Eh, tu, Déu domèstic,
perquè t'ocultes sota la pica?
Perquè ens tens aquí
sostenint voltes blavenques
si ja sabem que l'essencial
és l'aparença?

Hem mudat de territori tan sovint,
esperonats per fosques homilies
-encara retrunyen,
saliva i caspa,
a goles encesesque ja no sabem què n'hem fet
d'aquells llibres vells
que ens agradaven tant.

De petits ens van fer creure
que els antics astronautes
eren perfectes.

Ara ja sabem, però,
que els agradava escoltar música,
que mai menyspreaven el plaer d'un bon
brandy,
i que, de tant en tant,
volaven ebris.

Rafel Serra

## ÀNGEL QUE EM PARLA EN SECRET PER SORPRESA

Aquest adéu, comiat inacabable,
segueix aquí, al lloc on visc
i on vaig néixer amb urgència,
rodejat de bufons nocturns,
escombraries camuflades
i roba estesa de fa dies...

La meva mà abasta l'extrem
del fil que em llances,
ple de nus, ple de bagues...
...en quin d'ells et vaig perdre?

Va ser quan reies cavalcant sobre els estels...?

"...infinite sadness..."

Potser en el tren que fa mesos va sortir de l'estació
i encara ningú no sap si ha arribat?