INTRODUCCIÓ

Durant l'última etapa de la seua vida, Joan Marí Cardona havia dedicat molt de temps a rumiar el projecte d'escriure un llibre sobre els cognoms de les Pitiüses. Quan ja tenia moltes dades ordenades i havia fet alguns esbossos, em va proposar de col·laborar-hi. Aleshores jo havia acumulat també abundant informació referent sobretot als cognoms de la gent que havia habitat a la vila d'Eivissa des del segle XVI ençà, però no havia pensat encara quin profit se'n podria treure amb vista a una possible publicació. Joan Marí, en el tractament que feia dels cognoms, seguia un criteri que podríem denominar topogràfic, perquè s'interessava principalment per la seua relació amb les comarques on es trobaven instal·lats i amb les terres i habitatges que els corresponien. La meua curiositat, en canvi, s'orientava més aviat cap al coneixement de les possibles relacions de parentiu entre persones del mateix cognom que haguessin assolit un cert relleu dins la societat pitiüsa. Aquesta diferència de perspectiva ens facilitava la cooperació, en tant que reduïa el risc d'incórrer en repeticions; pero podia implicar la dificultat d'haver d'harmonitzar aportacions distintes. A la fi optàrem per un procediment segons el qual, tractant-se sobretot dels cognoms comuns de Vila i de la ruralia, ell s'encarregaria d'exposar una visió general del tema i jo podria afegir-hi esquemes descriptius d'estirps més o menys rellevants.

Al llarg de l'any 2000 havíem anat treballant d'acord amb aquest mètode i Joan Marí es feia la il·lusió d'acabar la feina dins l'any següent; però en el 2001 la seua manca de salut ajornava cap a terminis cada vegada més llunyans la possibilitat de portar el projecte a terme i finalment ell ha deixat aquest món quan encara només una part del temari estava tot just embastada.

Havíem escalonat la tasca seguint un ordre alfabètic, de manera que l'apartat corresponent al cognom Arabí era un dels més elaborats i pot servir ara d'exemple per suggerir una idea del llibre que hauria pogut resultar d'aquesta col·laboració truncada. Aquest cognom, a més, estava estretament relacionat amb la persona de Joan Marí, perquè a través de la seua àvia paterna, Caterina Arabí Cardona, havia heretat el sobrenom de Batlès, característic d'una branca dels Arabins.

EL COGNOM ARABÍ EN EL TEMPS I L'ESPAI

per Joan Marí Cardona

Recordi's que l'alqueria d'Arabí era una de les grans hisendes assignades (1235) al quartó de Xarc-després de Santa Eulària o del Rei. Arabí, vénda d'Arabí, Punta Arabí, Horta d'Arabí, torre d'Arabí, creueta d'Arabí, es Canar d'Arabí foren, i encara són, noms ben corrents i coneguts.

A Sant Rafel hi ha la rodalia de Cas Arabins, que forma part de la vénda de sa Creu. Pou des Arabins. Diverses famílies conserven el cognom i d'altres el sobrenom Arabí.

Durant els segles XIV i XV els Arabins ja tenien algunes cases a Dalt Vila, a la Marina i als seus voltants. D'una de Dalt Vila sabem que no era gaire lluny de la parròquia de Santa Maria, puix es considerava del carrer Major d'anar a l'església.

A la catedral, davant la capella del Roser, es conserva un pedró sepulcral: En l'any M CCCC XXX VII passà desta vida lo honrat Antoni Arabí batle a VIII de juny.

Les professions o els càrrecs dels Arabins de Vila eren diversos: notaris, paraires, espasers, beneficiats, metges, militars, calafats, manyans, jurats, patrons, procuradors reials, etc.

Jaume i Joan Arabí eren dos capellans que a la primera part del segle XVIII s'enrolaren per anar en xabecs de corsaris.

En arribar el segle XVIII les propietats de la família Arabí s'havien multiplicat considerablement. A Dalt Vila tenien cases als carrers Major, de Sant Ciriac, de la Santa Creu, de Sant Rafel, de Santa Llúcia, de Sant Vicent, de Sant Carles, sa Carrossa i plaça de sa Ferreria.

Quan es va fer la divisió parroquial (1785), la de Sant Pere Apòstol tenia cinc famílies Arabí, als carrers Major, de Sant Ciriac, de Sant Vicent, de Sant Carles i de la Santa Creu.

La casa del carrer Major havia de correspondre a la que actualment té el número 13 del mateix carrer, just darrere la capelleta de Sant Ciriac. Marià Ramon d'Arabí la va posseir i l'escut que es conserva damunt la seua porta segurament fou posat per aquell propietari del segle XVIII. Segles enrere entrà la febre de posar escuts per part de les famílies de Dalt Vila que eren nobles, o almenys eren tengudes per tals (Pius VI, butlla d'erecció de la diòcesi d'Eivissa, 1782). La casa de Marià Ramon d'Arabí passà posteriorment a la família Llobet.

Extramurs ja es troben béns dels Arabins durant el segle XIV. Antoni Arabí tenia unes terres i una caseta davant la portella d'en Bru, al lloc de ses Païsses, prop del porxo comú de la present vila de Eviça. Ses Païsses corresponien al desmunt de pedra de vora el Portal Nou.

Francesc Arabí també hi tenia béns, puix que va vendre mitja païssa a Jaume Riera de Corona.

Ramon Arabí tenia un hortet i una vinya prop de la murada, però no consta exactament el lloc (1424).

Miquel Arabí, notari, tenia una botiga a sa Riba (1577).

El segle XVIII assenyala una gran expansió dels Arabins a sa Penya i la Marina. Es mencionen cases seues als carrers Alt, de sa Miranda, del Bordell, de Santa Llúcia, del Paradís (sic), del Retir, Fosc, de la Mare de Déu, d'Enmig, del Nord, Ample, de sa Xeringa, de Mar, de la Sepultura, de sa Creu, de s'Estacada, a la plaça de Sant Elm i a la placeta de sa Tertúlia.

Deu eren les famílies de la parròquia de Sant Salvador de la Marina (1785) als carrers de Dalt, Fosc, del barri des Portal (2), del Passadís de can Rosselló (2), de sa Penya, de Mar (2) i a la plaça de Sant Elm.

Quartó de Santa Eulària

Hi trobam alguns Arabins durant el segle XV, però cal suposar que molt abans ja n'hi havia, encara que no ens hagin deixat rastre. Durant

els segles XVI-XVIII se'n veuen a Arabí, a s'Argentera, al Coll de Perella, a l'Horta d'Arabí, a Perella, a Peralta, a Can Llàtzer i a Beniformiga. Tot i així, en fer-se els termes parroquials Santa Eulària només tenia una família Arabí, a la vénda des Coloms. Les altres parròquies del quartó -Sant Joan, Sant Carles i Sant Llorenç- no en tenien cap.

Quartó de Portmany

Encara que només es troba documentació des del segle XVI, s'ha de tenir per cert que algunes famílies d'Arabins ja hi eren molt de temps abans.

En trobam a Portmany, al Coll de Portmany, sa Creu de Portmany, sa Bassa Roja, Cas Arabins, Pou des Arabins, Pou de Beniferri, Torrent des Baladres, Benimaimó, Pujol de Buscastell, Torre des Portes, Trull de Forada, Pou des Ferrers, vénda des Torrent i Cas Baladres.

Quan es varen assenyalar els termes parroquials (1785) només el de Sant Rafel, mig terme del qual pertany al pla de Vila, tenia famílies Arabí, sis, repartides entre les quatre véndes: sa Bassa Roja (2), sa Creu, es Fornàs (2) i Forca. Les restants parròquies de Portmany -Sant Antoni, Sant Josep i Sant Agustí- no tenien cap família Arabí, com ja s'ha dit abans.

Quartó de Balansat

El 1435 existia l'alqueria de n'Arabina -Francina viuda de Simó. També es diu aleshores que Antoni Arabí, quan vivia, va vendre a Jaume Riera de Corona mitja alqueria del Pla de Corona, l'altra meitat de la qual era de Francesc Gelabert.

Les parròquies que corresponen a Balansat -Sant Miquel, Sant Mateu, Santa Gertrudis i Santa Agnès- no tenien famílies de cognom Arabí (1785).

Quartó de ses Salines

D'un rafal es diu que havia pertangut a Antoni Arabí (1424). Ni Sant Jordi -on existeix can Pere Arabí, vénda de Cas Costes- ni Sant Francesc de Paula tenien famílies Arabí el 1785.

Pla de Vila

Durant el segle XV hi trobam algunes terres d'Arabins i, més endavant, es veuen famílies a la Torre d'en Valls, Santa Maria, es Fornàs, es Camp Roig, sa Reial de Baix i Clot d'en Llaudis. Es pot pensar que la majoria eren majorals. El 1785 la parròquia de la Mare de Déu de Jesús només tenia una família Arabí, a la vénda de l'Horta. L'ajut parroquial de Sant Cristòfol també en tenia una extramurs.

Formentera

Pocs són els Arabins que s'anomenen durant el repoblament de l'illa, els primers anys del segle XVIII. Jaume Arabí (1719) i Joan Arabí (1727) foren vicaris de la capella de Formentera. Miquel Arabí era propietari de ca n'Arabí, hisenda de ses Mesquites (1712). Francesca i Maria Arabí, germanes, tenien la meitat de les terres de can Magdalè, as Cap de Barbaria.

Cap de les tres parròquies -Sant Francesc Xavier, el Pilar i Sant Ferran- no tenia famílies de cognom Arabí (1785).

BRANQUES D'ARABINS DE RELLEU ESPECIAL

per Joan Planells Ripoll

Arabins del notari Guillem

És una branca formada pels descendents de Guillem Arabí, notari eivissenc de la primera meitat del segle XVI. El conjunt de totes les generacions d'aquesta estirp constitueix una de les principals famílies eivissenques de mà major dels segles XVI i XVII.

ESQUEMA GENERACIONAL: Arabins del notari Guillem

Arabins del metge Marc Benet

Branca constituïda per la descendència del doctor en medicina Marc Benet Arabí, el qual probablement era fill del paraire Jaume Arabí i d'Isabet Jaume. Pel seu títol de doctor, Marc Benet ja fou considerat membre de l'estament de mà major i els seus descendents conservaren el nivell social que ell havia adquirit.

ESQUEMA GENERACIONAL: Arabins del metge Marc Benet

Arabins de Jaume

Branca constituïda per la descendència dels germans Antoni i Joan Arabí de Jaume. Els dos eren fills il·legítims de Jaume Arabí Sabater, i per això no varen participar de l'herència ni de la condició social de son pare, que pertanyia a l'estament de mà major. Però Antoni, fent de mercader, es va convertir en un dels eivissencs més rics del seu temps i fou admès finalment en dit estament, en el qual es mantengueren tots els seus descendents. Joan restà sempre en la categoria social de mà mitjana; però els seus descendents també aconseguiren situar-se en la de mà major.

ESQUEMA GENERACIONAL: Arabins de Jaume

Arabins d'Antoni

Branca originada en els germans Benet i Joan Arabí d'Antoni, de Portmany, els quals durant la primera meitat del segle XVIII s'establiren a Vila, on Benet fou anomenat Benito. Amb la generació dels néts de Benito i Joan, en la qual figurava el patró corsari Antoni Riquer Arabí, s'extingí el cognom Arabí de la branca.

ESQUEMA GENERACIONAL: Arabins d'Antoni

Arabins de Joan

Encara que Vicent, Joan i Antoni Arabí de Joan coincideixin en el nom del pare, no es pot assegurar que es tracti de tres germans. Probablement procedents de Portmany, els tres coincidiren a Vila a la darreria del segle XVII i la descendència de Vicent i Antoni s'hi mantengué fins al segle XX. Durant l'època estamental els Arabins d'aquesta branca (o branques) es mantengueren sempre dins els límits de la mà mitjana. ■

ESQUEMA GENERACIONAL: Arabins de Joan

Notes: