Si hom llegeix atentament els llibres i articles de Joan Marí Cardona podrà adonar-se que la majoria de les fotografies que els il·lustren són, com el text, obra seva. La metodologia desenvolupada per Marí en les seves obres, abastament exposada, però que bàsicament consistia a trobar en el present la petja del passat i explicar-la mitjançant la història, va fer de la imatge fotogràfica una necessitat, un recurs inherent al seu mètode.

La companyia de la càmera fotogràfica en les seves excursions esdevengué, d'aquesta manera, inevitable. Les fotografies de Joan Marí aixecaven acta visual d'allò que restava de la realitat plasmada en els documents: una fita, un molí, una casa, una manera de treballar la terra, un camí, un vaixell...

Les imatges captades, però, no es desentenen de l'estètica, de l'enquadrament correcte i, sense ser professional, Marí dóna mostres de tenir bon ull per a la fotografia. De fet, això no és cap descobriment. La revista Eivissa ja va muntar les cobertes de dues revistes amb fotografies de don Joan; concretament foren el número 6 (1974) en què apareix la bella torre des Verger, a Sant Miquel de Balansat, i el número 7 (1975), que s'obre amb la imponent església de Sant Francesc Xavier de Formentera, ambdues dissenyades pel malaurat Maurici Cuesta Domínguez.

Per això la revista Eivissa no ha volgut obviar en aquest homenatge la faceta artística de Joan Marí Cardona, sempre enfocada a la seva passió per la història, i ha volgut exposar-ne una mostra procedent del seu arxiu personal, on es troben també moltes de les imatges ja publicades en els seus treballs. No deixa de fer-nos esbossar un mig somriure nostàlgic el fet que el canonge arxiver no hagués estat tan estricte a casa seva com a l'arxiu que dirigia: moltes de les fotografies no estan datades ni va apuntar el que testimonien; és per això que les publicam sense especificar aquestes dades. Generalment, hem pogut deduir per la temàtica, pel format, per l'època en què foren captades, etc. que les fotografies són obra seva, però som conscients que moltes vegades els autors de les imatges eren amics i coneguts que li n'obsequiaven, per això no fóra estrany que alguna de les fotografies del seu arxiu no fos obra seva.