Història Transports marítims Dret

Fitxes d'Antoni Costa Ramon. De l'arxiu de Pep Costa (Versió catalana de Rosa Vallès Costa) Veure l'article original en PDF

Rosa Vallès Costa .

De l'arxiu de Pep Costa

(Versió catalana de Rosa Vallès Costa)

Retrat d'Antoni Costa Ramon

Antoni Costa Ramon anava recollint, en forma de fitxes, dades i notes que avui encara poden ser d'interès per a l'investigador. Des d'aquestes pàgines les anirem fent públiques, agrupades segons la temàtica i la cronologia, així com per la font d'informació utilitzada. Començarem amb unes notes de tema mariner, tan estimat per ell; el número que les encapçala és el que A. Costa va donar a la fitxa. Afegirem una breu explicació de les embarcacions esmentades i unes referències històriques.

Notes sobre compravenda d'embarcacions i patronies, 1802-1820

(Font: Arxiu de Protocols)

La drassana de la carretera de Sant Joan devers la dècada dels seixanta.
La drassana de la carretera de Sant Joan devers la dècada dels seixanta.
Anys seixanta: aspecte de la drassana vista des de la carretera de Sant Joan.
Anys seixanta: aspecte de la drassana vista des de la carretera de Sant Joan.

presa pel capità anglès Edward Conington, a Maó.

Definicions

  1. bateau: bot de servei d'un vaixell, que solia anar estibat a coberta.
  2. llaüt: embarcació d'arqueig variable aparellada amb vela llatina, ha estat molt emprada pels eivissencs per a la pesca i el cabotatge; és típica de la mar catalana i balear.
  3. pinc: embarcació de vela, semblant al xabec, que fou molt emprada a la mar Mediterrània; durant el segle XIX arribaren a efectuar transport a les Antilles.
  4. pollacra: vaixell de vela propi de la Mediterrània, de dos pals, major i trinquet, a més del bauprès, aparellats com els dels bergantins.
  5. tartana: embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un sol pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, també arbora un pal petit a popa, a més del botaló de floc; fou molt emprada a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge.
  6. xabec: embarcació de vela d'origen àrab, de tres pals i aparell llatí; navegava a rem i a vela i era de perfil molt fi; els nostres corsaris i mariners l'apreciaven molt perquè era molt ràpida i molt marinera; ha estat molt emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.
  7. xàvega: embarcació a rems d'origen antic utilitzada per calar la xàvega, art de pesca de transició entre els d'encerclament i els d'arrossegament, amb unes dimensions entre 150 i 200 metres de llargària; fou emprada des del segle XVII en molts indrets de les costes per a la pesca a l'encesa.

Referències cronològiques