Bona nit a tothom.

Els eivissencs i eivissenques no patim de ceguesa, veim les coses que passen al nostre voltant, ens adonam dels desastres urbanístics dels municipis de la nostra illa i de la impunitat amb què actuen alguns. Sentim com la nostra llengua és arraconada, patim pel resultat final del far de Botafoc perquè no tenim la certesa que es compleixi l'acordat. Sabem que ens volen fer una macrodiscoteca aquí, a Santa Gertrudis; no ens agrada i no ho hem de permetre. Observam atònits com hi ha gent que s'atreveix a dir que la nostra cultura no és important... Justament ara, quan encara tenim fresca la ferida pel traspàs de Joan Marí Cardona i de Marià Villangómez, persones arrelades a la nostra terra, escriptors amb vocació i dimensió universal.

Precisament en record d'aquestos dos il·lustres eivissencs, seguint el seu esperit emprenedor i de lluita contínua, sempre cap endavant, enguany la Comissió Executiva de l'Institut vol fer patent l'altra cara de la moneda i parlar de les coses positives que passen a ca nostra. No n'hi ha gaires i moltes vegades no les veim o no les volem veure, però si hi pensam bé les podem trobar. L'eufòria desmesurada és irreal, però la queixa i el plany continus poden arribar a provocar-nos un pessimisme que, a més de fals, es contraproduent per a un poble que lluita pels drets que li pertoquen.

Als desastres esmentats al principi, hi podem contraposar una sèrie de fets o símptomes que consideram positius. Avançam, lentament, però començam a marxar pel bon camí. En volem esmentar alguns exemples:

• Malgrat tots els entrebancs que s'han posat, i es posen, l'ecotaxa es cobra. Amb aquestos sous està previst realitzar una sèrie d'actuacions que han de beneficiar molt la nostra terra, recuperant espais degradats o bé impedint la pèrdua d'altres. Benvinguda sigui l'ecotaxa!
• S'han creat els parcs naturals del Ses Salines i de Cala d'Hort. Ens ha costat molt arribar-hi, queda molta feina per fer, però ja entram en la dinàmica adequada. Volem tenir unes Pitiüses dignes i atraients per als seus habitants i per al turisme que ens visita.
• Tenim declaracions de BIC, béns d'interès cultural. Si d'aquesta manera podem conservar el que ens queda del nostre patrimoni artístic i cultural, en volem més. En cap cas, però, han de ser solució a despropòsits urbanístics, sinó voluntat ferma de preservar uns valors que ja tenim. Evidentment, s'ha de recompensar els propietaris d'una manera justa i digna.
• Hi ha residents estrangers que s'interessen per la nostra llengua i pel nostre entorn. Un dels guanyadors del premi de la Nit de Sant Joan d'enguany, Patricia Efford, n'és una mostra. Hem de ser capaços d'atreure'n molts més, ens fa falta el seu suport i la interrelació mútua.
• Igualment, trobam immigrants que es volen integrar i desitgen conèixer la cultura del poble que els acull. Hem de fer possible que tenguin els mateixos deures i els mateixos drets que nosaltres. La incorporació d'aquestes persones a la societat illenca s'ha de planificar d'una manera justa i convenient per a tothom. No es pot permetre que l'ensenyament i la sanitat, entre d'altres, restin col·lapsats.
• El coneixement de la llengua catalana avança, de manera lenta, i ens cal seguir lluitant per aconseguir-ne l'augment de l'ús social. No es poden fer passes enrere. Necessitam i demanam la col·laboració de tots els eivissencs i eivissenques per fer valer els nostres drets lingüístics anem on anem, donant exemple de fidelitat a la llengua pròpia.

Podríem parlar de més coses, s'estan obrint escletxes de llum en altres temes que també ens preocupen, però deixem que aquestos brins d'esperança creixin, donin fruits i els puguem incloure en el manifest de l'any que ve. Ara el que hem de fer és gaudir de la festa, deixar que el foc s'emporti tots els mals averanys i sempre seguir lluitant, sense defallir mai.

El 2003 ens tornarem a trobar per fer balanç i esperam que sigui més positiu. Si tots volem, tots podrem.

Bona nit.

Molts anys i bons a tothom, principalment als Joans i Joanes.