Al voltant de 1740 sis eivissencs assoliren el grau acadèmic de doctor en drets (civil i eclesiàstic), títol que aleshores referendava la culminació normal de la carrera de lleis. Josep Joan Tur, Vicent Prats Riambau, Jacint Balansat Palerm, Francesc Calbet Riquer, Bartomeu Tur Martí i Josep Gota-redona Planells, els nous doctors, representaven quasi exactament la meitat del nombre d'eivissencs que s'havien graduat en drets abans d'ells.

Afegits als dos que actuaven ja durant la dècada anterior (els doctors Francesc Martí Torres i Joan Francesc Planells Joan), constituïren un grup de vuit advocats, que pràcticament coincideix en nombre amb el conjunt de nou lletrats que, segons la Guia del Turista d'Artur Pérez-Cabrero Tur, hi havia a Eivissa a principi del segle XX. Durant l'intermedi de temps transcorregut entre les dues èpoques, la xifra d'advocats illencs mai no havia baixat per davall de quatre o cinc, i en algun moment havia superat lleugerament la desena.

Però més antigament les coses havien estat bastant diferents. Segurament durant molt de temps els habitants de les Pitiüses no havien tengut necessitat de juristes per resoldre els problemes legals que se'ls presentaven. L'amateurisme jurídic dels batles dels consenyors (o del governador, després de la unificació de jurisdiccions efectuada l'any 1553) i dels prohoms que intervenien en els judicis, devia permetre que advocats més o menys autodidactes, sobretot notaris, poguessin satisfer les necessitats de justícia de litigants i acusats. Aquesta situació sembla haver canviat quan vengué de Mallorca el doctor en drets Rafel Campomar per ocupar la plaça d'assessor (jutge) creada l'any 1629. La necessitat de conèixer més a fons la legislació per poder-se enfrontar a les actuacions d'un jutge jurista i la perspectiva de poder obtenir aquest nou càrrec, degueren despertar en alguns eivissencs l'interès pels estudis de lleis. De fet, uns deu anys després, a partir de 1640, entraren en funcions, amb poca diferència de temps, els tres primers doctors eivissencs coneguts: Mateu Riambau Nicolau, Antoni Tur Tur i Lluís Riambau Aimeric. Els dos primers tengueren l'oportunitat d'ocupar interinament el càrrec d'assessor: el doctor Mateu Riambau, de 1647 a 1648, entre la mort del primer assessor, Rafel Campomar, i la presa de possessió del segon, Bernat Martí; el doctor Antoni Tur, de 1653 a 1655, entre la mort d'aquest últim i la presa de possessió de Maties Mas, tercer assessor ordinari d'Eivissa. Després de l'anada de Maties Mas, el doctor Lluís Riambau obtingué el càrrec en propietat i l'exercí de 1663 fins a la seua mort, esdevinguda l'any 1665.

Aquests tres primers doctors en drets ja pertanyien a l'estament de mà major per la condició social de les respectives famílies, però en qualsevol cas la seua titulació els hauria situat en aquell estrat social. Els doctors en medicina i en lleis, prescindint del seu origen familiar, ja gaudien d'aquest privilegi en virtut del seu títol acadèmic, i, a l'hora d'exercir càrrecs de l'administració municipal, ocupaven sempre els corresponents a mà major, d'entre els quals excel·lia el de jurat en cap, que l'any 1652 correspongué precisament al doctor Mateu Riambau. Durant el període de l'ajuntament borbònic, el doctor en drets Josep Gotaredona Planells ocupà el càrrec de regidor major (nova denominació del jurat en cap), els anys 1772-1773 i 1778-1779, i el doctor Josep Palau Tur, els anys 1782-1783.

Fins al començament del segle XVIII l'estament de mà major d'Eivissa també englobava normalment els notaris, encara que aleshores la seua professió no exigís cap títol universitari, sinó tan sols coneixements legals adquirits treballant al costat de notaris veterans. El seu rang social els feia mereixedors del tractament de "magnífic mossèn", però pel seu ofici se'ls solia donar també sovent el de "discret mossèn". Durant aquella època, alguns notaris exerciren el càrrec de jurat en cap. A Joan Lledó li correspongué l'any 1536; a Joan Miquel Serra, els anys 1539 i 1548; a Bernat Castelló, els anys 1553, 1561, 1564 i 1568; a Martí Almarge, els anys 1681, 1697 і 1699; і a Antoni Guasc Samar, els anys 1694, 1696 i 1704.

Però entre els càrrecs municipals reservats a mà major n'hi havia dos que al llarg de molt de temps constituïren autèntics feus dels notaris: el de síndic i el de secretari de la Universitat. Durant la segona meitat del segle XVI només ells exercien aquestes tasques, i encara que a principi del segle XVII l'ofici de síndic es féu també accessible a altres persones de mà major, els notaris mantengueren el monopoli de la secretaria fins al començament del segle XVIII. L'any 1703, quan per cobrir la vacança de secretari produïda per mort del notari Joan Baptista Botino, fou elegit el doctor en drets Guillem Obrador, s'inicià el nou costum de triar els secretaris de la corporació municipal entre els doctors en lleis o altres persones aptes de mà major. Pel que fa als notaris, durant l'època borbònica quedaren definitivament exclosos d'aquest càrrec i la seua condició social va experimentar una considerable devaluació. Possiblement l'entrada en escena dels doctors en lleis va acabar influint en aquesta disminució de categoria dels notaris, que de fet quedaren relegats a l'estament de mà mitjana, al costat d'apotecaris i cirurgians-barbers. Perderen també el tractament de "magnífic" i hagueren de resignar-se a no escollir més les seues esposes entre les filles de les principals famílies de la vila.

Considerant el nombre de notaris que actuaven simultàniament a Eivissa a partir del segle XVI, es pot establir una mitjana de quatre o cinc en actiu al mateix temps. Aquesta xifra únicament decaigué de forma notable durant la cinquena i sisena dècades del segle XVII, en alguns moments de les quals Francesc Simó Bermeu Nicolau va arribar a ser l'únic notari de l'illa. Però cap a la fi del segle la presència d'alguns notaris forasters contribuí al recobrament de la normalitat.

L'obtenció del títol mitjançant un examen que demostràs suficiència de coneixements, sense necessitat d'assistir a cap escola especial, feia possible que els notaris es convertissin en mestres dels propis fills, si aquests optaven per la professió paterna. Això propiciava la transmissió de l'ofici dins la família, en sèries més o menys llargues. Eren freqüents els binomis pare-fill, i en algunes famílies el càrrec de notari es va transmetre sense interrupció de besavis a besnéts.

Una de les nombroses reformes acadèmiques del segle XIX fou l'establiment de la llicenciatura com a títol representatiu de la conclusió normal de les carreres universitàries, mentre que el doctorat quedava reduït a títol d'especialització. Per això durant aquest segle desaparegueren d'Eivissa els doctors en drets i entraren en escena els llicenciats en dret, denominats senzillament advocats. Al mateix temps s'anà configurant també una espècie de carrera de notari, que, assumida per la llei del notariat de 1862 i elevada el 1867 a la categoria d'universitària, l'any 1884 fou integrada a la facultat de Dret, conservant emperò un nivell inferior a la llicenciatura.

La llei del notariat promulgada l'any 1862 va incloure els notaris dins l'àmbit del funcionariat públic, en va limitar el nombre, fixant les places, i, per accedir al càrrec, va establir el sistema d'oposicions, a les quals podien concórrer els llicenciats en dret i els qui haguessin cursat els estudis de notari. La competència entre les dues carreres acabà provocant la desaparició de la més feble, la de notari, considerada innecessària. D'aquesta manera advocats i notaris acabaren definint-se com a diferents branques professionals d'una mateixa soca acadèmica.

Durant la setena dècada del segle XIX hi havia encara a les Pitiüses cinc notaris, tots ells naturals d'Eivissa: Narcís Puget Ravell, Pere Jasso Sala, Lluís Riera Arabí, Manuel Valarino Selleres i Narcís Puget Sentí. Narcís Puget Ravell i Pere Jasso Sala moriren dins la dècada següent, i Lluís Riera Arabí, Manuel Valarino Selleres i Narcís Puget Sentí constituïren el trio de notaris dels anys noranta. L'any 1897 moriren els dos primers i Narcís Puget Sentí quedà com a únic notari d'Eivissa i Formentera fins a la venguda del mallorquí Joan Bausà i Espejo, el 1899. L'any 1907, poc després de l'arribada d'un segon notari foraster, Joan Balaguer Ensenyat, moria Narcís Puget Sentí. Amb la seua mort s'interrompia la cadena de notaris autòctons que durant segles havien donat fe pública de les determinacions dels illencs. I el record de tots ells ha anat desapareixent darrere l'horitzó configurat pels noms de Bausà, Balaguer i Sáez, tres notaris forasters que personifiquen a les Pitiüses l'activitat notarial de la primera meitat del segle XX. Però una bona part dels protocols d'aquells antics notaris eivissencs encara es conserva; encapçalada cronològicament per papers de Joan Benet Bermeu, datats a partir de 1609, una considerable quantitat de documentació notarial dels segles XVII, XVIII i XIX s'amuntega als estants de l'arxiu de protocols, esperant que l'interès d'alguna institució competent promogui solucions que la posin més a l'abast de possibles investigadors.

Advocats de les Pitiüses graduats abans de 1936¹

Dr. Joan Cabanelles (¿-1673). Mallorquí, nebot del primer assessor d'Eivissa, doctor Rafel Campomar.

Dr. Mateu Riambau Nicolau (¿-1662). Fill de Joan Benet Riambau Clapers, ciutadà².

Dr. Lluís Riambau Aimeric (1620-1665). Fill d'Andreu Riambau Joan, ciutadà.

Dr. Antoni Tur Tur (1621-1658). Fill de Miquel Tur Sirvent, ciutadà.

Dr. Vicent Ferrer Sala (1644-1681). Fill de Josep Ferrer, paraire. Fou també notari.

Dr. Guillem Obrador Garcia (1655?-1720). Fill del doctor Guillem Francesc Obrador, metge.

Dr. Marcelo Lombardo (Llobard) Ferrer (1670-1708). Fill de Marcelo Lombardo, natural de Menton.

Dr. Josep Llaudes Bermeu (1674-?). Fill de Francesc Llaudes Pineda, ciutadà.

Dr. Francesc Balansat Rosselló (1675-1726). Fill de Basili Balansat Tur, ciutadà.

Dr. Joan Riambau Guasc (1689-1768). Fill de Pere Onofre Riambau Bonet, ciutadà.

Dr. Francesc Martí Torres (1695-1781). Fill de Sebastià Martí Ros, patró.

Dr. Joan Francesc Planells Joan (1701-1772). Fill del doctor Constantí Planells, metge.

Dr. Francesc Prats Balansat, (1703-1756). Fill de Vicent Prats Ventimilla, ciutadà. Fou també prevere.

Dr. Jaume Llobet Ribes, (1704-1759). Fill de Jordi llobet Arabí, ciutadà. Fou també prevere.

Dr. Josep Joan Tur (1716-?). Fill del doctor Josep Joan Riquer, metge.

Dr. Vicent Prats Riambau (1716-1778). Fill de Pere Fèlix Prats Balansat, ciutadà.

Dr. Jacint Balansat Palerm (1718-?). Fill de Basili Balansat Bonet, ciutadà.

Dr. Francesc Calbet Riquer (1719-?). Fill de Mateu Calbet Ros, patró.

Dr. Josep Gota-redona Planells (1720-1798). Fill de Vicent Gotaredona Planells, comerciant.

Dr. Bartomeu Tur Martí (1722-1772). Fill de Bernat Tur Castelló, patró.

Dr. Domingo Joan Tur, (1722-1803). Fill del doctor Josep Joan Riquer, metge. Fou també prevere.

Dr. Josep Palau Tur (1729-1788). Fill de Vicent Palau, llaurador.

Dr. Guillem Balansat Obrador (1730-1779). Fill d'Antoni Balansat Llaudes, ciutadà.

Dr. Constantí Planells Planells, (1735-1782). Fill del doctor Joan Francesc Planells Joan, advocat. Fou també prevere.

Dr. Ignasi Riera Mas (1748-1784). Fill de Joan Riera Llinàs, fuster.

Dr. Francesc Joan Mantilla (1748-?). Fill del doctor Josep Joan Tur, advocat.

Dr. Francesc Tur Carreres (1749-1806). Fill del doctor Andreu Tur Torres, metge. Fou també notari.

Dr. Pere Palau Gegant (1750-1814). Fill de Joan Palau Calbet, patró.

Dr. Pere Palau Planells (1765-1810). Fill de Jaume Palau Calbet, mariner.

Dr. Joan Tur Ferrer (1767-1855). Fill de Miquel Tur Pineda, patró.

Dr. Llorenç Gota-redona Tur (1767-1834). Fill del doctor Joan Gota-redona Tur, metge.

Dr. Antoni Arroyos Cerecio (1770-1850). Fill d'Antoni Arroyos Arabí, ciutadà.

Dr. Ignasi Riera Tur (1775-1836). Fill del doctor Ignasi Riera Mas, advocat.

Dr. Agustí Ferrer Arabí (1776-?). Fill de Josep Ferrer Torres, patró.

Dr. Francesc Tomàs Planells (1780-1845). Fill de Francesc Tomàs Marí, procurador.

Dr. Joan Palau Ramon (1787-1840). Fill del doctor Pere Palau Gegant, advocat.

Dr. Marià Palau Ramon (1788-?). Fill del doctor Pere Palau Gegant, advocat.

Dr. Josep Hernàndez Vic (1791-1869). Fill de Josep Hernàndez Marí, patró.

Dr. Josep Tur Gota-redona (1794-1851). Fill del doctor Joan Tur Ferrer, advocat.

Dr. Vicent Gota-redona Tur (1796-1875). Fill de Vicent Gotaredona Planells, notari.

Dr. Miquel Tur Gota-redona (1797-?). Fill del doctor Joan Tur Ferrer, advocat.

Josep Gota-redona Tur (1801-1866). Fill de Vicent Gota-redona Planells, notari.

Joan Coll Soler (1804-1875). Fill d'Andreu Coll Gario, patró.

Tomàs Oliver Planells (1807-?). Fill de Rafel Oliver Camarillis, notari.

Josep Ferrer Cirer (1809?-1853). Fill d'Agustí Ferrer Arabí, advocat.

Josep Ferrer Oliver (1813-1875). Fill de Joan Ferrer Arabí, zelador de les salines.

Josep Ramon Torres (1813-?). Fill de Joan Ramon Tur, hisendat.

Marià Riquer Ribes (1815-1873). Fill de Josep Riquer Roig, hisendat.

Josep Riquer Ribes (1817-1884). Fill de Josep Riquer Roig, hisendat.

Joan Tur Llaneres (1817-1911). Fill de Josep Tur Gota-redona, advocat.

Joan Gota-redona Joan (1817-1886). Fill de Vicent Gota-redona Xareco, notari.

Francesc Gota-redona Joan (1822-1886). Fill de Vicent Gotaredona Xareco, notari. Fou registrador de la propietat.

Manuel Palau Aquenza, (1823-1898). Fill de Joan Palau Ramon, advocat. Fou també prevere.

Bartomeu Riquer Ribes (1824-1863). Fill de Josep Riquer Roig, hisendat.

Bernat Selleres Colomar (1824-1882). Fill de Bernat Selleres Tur, hisendat.

Felip Curtoys Valls (1837-1916). Fill de Felip Curtoys Espiés, militar.

Joan Tur Marquès (1844-1919). Fill de Joan Tur Riera, picapedrer.

Josep Riquer Llobet (1846-1910). Fill de Marià Riquer Ribes, advocat.

Vicent Colomar Serra (1849-1906). Fill de Joan Colomar Torres, llaurador.

Joan Roman Calbet (1849-1910). Fill d'Eugeni Roman Ginart.

Toribio Puget Sentí, (1850-1926). Fill de Narcís Puget Ravell, notari. Fou també prevere.

Pere Tur Palau (1851-1907). Fill de Joan Tur Llaneres, advocat.

Joan Gota-redona Gea (1853-1930). Fill de Joan Gota-redona Joan, advocat.

Carles Jasso Cardona (1861-?). Fill de Pere Jasso, notari. Fou registrador de la propietat.

Vicent Joan Guasc (1863-1944).

Andreu Tuells Pujol (1866-1931). Fill de Miquel Tuells Ferrer, comerciant.

Lluc Prats Costa (1867-1932). Fill d'Antoni Prats Company, comerciant.

Lluís Llobet Garcia-Conde (1867-1932). Fill d'Alexandre Llobet Tur, militar.

Vicent Tur Colomar (1868-1934). Fill de Vicent Tur Prats, llaurador.

Vicent Tur Cardona (1870?-1928). Fill de Vicent Tur Colomar, llaurador. També fou, successivament, notari i registrador de la propietat.

Emili Morales Cirer (?-1936). Fill de Josep Morales Ferrer, hisendat.

Pere Palau Tur (1886-1930). Fill de Joan Palau Sorà, hisendat.

Joan Tur Vidal (1892-1936). Fill de Faustino Tur Palau, militar.

Rafel Verdera Ferrer (1895-1931). Fill de Lleó Verdera Sastre, comerciant. Fou també registrador de la propietat.

Joan Tur de Montis (1899-1968). Fill de Joan Tur Palau, militar.

Andreu Tur Tur (1901-1988). Fill d'Andreu Tur Torres, llaurador.

Josep Costa Ramon (1907-1986). Fill de Josep Costa Roig, metge.

Guillem Tuells Riquer (1907-1991). Fill d'Andreu Tuells Pujol, advocat.

Vicent Tur Lavilla (1907-1994). Fill de Vicent Tur Colomar, advocat.

Joan Valldeneu i Beltran.

Lluís Souvirón Moreno.

Antonio Torres Álvarez.

Marià Villangómez Llobet (1913). Fill de Joan Villangómez Ferrer, metge.

Notaris establerts a Eivissa abans de 1936³

1512 Gregori Serra.

1528 Guillem Clapers.

Antoni Sunyer.

1530 Perot Prats.

1532 Bernat Joan, fill de Climent, ciutadà.

1534 Joan Miquel Serra (+1561).

1535 Guillem Arabí.

Francesc Morató (+1557).

1536 Joan Lledó (+1554).

Bernat Castelló (+1578).

1545 Miquel Joan (+1582), fill de Climent, ciutadà.

1546 Antoni Fullana, foraster?

Antoni Joan, fill de Bernat, notari.

1552 Miquel Arabí, fill de Guillem, notari.

Vicent Julià, valencià.

1557 Benet Morató (+1580), fill de Francesc, notari

1560 Bernat Andreu.

1577 Jeroni Francolí Cambrils (+1594)

Benet Camps (+1577), fill de Pere, calçater.

1582 Joan Llaudes (+1598), foraster.

Francesc Serra (+1635).

Lluís Balansat (+1621).

1583 Jaume Borràs (+1614), foraster.

Rafel Francolí Oliver, fill de Jeroni, notari.

1590 Francesc Joan Aranyó (+1609), fill d'Antoni, notari.

1599 Pere Camps (+1599), fill de Benet, notari.

1609 Joan Benet Bermeu Orvai (+1635), fill de Joan, natural de Niça.

1613 Francesc Llaudes Navarret (+1634), fill de Joan, notari.

1614 Pere Coll Palau (+1649), fill d'Andreu, argenter.

1623 Antoni Llaneres Jover (+1646?), fill de Joan Llaneres Bocanegra, comerciant.

1627 Francesc Joan Carles (+1641), fill de Francesc Joan Aranyó, notari.

1628 Marc Antoni Espanyol Cucarella (+1634), fill de Francesc Espanyol Torres, apotecari.

1629 Joan Benet López-Rubián (+1646), fill de Joan Alonso, capità.

1631 Onofre Bonet Orvai (+1654), fill de Pere.

1638 Fulgenci Cambrils (+1646).

1644 Francesc Simó Bermeu Nicolau (+1677), fill de Joan Benet Bermeu Orvai, notari.

1650 Antoni Llaudes Palerm (+1654), fill de Francesc Llaudes Navarret, notari.

1657 Joan López-Rubián Arabí (+1662), fill de Joan Benet, notari.

1659 Lluís Serra Cardona (+1661), fill de Lluc, metge.

1662 Joan Langlada Sabater (+1665), valencià.

1667 Martí Almarge Guasch (+1704). Fill de Martí, sastre.

1669 Joan Tur Bacallar (+1674), fill de Joan Tur Joan, ciutadà.

1674 Jaume Gibert, mallorquí.

1676 Antoni Guasc Samar (+1706), fill de Joan Guasc Ribes, ciutadà.

1680 Dr. Vicent Ferrer Sala (+1681), fill de Josep Ferrer, paraire.

1683 Joan Baptista Botino Ferrer (+1703), fill de Joan, natural de Menton, ciutadà.

1687 Lluís Blasco (+1705), valencià.

1689 Andreu Hervàs (+1707), valencià.

Nicolau Riera Joan (1666-1724), fill de Nicolau.

Antoni Arabí Guasc (1678-1712), fill de Joan, comerciant.

Mauro Ximeno (?-1735), foraster.

Andreu Mas Feliu (?-1749), fill de Bartomeu, paraire.

Josep Rosell Ramon (1687-1752), fill de Miquel Rosell Riusec.

Josep Ribes Planells (1693-1729), fill de Miquel Ribes Sastre, manyà.

Joan Escandell Joan (1707-1756), fill de Joan.

Josep Oliver Gota-redona (1708-1745), fill de Jaume, alferes.

Joan Orvai Ros (1716-?), fill de Joan Orvai Torres.

Josep Ribes Valls (1717-1763), fill de Francesc Ribes Sala.

Josep Sala Ferrer (1717-1773), fill de Joan Sala Ferrer, sastre.

Josep Sala Torres (?-1784), fill d'Antoni Sala "Benet", llaurador.

Tomàs Joan Tur (1728-1793), fill de Josep Joan Riquer, metge.

Marià Rosell Arabí (1729-1776), fill de Josep Rosell Ramon, notari.

Rafel Oliver Castelló (1735-1788), fill de Josep Oliver Gotaredona, notari.

Josep Sentí Quintana (?-1803), fill de Baptista.

Dr. Francesc Tur Carreres (1749-1806), fill d'Andreu Tur Torres, metge.

Josep Sala Castelló (1757-?), fill de Josep Sala Torres, notari.

Vicent Gota-redona Planells (1763-1829), fill de Josep Gotaredona Planells, advocat.

Rafel Oliver Camarillis (1765-?), fill de Rafel Oliver Castelló, notari.

Joan Planells Gota-redona (1766-1808), fill de Josep Planells Planells, hisendat.

Josep Joan Ferrer (1766-1835), fill de Tomàs Joan Tur, notari.

Roc Sentí Guasc (1769-?), fill de Josep Sentí Quintana, notari.

Josep Gota-redona Xareco (¿-1831), fill de Joan Gota-redona Moranta, hisendat.

Vicent Gota-redona Xareco (1785-1861), fill de Joan Gota-redona Moranta, hisendat.

Antoni Ferrer Marí (1789-?), fill de Josep.

Rafel Oliver Planells (1798-?), fill de Rafel Oliver Camarillis, notari.

Lluís Arabí Llaneres (1801-1834), fill de Francesc Arabí Gotaredona.

Pere Jasso Sala (1803-1888), fill de Carlos Jasso Borreguero, militar.

Narcís Puget Ravell (1812-1881), fill de Josep Puget Navarro.

Zoilo Bonet Cerdà (1813-?), fill de Miquel Bonet Tur, patró.

Manuel Valarino Selleres (1828-1897), fill de Domingo Valarino Pozo, hisendat.

Lluís Riera Arabí (1828-1897), fill d'Agustí Riera Escandell.

Narcís Puget Sentí (1844-1907), fill de Narcís Puget Ravell, notari.

Joan Bauçà Espejo.

Joan Balaguer Ensenyat.

José Sáez Martínez.

Notes