El 31 de juliol, a Barcelona, morí Toni Munné i Cuadrench.

El dolor omplí els nostres cors i els ulls ens humitejaren. No era debades: havíem perdut un gran company, un amic, un col·laborador infatigable des de la represa de l'Institut d'Estudis Eivissencs els anys 70. Toni, exemple insubornable de fidelitat a una terra, una llengua i una gent, havia set vocal de la Comissió Executiva de l'IEE els anys 1972 i 1973, administrador d'aquesta revista del 1972 al 1974, i, actualment, era vocal Encarregat d'Informació i Relacions de la Comissió Executiva (1992-2000). L'any 1989 fou guardonat amb la Menció d'Honor Sant Jordi. La normalització lingüística de totes les activitats de la seua empresa, els esforços per fer arribar a les Pitiüses les emissions de Ràdio i Televisió de Catalunya, la fundació de la Plataforma per la Llengua, foren, entre altres, motius suficients per merèixer la Menció. Toni, abans que res, era un gran amic dels amics, home serè, digne i tenaç, amb un gran sentit de l'humor i una humanitat desbordant. Deixa entre nosaltres un buit molt difícil d'omplir. Ara, ens correspon segellar entre tots el compromís de construir el futur amb els fonaments del seu testimoni, i el seu record ens alliçonarà i obligarà a fer feina de valent, sense defallir en la necessària i difícil tasca de redreçar un país, conservar els valors i potenciar la dignitat.

Fins sempre, Toni Munné.