada;
sou sa meua alegria
tu i sa garrapinyada.

Em mor per tu...

Obligau també ses dones
a menjar garrapinyada;
si no en volen, coniau-les
en una nit de gelada.

Em mor per tu...

Cremau-los sa marefega;
i, a més, dos bufetades
dareu, 'ribant, a sa dona,
si no ha duit garrapinyada.

Viva sa garrapinyada!
Ah recetre!, perquè és bo.
Viva ses al·lotes guapes
i ses vildes, per què no?

Em mor per tu...

Es que té por acaba amb "fuig"
i garrapinyada, amb "ada".
Qui en compra alguns paquets
'caba per fer enamorada.

Em mor per tu...

Si això no basta, taiau
ses dos oreies a s'ase,
per això duis es calçons.
Viva sa garrapinyada!

Em mor per tu...

Una al·lota de quinze
ha venut una llocada
de polls que no eren seus
per comprar garrapinyada.

Em mor per tu...

Un anglès emprengué es trot
fa devers una mesada;
'ribant a Eivissa ha dit:
"Mi querer garrapinyada".

Em mor per tu...

Tot qui tasta aqueixes 'metlles,
que els diuen garrapinyades,
devers el cel guia es uis
implorant-ne dos ruixades.

Em mor per tu...

Xumisclava una vilda
perquè es veia abandonada.
Refent-se es digué: "que tonta
havent-hi garrapinyada!"

Em mor per tu...

Una al·lota tartamuda
volia garrapinyada;
com que no ho va sebre dir,
demanà "ra-ratapinyada".

Em mor per tu...

M'han dit que te'n vas, Paquita,
a Roma una temporada;
ja els diràs que qued ben gord,
perquè menj garrapinyada.

Em mor per tu...

Pes puig des Molins corrien
tropes de terra i armada
per protegir es venedor
que ven sa garrapinyada.

Em mor per tu...

Una que matà set hòmens
ha hagut de ser afusellada;
s'última voluntat seua:
es menjar garrapinyada.

Em mor per tu...

Un petitet juguissant
s'ha dat una martellada.
Sa mare l'ha consolat
donant-li garrapinyada.

Em mor per tu...

As terme de Santa Eulària,
en es port de Cala Pada,
una esquadra s'hi espera,
que ve per garrapinyada.

Em mor per tu...

En perill estava un barco
un dia de gran ventada;
es patró, en es timó,
menjava garrapinyada.

Em mor per tu...

Madrid i Eivissa s'assemblen
tocant a garrapinyada.
Aquí, a Sant Carlos, la fan;
allà, a Alcalà, és fabricada.

Em mor per tu...

Vui portar garrapinyada
allà, devers la Savina,
i, quan torni des viatge,
potser dur una fadrina.

Em mor per tu...

Una pastoreta plora
perquè li ha fuit sa manada
mentre que un pastoret
li dava... ġarrapinyada.

Em mor per tu...

A un que estava a la mort,
li feren una vetlada.
De repent s'alçà des llit.
"Vui -digué- garrapinyada!"

Em mor per tu...

"Sempre que tu cous arròs,
has de fer sa xafatada
-es marit deia a sa dona-.
No en vui: da'm garrapinyada!"

Em mor per tu...

Una pobreta té idea
de fer una gran segada
i pagar amb uns pocs paquets
d'ametlla garrapinyada.

Em mor per tu... ■