Aspectes introductoris

Avui dia, tota persona interessada en el difícil món del coneixement, sigui investigador, docent, estudiós o alumne, té diversos reptes a superar. Un d'ells, el que tractarà aquest escrit, és el de tenir localitzada tota la informació que és susceptible de ser consultada, i per tant citada, en els seus estudis. Aquest és un dels símptomes de les societats desenvolupades, basades precisament en el maneig de la informació. En el camp de la recerca, per tant, és imprescindible estar al dia de les produccions que tracten l'àrea de coneixement que volem estudiar. Però succeeix que, de vegades, ens veim ultrapassats pel volum general i, per posar un exemple, qui no ha tingut mai problemes per localitzar una obra que figura en la seua pròpia biblioteca, o fins i tot per recordar-se de la seua existència? Afortunadament, un dels objectius d'alguns investigadors és realitzar aplecs bibliogràfics diversos que donin eines per facilitar les tasques als seus col·legues. Aquestes eines, a més de servir d'ajut, són de total necessitat actualment.

La llavor d'aquest recull bibliogràfic va sorgir quan el doctor Sebastià Serra, de la Universitat de les Illes Balears, em va encarregar la coordinació del curs d'Especialista en Història i Cultura de les Illes Pitiüses i Balears a l'Edat Contemporània i la seva Didàctica. S'havia d'incloure en el dossier destinat als alumnes del curs un recull de les darreres novetats referents a les illes Pitiüses. A corre-cuita vaig recopilar el que em va ser possible. Més tard, em vaig adonar que hi havia mancances i que podria ser interessant ampliar el recull rigorosament i mirar de donar-li sortida.

És clar que existeixen antecedents d'una obra d'aquest tipus i em permetré de citar-ne tres. D'Antoni Costa Ramon es publicà, post mortem, un recull de bibliografia pitiüsa¹, gràcies als esforços del seu fill, d'Enric Ribes -que supervisà l'edició- i d'Enric Fajarnés, aleshores conseller de Cultura; el llibre conté un pròleg de Marià Villangómez. Com el propi títol indica, és un aplec global pel que fa a les temàtiques; la darrera data d'edició que inclou és de l'any 1964, i Antoni Costa degué acabar la seua realització poc abans del seu traspàs (1969). En segon lloc trobam l'obra de Josep Maria Figueres i Artigues²; es tracta d'una guia en fitxes de les publicacions sobre història aparegudes en tot moment, incloent-hi comentaris a les obres més significatives segons el parer de l'autor. Finalment, cal ressenyar la col·lecció "Ciències Socials a les Illes Balears. Bibliografia bàsica" que, en 20 volums temàtics -i amb diferents autors en cadascun d'ells-, abraça les referències més destacades en tot el camp de les Ciències Socials; la col·lecció ha estat publicada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear entre els anys 1996 i 1998. Crec que el present article pot servir per omplir els buits que han deixat aquestes produccions editorials.

A l'hora de redactar aquest article he seguit els següents criteris. Pel que respecta a l'àmbit territorial, aquest es cenyeix a Eivissa i a Formentera; encara que algunes de les entrades porten al títol el nom d'illes Balears, he decidit d'incloure-les per les referències que es fan a les Pitiüses. L'abast de les dates d'edició va de l'any 1995 a la primera meitat del 1998. Vaig escollir el 1995 perquè vaig detectar que era un moment especialment fructífer; és, simplement, un dels criteris possibles. Respecte de la cronologia a la qual es refereixen aquests estudis, he esmentat els que abracen des dels inicis del segle XVIII, encara que no sigui la meua intenció, en aquest article, polemitzar sobre l'abast de la contemporaneïtat en la història de les illes Pitiüses.

Seguint en aquest apartat de criteris, s'han de comentar els següents a l'hora de citar les obres. Abans de res, cal mencionar que en l'actualitat encara existeixen diversos criteris pel que fa a l'escriptura de les cites bibliogràfiques. El que he seguit és un d'ells, concretament el més seguit en les Ciències Socials i en les revistes d'investigació que se'n preocupen³.

1) Els articles se citen de la següent manera: autor, llinatges en majúscules i inicials del nom; any de publicació entre parèntesis; títol de la revista en cursiva; volum i número, primera i darrera pàgina. M'he permès una llicència, quant a les publicacions periòdiques, consistent a indicar el lloc d'edició i l'editorial o entitat editora en la primera referència que s'empra, seguint l'ordre alfabètic dels autors. Crec que aquesta dada facilitarà als interessats sense gaire experiència prèvia la localització d'aquestes publicacions periòdiques. 2) Els llibres es presenten: autor, llinatges en majúscules i inicials del nom; any de publicació entre parèntesis; títol del llibre en cursiva; lloc d'edició; editorial o entitat editora, nombre de pàgines.

Un altre criteri és el que recullen el TERMCAT (centre de terminologia, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) i altres autors en la mateixa línia⁴. Resumint les seues tesis, per citar llibres recomanen la següent representació: COGNOM, Inicials del nom. Títol. Núm. ed. Lloc: Editorial, any. Nombre de volums. (Col·lecció; núm)⁵. Pel que respecte a la manera de citar articles de revistes: COGNOM, Inicials del nom. "Títol de l'article". Títol de la revista [Lloc de publicació] volum (any), núm., p.⁶

No m'agradaria deixar de banda altres aspectes que crec destacables abans d'entrar en la pròpia bibliografia. Com el lector podrà comprovar, les temàtiques referides són ben variades. Les monografies, les parts d'un llibre, els articles de revista i els articles de diaris tracten diferents temàtiques com aspectes polítics, socials, memòries, estudis històrico-urbanístics, etc. Pel que fa als autors, aquests tenen procedències molt variades; n'hi ha de locals, de la resta dels Països Catalans, d'espanyols, de belgues, d'alemanys, de canadencs; la varietat també lluu a l'hora d'esmentar els seus àmbits professionals i de formació: hi ha autors que són historiadors o geògrafs que han passat per la universitat, tant pel que respecta a la formació com a la docència i a la recerca; n'hi ha que provenen de la resta d'àmbits de les Ciències Socials i s'han recollit múltiples estudiosos en general que aboquen bona part dels seus esforços a vehicular les seues aficions. També és destacable el fet que la immensa majoria de les referències recollides es troben en català, senyal que la nostra llengua va reforçant el seu paper dins el món de la ciència i la divulgació, i també que els autors es van trobant cada vegada més còmodes i identificats escrivint en la llengua d'aquestes terres. Però totes aquestes activitats investigadores, divulgadores o comunicatives no serien possibles sense l'enorme ajut de què disposen les editorials. Cal destacar la tasca continuada i regular que desenvolupen associacions com l'Institut d'Estudis Eivissencs, el Taller d'Estudis de l'Hàbitat Pitiús, l'Institut d'Estudis Baleàrics; editorials com l'Editorial Mediterrània, Documenta Balear, etc.; i administracions públiques com el Consell Insular d'Eivissa i Formentera i el Govern Balear. No obstant això, convé mencionar les deficiències en la distribució als punts de venda i a les biblioteques públiques i privades que pateixen les publicacions emeses per les administracions públiques. Convendria tenir més cura en aquest aspecte: una obra, per interessant que sigui, no servirà de res si roman desada al prestatge d'un magatzem. I ara que parlam dels punts on es poden consultar les obres citades, bona part d'elles es troben a les biblioteques més visitades de l'illa d'Eivissa, tot esperant que algun estudiós hi pari esment.

Per finalitzar aquesta introducció, vull destacar el gran volum d'estudis i de reflexions al voltant de la història i de la cultura contemporànies d'Eivissa i Formentera que s'han tret a la llum els darrers anys. Les 146 referències bibliogràfiques que conté aquest recull en són una bona mostra. Per tant, podem pensar que ens esperen encara més treballs si es consolida el bon moment actual. Cal refermar els canals ja establerts, perfeccionar els que no funcionen d'una manera òptima i establir mecanismes i recursos perquè els investigadors puguin sentir-se més còmodes i confortats en la seua tasca. Amb això contribuirem a ser un poble més ric, atès que els pobles que coneixen bé el seu passat, dedicant-li recursos humans i econòmics, poden reflexionar sobre el futur que els espera i sobre la manera d'incidir-hi. No és descartable que m'hagi deixat de banda alguna entrada. Esper que puguin existir possibles ampliacions i que, al mateix temps, sorgeixin aplecs bibliogràfics d'altres temàtiques i de la resta d'àrees de coneixement.

Bibliografia sobre Història i Cultura Contemporànies d'Eivissa i Formentera (1995-1998)

AGUILÓ, C. (1995): "Un mapa inèdit de s'Espalmador (Formentera)". Eivissa [Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs] 27, 35-36.

ALSOZA, M.L. [et al.] (1998): "Nous documents sobre el bombardeig del Deutschland". Eivissa, 32, 18-23.

AVILÉS MARÍ, C. (1998): “Notes sobre l'aeroport d'Eivissa". Quadern del TEHP. [Eivissa: Taller d'Estudis de l'Hàbitat Pitiús] X, 79-81.

BENNASAR, M.; VIDAÑA, L. (1997): Història Moderna. De les Germanies a la Guerra del Francès. Palma: Govern Balear. Conselleria d'Educació, Cultura i Esports [Ciències Socials a les Illes Balears, 14] 153 pàg.

BLAKSTAD, R. (1998): "Iniciació als llocs amagats". Quadern del TEHP, Х, 123-128 (original en anglès, "Initiation into the hidden places", 61-77).

BOFILL MERCADÉ, J. L. (1996): "Un eivissenc de primera magnitud". Eivissa, 29-30, 39-40.

BUADES, J. (1995): "D'espies i d'intrigues a l'ombra del paradís (1933-1936)". El Pitiús 1995. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 94-97.

(1996): "Eivissa colonial: una imatge nacionalsocialista". Quadern del TEHP, VIII, 83-87.

BUADES I CRESPÍ, J.; MANRESA I MONTSERRAT, M.; MAS I BARCELÓ, M. A. (1995): Emigrants illencs al Río de la Plata (la vida associativa a Buenos Aires i Montevideo). Palma: Vicepresidència del Govern Balear, 247 pàg.

BERTAZIOLI RIQUER, F. (1996): Memorias de la guerra y del exilio (Memorias de la Guerra Civil en Ibiza durante mi infancia y del posterior exilio con mi familia). Eivissa: Editorial Mediterrània, 115 pàg.

(1998): Vara de Rey. La guerra de Cuba, así como la figura del general Vara de Rey en una selección de la prensa ibicenca de la época. Eivissa: Editorial Mediterrània, 132 pàg.

CERDA I SUBIRACHS, J. (1996a): Eleccions i canvi polític a les Pitiüses (1977-1996). Eivissa: Res Publica, 101 pàg.

(1996b): Abel Matutes. De cacique local a ministro de Aznar. Barcelona. Libros Límite, 119 pàg.

(1998): "La Transició a les Pitiüses: un llarg i inacabat camí". Simposi 25 Anys Institut d'Estudis Baleàrics. La Transició a les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 115-120.

CIRER COSTA, F. (1997): "Notes sobre el teatre del segle XIX a Eivissa". Eivissa, 31, 34-38.

(1998): El convent dels pares dominics d'Eivissa. Introducció, estudi i transcripció d'un manuscrit de 1765. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 344 pàg.

CIRER I COSTA, J-C. (1998): L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XIX (1782-1900). Palma: Documenta Balear: Caixa de Balears Sa Nostra: Consell de Mallorca [Quaderns d'Història Contemporània de les Balears, 12] 64 pàg.

COLINAS, A. (1995): Rafael Alberti en Ibiza (seis semanas del verano de 1936). Barcelona: Tusquets Editores [Col. andanzas], 300 pàg.

(1996): "Apostillas a Rafael Alberti en Ibiza". Quadern del TEHP, VIII, 89-94.

COLOMAR MARÍ, A. (1998): "Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca Municipal d'Eivissa". a Isidor Macabich. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 16-22.

COMPANY I MATES, A. (1995): "Periodistes de les illes Balears a la premsa diària barcelonina (1900-1936)". A D. A.: Cultura i compromís polític a la Mallorca Contemporània. Els intel·lectuals a l'àmbit cultural català. Palma: Fundació Emili Darder [Coneixements, realitats i perspectives, 2], 91-108.

COSTA RAMON, A. [Edició i comentaris a les il·lustracions a càrrec de VALLÈS COSTA, R.] (1996): La ciutat i badia d'Eivissa. Eivissa: Editorial Mediterrània, 133 pàg.

CUESTA I LABERNIA, Μ. (1997): "Modernitat truncada. Estudi sobre la relació de Joan Gómez Ripoll Campos i l'arquitectura urbana i hotelera a Eivissa". Quadern del TЕНР, IX, 51-61.

(1998): "La visita de Franco i l'Eivissa de l'any 1955". Quadern del TEHP, X, 50-57.

D. A. (1996): 150 anys d'Obres Públiques a les Illes Balears. Palma: Sa Nostra, Caixa de Balears. Demarcació de Balears del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, 297 pàg.

D. A. (1995): Cent anys de cinema a les Illes. Palma: "Sa Nostra", Obra Social i Cultural, 190 pàg.

D. A. (1995): Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera; Palma: Universitat de les Illes Balears. Vol. 1 (A-Bera), 404 pàg.

D. A. (1996): Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera; Palma: Universitat de les Illes Balears. Vol. 1 (A-Bera), 404 pàg.

D. A. (1996): Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera; Palma: Universitat de les Illes Balears. Vol. 2 (berb-cascall), 400 pàg.

D. A. (1998): Simposi 25 Anys Institut d'Estudis Baleàrics. La Transició a les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 399 pàg.

DEMERSON, P. de (1996): "Bautismo de las calles de Ibiza". Diario de Ibiza [Eivissa] any CIII, 8-IX-96, "Dominical", 3-6.

(1997): "El sistema de adopción usado en Ibiza en la segunda mitad del siglo XVIII". Diario de Ibiza, any CIV, 7-XII-97, "Dominical", 8.

FAJARNÉS CARDONA, Ε. (1995): Lo que Ibiza me inspiró. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni. 3a ed. ampliada, 406 pàg.

(1998): Antes del silencio. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni, 88 pàg.

FERRER ABÁRZUZA, A. (1998): El Puig de Missa de Santa Eulària des Riu. Anàlisi històrica i arquitectònica. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 160 pàg. + plànols.

FERRER MARÍ, J-A. (1998): "Rememorant l'Eivissa antiga a través d'un article periodístic". El Pitiús 1998. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 108-113.

FIGUERES I ARTIGUES, J. M. (1997): Guia bibliogràfica d'Història de les Illes Balears i de les Pitiüses. Palma: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

GABRIEL, P. (1996): El moviment obrer a les Balears (1869-1936). Palma: Documenta Balear: Caixa de Balears Sa Nostra: Consell de Mallorca [Quaderns d'Història Contemporània de les Balears, 2] 64 pàg.

GALENDE DÍAZ, J. C.; FERNÁNDEZ HIDALGO, A. M. (1996): Fuentes documentales para la Historia de las islas Baleares (1775-1834). Madrid: Juan Carlos Galende Díaz, 237 pàg.

GEN (1997): "La lluita per la protecció de ses Salines d'Eivissa i Formentera". Baladre [Eivissa: Grup d'Estudis de la Naturalesa] 7, 2a època, 3-7.

GONZÁLEZ, M. A. (1997): "La visita del Generalísimo”. Diario de Ibiza, any CIV, 5-X-97, "Dominical", 7.

HAUSMANN, R. (1997): Hyle. Ser-sueño en España. Gijón: Ediciones Trea, 1969, 284 pàg.

INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS (1995): Homenatge a Joan Castelló Guasch. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, llibret sense paginació.

JAUME, A. (1997): La insurrección de octubre. Cataluña. Asturias. Baleares. Edición y estudio introductorio. Eivissa: Res Pública ed., XC + 127 pàg.

JOAN I MARÍ, B. (1996): "Llengua i literatura francesa a l'Eivissa del segle XVIII". Eivissa, 28, 34-39.

(1997): Història d'Eivissa. Eivissa: Editorial Mediterrània, 93 pàg.

JOFRE CABALLERO, A. (1997): Así emigraron los baleares a la Argentina. Palma: Govern Balear. Conselleria de Presidència, 246 pàg.

LÓPEZ, F.; VALIENTE, E. (1998): "La mujer y la salud". ETEIF. La Revista de Turisme d'Eivissa i Formentera [Eivissa: Escola de Turisme d'Eivissa i Formentera] 1, sense paginació, format electrònic.

LLOBET ROMÁN, M. (1997): "El nostre Foment del Turisme". Quadern del TЕНР, IX, 83-89.

LLUY, X. (1995): Eivissencs i formenterers als camps nazis. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 162 pàg.

(1996): "El poble sempre paga les conseqüències". Quadern del TEHP, VIII, 51-55.

MARCH, B. (1995): "Motoveleros de las Baleares": 'Los últimos de la fila' I". Xabec [Palma: Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca] 8, any IV, 16-22.

MARÍ CARDONA, J. (1995): "Formentera, 300 anys". Eivissa, 27, 18-24.

(1996a): El Camí de Missa: poblament d'Eivissa i Formentera. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 177 pàg.

(1996b): "Les véndes d'Eivissa i Formentera: recorregut històric". Eivissa, 28, 7-11.

(1996c): "Els Vedrans i Benimussa el segle XVIII. Els orígens d'un temple". Eivissa, 29-30, 18-21.

(1997a): Pergamins i Índex Vell de Tarragona. Arxiu Històric de la Pabordia de Santa Maria d'Eivissa. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 198 pàg.

(1997b): "Algunes històries de vies públiques". El Pitiús 1997. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 7-11.

(1997c): "En cerca de les fites dels quartons posades per Miquel Caietà Soler, fa 200 anys (I). Eivissa, 31, 12-14.

(1998): "En cerca de les fites dels quartons posades per Miquel Caietà Soler, fa 200 anys (II)". Eivissa, 32, 8-10.

MARÍ CARDONA, J.; RIBAS, J-A; TORRES, M. (1997): Vicent Serra Orvai (1869-1952). Fill il·lustre de Sant Josep. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni [Quaderns d'Història, 5], 47 pàg.

MARÍ I COSTA, V. (1996): "Eivissa, ciutat marítima, o Eivissa vista des de la mar". El Pitiús 1996. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 142-143.

MARÍ MARÍ "BOTJA”, J. (1997): Mis memorias. Eivissa: Govern Balear. Conselleria de Presidència, 322 pàg.

MARI I MAYANS, I. (1998): "Isidor Macabich als dos anys de la seva mort" [Article publicat a Randa, 2, 1975]. A Isidor Macabich. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 27-32.

MARÍ RIBAS "REIALA", J. (1996a): El diputat Josep Ribas Ribas (1763-1831). Fill il·lustre de Sant Josep. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni [Quaderns d'Història, 2], 39 pàg.

(1996b): "El record del diputat Josep Ribas Ribas o la veu del silenci". Eivissa, 29-30, 41-45.

(1997): Pere Escanellas Sunyer. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni [Quaderns d'Història, 6], 91 pàg.

MARIMON RIUTORD, A. (1996): Els balears en les guerres de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Barcelona: Ed. Barcanova, 126 pàg.

(1997): La crisi de 1898 a les illes Balears. Repercussions polítiques i ideològiques de les guerres de Cuba i de les Filipines. Palma: El Tall, 184 pàg.

MASSOT I MUNTANER, J. (1995): El cònsol Alan Hillgarth i les illes Balears. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Biblioteca Serra d'Or, 142], 291 pàg.

MAYANS, M.; SERRA, A. (1997): Santa Gertrudis de Fruitera, 200 anys. Santa Gertrudis de Fruitera: Comissió de Festes de Santa Gertrudis de Fruitera, 128 pàg.

MIRÓ, S. (1998): Maestros depurados en Baleares durante la Guerra Civil. Palma: Lleonard Muntaner ed., 286 pàg.

NEGREIRA, J. J.; DE MESA, J.L. (1998): Mallorquines, menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba. Palma: José J. de Olañeta [Col. La Foradada, 48], 366 pàg.

PALAU I FABRE, J. (1997): "El meu primer viatge a Eivissa. Juliol-agost del 1936". Eivissa, 31, 6-11.

PLANELLS RIPOLL, J. (1995): "L'ensenyament a Eivissa fins a 1864". Eivissa, 26, 11-15.

(1996): "Metges de les Pitiüses". Eivissa, 28, 12-17.

(1998): "Apotecaris de les Pitiüses". Eivissa, 32, 11-15.

PRATS BONET, J. (1995a): L'arxiduc Lluís Salvador, un personatge de novel·la. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni [Quaderns d'Etnologia, 1], 30 pàg.

(1995b): "Ens hi enremolinam". El Pitiús 1995. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 29-31.

(1996): "Ens hi enremolinam. Enguany al voltant de sa Quartera". El Pitiús 1996. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 24-25.

(1997): "Ens hi enremolinam. El naixement del Poble Nou". El Pitiús 1997. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 28-31.

(1998): "Ens hi enremolinam". El Pitiús 1998. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 19-21.

PRATS CALBET, A. (1997): La pesca d'abans a les Pitiüses. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, 159 pàg.

RIBAS, J-A. (1995): "En Pep de s'eivissenc". El Pitiús 1995. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 77-79.

RIERA, J. (1996): "Francesc Palau, del desterrament a la glòria". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera [Eivissa] any II, 30-XII-96/5-I-97.

(1997a): "Joaquín Vara de Rey, un militar heroic". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 6/12-1-97.

(1997b): "Tofiño, el primer cartògraf que designà Vila amb el nom de Ciutat", Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 20/26-1-97.

(1997c): "Antoni Riquer, un corsari de llegenda". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 27-I/2-II-97.

(1997d): "Joan Roman i Calbet, pioner de la investigació arqueològica". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 3/9-II-97.

(1997e): "Narcís Puget i Viñas, el precursor de la pintura eivissenca actual". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 17/23-II-97.

(1997f): "Jaume Cardona. Bisbe de Sió". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 3/9-III-97.

(1997g): "Isidor Macabich, el patriarca de les lletres eivissenques". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 24/30-III-97.

(1997h): "Vives y Escudero i el saqueig del patrimoni arqueològic". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 5/11-V-97.

(1997i): "Felip Curtoys, fill d'un petit bocí de la terra catalana". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 12/18-V-97.

(1997j): "Portmany, personatge singular i gran mestre eivissenc del dibuix". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 26-V/1-VI-97.

(1997k): "Angel Palerm Vich, de l'exili al prestigi internacional". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 16/22-VI-97.

(19971): "Josep Costa 'Picarol', un dels caricaturistes més universals". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 9/15-VII-97.

(1997m): "L'arxiduc Lluís Salvador i la seua gran aportació a la cultura pitiüsa". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 4/10-VIII-97, 24.

(1997n): "Jordi Juan i Riquer, el primer novel·lista d'Eivissa". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any III, 15/21-IX-97.

(1998): "Josep Clapés i Juan, gran divulgador de la nostra història". Proa. Periòdic d'Eivissa i Formentera, any IV, 16/22-II-98, 32.

RIERA BALANZAT, N. (1996): "L'Ismé: somni i malson a Eivissa". Quadern del TEHP, VIII, 67-71.

(1997): "La festa de Sant Cristòfol". Quadern del TEHP, IX, 69-75.

RODRÍGUEZ, A. (1996): "Descripció històrica de la 'Sociedad Española de Salvamento de Náufragos' a l'arxipèlag balear (part I)". Xabec, 11, any V, 15-23.

ROIG, J. (1998): "GEN: 1982-1997, quinze anys lluitant per la conservació d'Eivissa". Baladre, 8, 2a època, 3-4.

ROMERO, J. M. (1996): Crònica d'unes illes. Volum 1 (Eivissa i Formentera 1958-1967). Eivissa: Res Publica, 177 pàg.

(1997): Crònica d'unes illes. Volum 2 (Eivissa i Formentera 1868-1974). Eivissa: Res Publica, 217 pàg.

ROTTHIER, P. (1996): “Años 30. La isla, los arquitectos y las revistas". Quadern del TEHP, VIII, 95-101.

(1997): "Viaje virtual a Ibiza en los años de la posguerra, a través de guías, folletos e índices para el viajero". Quadern del TEHP, IX, 41-49.

ROVIRA, J.M.: (1996): Urbanización en Punta Martinet, Ibiza, 1966-1971. E. Broner, S. Illescas, G. Rodríguez Arias. J. L. Sert. Almería: Colegio de Arquitectos de Almería, 111 pàg.

S. A. (1998): Passeig de Vara de Rey: catàleg fotogràfic de l'Arxiu Històric d'Eivissa. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 58 pàg.

S. A. (1998): Vara de Rey i l'Eivissa de 1898. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, 156 pàg.

SANLLORENTE I BARRAGAN, F. (1997): La maçoneria a les Balears (1836-1936). Palma: Documenta Balear: Caixa de Balears "Sa Nostra": Consell Insular de Mallorca [Quaderns d'Història Contemporània de les Balears, 9], 64 pàg.

SANSANO I COSTA, L. (1997): "La dona al món rural pitiús entre la Restauració i la postguerra". A Dones a les Illes: Treball, Esplai i Ensenyament (1895-1945). Palma: Govern Balear. Conselleria de Presidència. Comissió Interdepartamental de la Dona, 85-91.

SERRA, J. (1998): "Isidor Macabich". A Isidor Macabich. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 33-35.

SERRA BUSQUETS, S. (1995a): "A manera d'introducció. L'estat de la qüestió de l'emigració de les illes Balears a l'Uruguai i a l'Argentina". A BUADES I CRESPÍ, J.; MANRESA I MONTSERRAT, M.; MAS I BARCELÓ, M. A. (1995), I-XVI.

(1995b): "Incidència del turisme a l'opinió pública de les illes Balears en el segle XX". A D. A. (1995): El desenvolupament turístic a la Mediterrània durant el segle XX: XIII Jornades d'Estudis Històrics Locals. Palma: del 14 al 16 de desembre de 1994. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 201-234.

SERRADILLA MUÑOZ, J. V. (1998): El francés de la Cala (París, 1914-Ibiza, 1936). Navalmoral de la Mata: Publisher Navalmoral, 284 pàg.

SORIANO FRADE, F. (1996): Pequeña historia del turismo en las Baleares. Palma: Los Iconos de Ferón, 255 pàg.

TORRES GARCÍA, A. (1997): Memòria d'un mestre saliner. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 160 pàg.

TORRES I PLANELLS, M. (1997): "La dona i la indústria a Eivissa". A Dones a les Illes: Treball, Esplai i Ensenyament (1895-1945). Palma: Govern Balear. Conselleria de Presidència. Comissió Interdepartamental de la Dona, 45-48.

TORRES PLANELLS, S. (1997): La figura de Josep Costa Ferrer "Picarol" i la il·lustració gràfica política a Catalunya de 1900 a 1936. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral inèdita, 3 vol. [2 apèndixs documentals: Catàleg temàtic de dibuixos originals: Josep Costa Ferrer "Picarol", 561 pàg. Índex cronològic de dibuixos publicats: Josep Costa Ferrer "Picarol", 359 pàg.], 522 pàg.

TUR, V. [Trad.] (1996): "L'aeroplà. Un extracte de The Life and Death of a Spanish Town". Quadern del TEНР, VIII, 73-81.

TUR I RIERA, F. (1996): “L'assassinat d'en Galop al carrer de Montgrí". El Pitiús 1996. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 127-128.

(1997): "Mestres i ensenyament a Eivissa: un llarg camí cap al segle XX". A Dones a les Illes: Treball, Esplai i Ensenyament (1895-1945). Palma: Govern Balear. Conselleria de Presidència. Comissió Interdepartamental de la Dona, 145-150.

(1998a): "Ses Feixes a la bibliografia antiga". Baladre, 8, 2a època, 14-16.

(1998b): "Isidor Macabich Llobet". A Isidor Macabich. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 5-15.

(1998c): "Joaquín Vara de Rey y Rubio. Cronologia". A Vara de Rey i l'Eivissa de 1898. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, 13-15.

(1998d): "Aquell any de 1898". A Vara de Rey i l'Eivissa de 1898. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, 111-1119.

VALERO, V. (1997): "La primera época de la revista Ibiza (1944-1950)". Quadern del TEHP, IX, 63-67.

(1998): "Utopía y decepción". Quadern del TEHP, X, 85-91.

VALLÈS COSTA, R. (1995a): El món agrari tradicional (Un intent de comprensió de l'Eivissa rural). Eivissa: Editorial Mediterrània, 49 pàg.

(1995b): Eivissa, ciutat marítima. Eivissa: Ajuntament d'Eivissa. Regidoria de Cultura [Col. Vila a l'Escola, 4], 51 pàg.

(1995c): "Notícies d'Eivissa el 1746". El Pitiús 1995. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 10-14.

(1996): La ciutat d'Eivissa i la seua significació històrica. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni [Quaderns d'Història, 3], 27 pàg.

VERDERA, N. (1998): "Un hombre llamado Vara de Rey". Diario de Ibiza, any CV, 5-VII-98, “Dominical", 6.

VERDERA VERDERA, J. (1996): Formenterers a Cuba. Eivissa: Impremta Ibosim, 77 pàg.

VILAS GIL, P. (1995a): Joaquim Gadea Fernández, la vida d'un mestre. Palma: Universitat de les Illes Balears; Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs [Col. Teoria i Història de l'Educació, 1], 221 pàg.

(1995b): "Una expedició fallida". El Pitiús 1995. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 23-24.

(1995c): "El tràgic final d'en Baló". Eivissa, 26, 16-17.

(1995d): "Un naufragi as Trucadors de Formentera". Eivissa, 27, 41-42.

(1995e): "Drets a pagar als ports de Palma i Eivissa al segle XVIII". Xabec, 8, any IV, 11-15.

(1995f): "El millor patró en la ruta d'Amèrica". Diario de Ibiza, any CII, 23-VII-95, "Dominical", 3-5.

(1996a): Jaume Planells Ferrer "Sit", història d'un corsari. Eivissa: Editorial Mediterrània, 104 pàg.

(1996b): "Un cas de contraban a l'església de Sant Josep de sa Talaia". Eivissa, 29-30, 26-27.

(1997a): "Un cas curiós". El Pitiús 1997. Almanac per a Eivissa i Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 22-23.

(1997b): "Drassaners, capitans del port i comandants de marina al port d'Eivissa". Xabec, 12, any VI, 24-29,

VILLANGÓMEZ I LLOBET, Μ. (1998): "En la mort d'Isidor Macabich" ["Alguns escrits sobre les Pitiüses". Eivissa, 1981]. A Isidor Macabich. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Regidoria de Cultura. Arxiu Històric d'Eivissa, 36-39.