Activitats de divulgació de la micologia moderna a Eivissa la tardor de 2005¹

Orígens

Era la tardor de 2004, interessant pel que fa als bolets, quan Jaume Espinosa i Toni Serra es conegueren i, a instàncies d'aquest darrer, va sorgir la idea d'estimular la divulgació de l'estudi dels bolets a Eivissa i Formentera, sobretot per a la població jove, tot oferint una activitat alternativa a les poques coses que podien trobar a les illes. Es va pensar a realitzar un fitxer d'espècies amb la intenció d'arribar a publicar una guia i fins i tot una pàgina web. Tot això amb la participació d'entusiastes d'aquest camp i, si era possible, amb prioritat en la població juvenil, la millor cantera per portar a terme aquell ambiciós projecte.

Tenim notícies de precedents en l'estudi de la micologia a les Pitiüses, entre ells la publicació de Finschow sobre nombroses espècies recol·lectades durant els anys vuitanta del segle XX, la primera mostra de bolets d'Eivissa realitzada de manera impecable per l'associació GEN-GOB durant els primers noranta amb la col·laboració de Josep Lluís Siquier, de Mallorca. Precisament l'any 1996 va ser ell qui va fer una xerrada a la desapareguda seu de l'Escola d'Arts i Oficis de l'avinguda d'Espanya, organitzada per una associació de professors. El gran

micòleg va tornar a les Pitiüses uns anys més tard acompanyat de Joan Carles Salom, que ja s'albirava com una eminència en la matèria, per continuar els seus estudis a un nivell molt científic i hi descobriren noves citacions.

Recentment, el 2003, va començar la tasca de divulgació a un nivell més bàsic, una xerrada i una buscada de bolets coincidint amb les festes de Buscastell. El 2004 es va repetir l'experiència i ja planejàrem la propera temporada juntament amb alguns amics i amigues entusiastes d'aquesta meravellosa afició.

Festes de Sant Carles de Peralta, 2005

De cara a les festes de Sant Carles de 2005, el 4 de novembre, l'ajuntament de Santa Eulària des Riu ens va proposar de fer-hi una exposició fotogràfica. Amb el material recollit l'any anterior i la col·laboració de Foto Ritu, Javi Pinilla i la inestimable feina de Carme, Maria i Marga en el disseny gràfic i la traducció i recol·lecció d'exemplars. S'elaboraren tres plafons que reunien més de trenta exposicions fotogràfiques, cada una amb una explicació breu, d'unes poques línies. Els plafons, de suport plegable, eren ideals per ser muntats i recollits amb rapidesa i això va permetre portar l'exposició a diferents llocs sense dificultat. S'exposaren per primera vegada al bar de Ca n'Anneta durant les dites festes de Sant Carles i, a més, es va organitzar una sortida des del poble oberta a tots els aficionats. Va ser el 13 de novembre i hi participaren una quarantena de persones repartides en dos grups. Després de la buscada ens reunírem en un restaurant on es va fer la posada en comú del material recol·lectat i es donaren unes breus explicacions de cada espècie. N'hi va haver d'interessants, com Boleptosis leucomelanea, Phallus impudicus, Sarcodon sp, molts exemplars de Omphalotus olearius, Rhizopogon spp. Suillus spp. i uns pocs pebrassos.

Va ser molt interessant la resposta del públic, nombrós i heterogeni, amb presència de gent eivissenca, alemanya, anglesa, francesa, també alguns professors d'institut, tothom entregat a la coneixença de les característiques de la gran quantitat de bolets recol·lectats.

Festes de Santa Gertrudis de Fruitera, 2005

Toni Serra "Miquelet" va anar preparant les activitats per a les festes de Santa Gertrudis, el seu poble, mentre l'autor d'aquest article era fora de l'illa per motius personals. El dia 27 de novembre es va organitzar una altra sortida inclosa en el programa de festes. S'hi va presentar encara més gent que a la de Sant Carles; cinquanta participants es dispersaren per les planes que hi ha entre Santa Gertrudis i Sant Miquel, rodant el vessant de llevant del puig del Forn Nou. Va ser la buscada més productiva de la temporada i va donar peu a explicacions extenses sobre l'abundant material recol·lectat. A més, va aparèixer Miquel Vericad, a qui es pot considerar l'aficionat (de moment) a la micologia moderna de major rang de les nostres illes. Va ajudar a molts dels integrants de la sortida a la identificació de les espècies. Li degué agradar l'experiència perquè a la següent convocatòria va repetir.

L'explicació dels bolets recol·lectats es va realitzar d'una manera improvisada en el restaurant sa Plana, de Santa Gertrudis, i els presents hi prestaren gran atenció. Hi havia gent de Vila, pagesos, residents estrangers, professores, gent jove, professionals de la gastronomia, de la medicina i, fins i tot, part del grup d'espeleologia d'Eivissa. Després, Toni ens va convidar a tots a gaudir d'una degustació de bolets

recollits i cuinats el dia anterior. Els plats elaborats eren tres patés i un plat de pasta amb bolets, aquest darrer consistent en uns tagliatelli mesclats amb xulla, sobrassada, botifarra, alls i citró delicadament cuinats amb Lactarius spp. (pebrassos), Chroogomphus rutilus (cama de perdiu), Suillus spp. (bolets), Hydnum albidum (picornell) i Amanita vaginata. Un dels patés era fet a base d'herbes aromàtiques i bolets Suillus spp.; l'altre era una mescla de diverses espècies de bolets condimentades amb sabors del bosc, entre ells Russola torulosa (mare del prebràs) i Clitocybe odora (bolet anisat). El tercer paté tenia per ingredient protagonista Pleurotus eryngii var. ferulae (gírgola de canya-ferla), majestuosament barrejada amb mostassa eivissenca o Eruca sativa (ruca).

El resultat va ser commovedor i fou tal el delit culinari que els comensals deixaren els plats totalment escurats en un temps rècord. "Això s'ha de repetir" se sentia a dir una i altra vegada... i no ens quedàrem amb les ganes: després vàrem ser obsequiats amb un arròs amb carn i bolets precedit d'unes "tapes micològiques" amb les quals poguérem gaudir d'un moment molt formós tot fent noves amistats i omplint l'estómac.

Al final de la jornada ja pensàvem en les festes de Buscastell i Forada, per la Puríssima, el 8 de desembre. Es va decidir contactar amb Josep Lluís Siquier per poder tenir un recolzament més professional. La cosa va anar satisfactòriament ja que Siquier ens va oferir la possibilitat de fer una exposició de micologia amb la participació d'una altra eminència en aquest camp com és Joan Carles Salom. Tots dos, de reconegut prestigi internacional, ens visitarien per fer una nova campanya investigadora i, a més, per donar un impuls a l'estudi dels fongs a Eivissa. Estaven realment feliços.

També, durant aquelles mateixes dates, es repartiren per l'illa, especialment a les dites festes de Sant Carles, Santa Gertrudis i Buscastell i Forada, uns quatre mil calendaris de butxaca amb motius dedicats a quatre espècies de bolets comestibles: Tricholoma terreum (esteperol), Hohenbuehelia geogenia (gírgola de pi), Suillus sp. (bolet) i Lepista sp. (blaveta).

Festes de Forada i Buscastell, 2005

El 2003 s'havia fet una xerrada sobre micologia moderna arran de les festes de Forada i Buscastell i el 2004 únicament férem una buscada de pebrassos seguida d'una torrada. El 2005 vàrem ser més atrevits i organitzàrem una xerrada feta per Jaume Espinosa el 3 de desembre a les escoles de Buscastell —equivalent a la de feia dos anys però dirigida a un públic més profà—, amb recolzament audiovisual. L'endemà era la data de la sortida a buscar bolets, que ja comença a ser una tradició en aquelles festes. Primer, però, anàrem a l'aeroport a buscar Siquier i Salom. L'hora de la seva arribada va fer que l'excursió trigàs una mica a iniciar-se i, a més, l'atapeïda agenda d'aquestos micòlegs va fer que no es pogués incloure la seva presència al programa de festes; potser per això no va haver-hi un seguiment d'aficionats tan important com el que esperàvem.

Fins i tot pensàrem convidar-los a fer una xerrada, però tots coincidírem no transformar unes festes de poble en unes jornades de micologia i ho deixàrem en realitzar una mostra del material recol·lectat el dimarts 6, dia de la Constitució, a les escoles de Forada i Buscastell, al costat del bar Can Teixidor. La buscada es va fer el diumenge 4, els participants es dispersaren una mica sense control, uns per ses Marrades de Corona, altres pes Camp Vell i encara d'altres pel camí Vell de Sant Mateu. A les 14 hores, més o menys, ens reunírem quasi tots al camp d'esports de Forada, on es donaren les explicacions dels bolets trobats, sobre la seva naturalesa i qualitat de comestibles o tòxics. Es va insistir molt en les característiques per determinar els tàxons i evitar confusions amb espècies perilloses per al consum humà. Va aparèixer un exemplar del gènere Lactarius que va ser celebrat pels micòlegs mallorquins per la seva raresa. També aprofitaren multitud dels exemplars recol·lectats per reservar-los per a la mostra del dimarts; uns bonics exemplars de Cantharellus cibarius (rubiol, rossinyol) que tenguérem la sort de poder observar, no arribaren a la mostra...

En l'explicació espontània participaren, a més de Pep Siquier i Joan Carles Salom, Miquel Vericad, Joselo Prats, Toni Torres, Carmen i altres que gaudiren més tard d'una torrada en la qual la carn i la coca quedaren en segon pla quan les llenegues (Hygrophorus latitabundus) passaren per la graella.

El dilluns el dedicàrem a buscar material interessant per a l'estudi dels fongs de les Balears. Ens dirigírem a ses Salines i, precisament, en la zona dunar des Cavallet quedàrem decebuts perquè el vent de llebeig dels darrers dies havia assecat tota la zona i tan sols poguérem trobar exemplars de Suillus ssp., Agarigus devoniensis, Limacella sp. i Inocybe heimii. A la vista que no podíem trobar el que buscàvem, decidírem tornar a Santa Gertrudis per intentar recol·lectar material per a l'exposició. Arribàrem a una plana entre aquell poble i el de Sant Miquel en la qual se suposava que s'havia trobat el Lactarius, però la buscada va ser poc fructífera: alguns Inocybe tarda i un exemplar de Mycena pura var. rosea que contribuïren a augmentar la mostra de l'endemà.

Abans d'acabar passàrem fugaçment pel peculiar "parc micològic" de Toni Serra "Miquelet" a la mateixa Santa Gertrudis, i trobàrem Cortinarius infractus i Tricholoma myomices.

Despedírem el dia celebrant un sopar informal a Can Costa, Santa Gertrudis, on Toni "Miquelet", J. C. Salom, Pep Siquier i jo mateix gaudírem d'unes tapes, unes cerveses i d'unes amenes converses sobre les nostres vivències humanes i experiències de micologia.

Dimarts 6 de desembre de 2005, exposició de micologia

Després de més de deu anys de la primera exposició de micologia realitzada amb mestria pel GEN-GOB amb Pep Siquier, realitzàrem un segon esdeveniment per donar a conèixer els bolets apareguts durant la tardor de 2005.

Aprofitàrem el dia festiu de la Constitució per facilitar la visita al públic. S'ha d'agrair a l'Associació de Veïns de Buscastell i Forada que ens cedissin un local de les escoles de primària per mostrar els exemplars de bolets. Es va publicar una nota de premsa, una mica desencertada, de mida tant petita que va passar molt desapercebuda i amb una errada en l'horari, que era de nou a dues i el Diario de Ibiza el va escurçar dues hores. Això darrer va ocasionar que a partir de migdia baixàs l'afluència de visitants. De totes maneres va haver-hi moltes persones encuriosides que s'hi acostaren; fins i tot rebérem a la premsa escrita i publicaren reportatges extensos en contraportada el Diario de Ibiza i a pàgines centrals l'última Hora. L'assistència va estar al voltant de les cinquanta persones i fins i tot portaren exemplars per a la seva identificació, de manera que algun d'ells va quedar, a la vegada, inclòs dins la mostra. Mentrestant, els micòlegs venguts de Mallorca continuaren la tasca de buscar més espècies per donar com a noves citacions per a Eivissa, cosa que admirablement aconseguien. Al final del matí aparegueren amb uns meravellosos exemplars de Lepiota josserandii, amb la seva olor característica de mandarina. Eren interessants per a la mostra per ser bolets verinosos mortals; llàstima que arribassin quasi a la cloenda. Poc després eliminàrem tot el material exposat per evitar que l'endemà estigués a l'abast dels al·lots de l'escola. Tancàrem l'exposició a les dues en punt, just a l'hora que arribà la premsa gràfica (Moisés Copa) i només va poder fotografiar uns bolets que portava Josep Lluís Prats, però no li poguérem oferir per fotografiar els bolets de classe mortal perquè ja s'havien eliminat, com s'ha dit. Hagués estat un moment genial per divulgar l'existència d'uns fongs molt perillosos a la nostra illa i advertir així als més atrevits.

Després de tancar, Siquier, Salom i jo mateix ens prenguérem un refrigeri a Can Teixidor i després agafarem el cotxe i anàrem a la casa de Toni "Miquelet", on se celebraven unes matances molt a l'ús antic la mar de simpàtiques, de vegades, fins i tot amb molta hilaritat. A més de l'encomiable feina realitzada pels assistents tengueren la deferència de convidar-nos a una frita de matances, i a la nit li va tocar el torn a un fabulós arròs de matances. Inevitablement tots dos plats anaven acompanyats de bolets. La vetlada va ser molt celebrada, amenitzada amb música pagesa, disfraços i no va faltar una graciosa representació feta per Cati, que els assistents agraïren amb esclat de rialles.

L'endemà, i amb molt de pesar, J. C. Salom i J. Ll. Siquier hagueren de tornar a la seva illa d'origen. Vàrem quedar tots satisfets per la feina realitzada i decidits a mantenir el contacte, tan valuós per a l'estudi dels fongs de les Pitiüses.

Dijous 8 de desembre de 2005. Sortida amb estudiants

El dia festiu de la Puríssima va ser l'escollit per a aquella activitat que va consistir a fer una sortida organitzada per professors de Ciències i Anglès de l'IES Santa Maria d'Eivissa. Un grup d'una quinzena d'estudiants d'uns setze anys de mitjana va ser seleccionat per participar en un intercanvi cultural amb un altre institut d'Islàndia finançat per la Unió Europea. Els professors encarregats de portar a terme el projecte triaren com un dels tres temes a desenvolupar el món de la micologia a les nostres illes. Els altres dos tractaven de les praderies de Posidonia oceanica i de les Salines. En la sortida també participaren dues mares d'alumnes interessades en els bolets.

Jo vaig ser el responsable d'explicar les generalitats en l'estudi de la micologia moderna. Miquel Vericad no va poder arribar a temps de participar-hi, per la qual cosa no poguérem comptar amb el seu inestimable ajut. El mètode seguit va ser realitzar un passeig tranquil amb parades cada vint minuts per fer les explicacions pertinents. El lloc el triàrem a l'atzar i era proper al poble de Santa Agnès de Corona. Hi arribàrem per la carretera que l'uneix amb el pla d'Albarca prenent un camí a mà esquerra que hi ha damunt la segona corba i després d'avançar uns dos-cents metres cap a ponent, just a la bifurcació on un camí permet anar a la cala d'en Sardina o a ses Balandres. Allí, a la vora d'una casa pagesa i en un pinar no molt espès, trobàrem quasi de tot. Pebrassos, llenegues, gírgoles de pi, mares de pebràs, ulls de perdiu, gírgoles de canya-ferla i altres no tant interessants com a comestibles; els va agradar molt l'espècie Volvariella speciosa, molt bella quan el seu carpòrfor és jove. Passàrem una estona agradable.

Els al·lots respongueren molt positivament durant l'excursió i mostraren un comportament molt correcte i respectuós envers la matèria impartida, donaren un bon exemple de ganes d'aprendre i s'integraren plenament en el medi ambient formant un conjunt molt bonic a ulls del divulgador. Sembla mentida que aquesta joventut sigui tan criticada per la seva suposada falta d'interès per les coses. Els adults hauríem de fer autocrítica abans de carregar tintes sobre els joves, que són la falsa i fàcil excusa per no veure els autèntics problemes de la nostra corrompuda societat creada pels adults. D'aquesta manera, com hem d'aconseguir una tercera edat amb garanties de futur?

El final de l'excursió es va desenvolupar entre els vídeos programats pels professors i realitzats pels alumnes i, com anècdota, la dispersió de dos grups que trigaren quasi una hora a retrobar-se. El preciós comiat dels al·lots va ser commovedor.

Començament de la temporada 2006

Unes pluges prometedores al final de l'estiu permeteren l'aparició de bolets primerencs. En no pocs boscos sortien Russula grisea, R. delica, Suillus spp. (pixacans) i fins i tot en feixes es veien Agaricus bitorquis, A. xanthodermus, Pisolithus arhizus, Amanita ovoidea i altres. Va ser curiosa l'aparició d'alguns carpòrfors de la vistosa gírgola d'olivera (Omphalotus olearius) per la zona de Sant Carles, els quals fins i tot parasitaven alguns pins (Pinus halepensis) i savines (Juniperus phoenicea). Prop de Buscastell vàrem tenir la sort de tornar-nos a trobar amb un parell d'exemplars de Gymnopilus spectabilis que ja fructificaren un parell d'anys abans en la mateixa rabassa de pi. Els va descobrir Josep Prats fa temps i encara recordam com ens ho va mostrar amb autèntic orgull micològic.

Semblava que l'any havia de ser bo, però les escadusseres pluges de la segona meitat de setembre i principi d'octubre i el vent que secà la part superior de la cobertura del sòl ens deceberen. L'excursió de micologia preparada per al final de novembre va haver de ser suspesa per falta de bolets.

Arriben els pebrassos

Al final d'octubre de 2006 caigueren uns 30 l/m², almenys a la part nord de l'illa, i anaren acompanyats d'altres tants durant la primera setmana de novembre. Gràcies a això els anhelats pebrassos (Lactarius sanguifluus, L. vinosus, L. deliciosus, for rubescens) varen sortir "com a bolets" sobretot pel municipi de Sant Joan de Labritja. Vaig arribar a recollir vuitanta-tres pebrassos en hora i mitja i, segons un pagesos de la zona, aquesta mitjana va ser quadruplicada per experts buscadors de la zona, tot i que ja se sap la tendència a exagerar dels pebrassers.

Va haver-hi una aparició de bolets típica de la tardor que es va allargar fins al febrer de 2007 i s'hi uniren espècies més tardanes d'aparició hivernal mediterrània. Els bolets o pixacans (Suillus collintus, S. mediterraneus, S. bellini) esquitxaven tot el sòl del bosc juntament amb altres espècies comestibles com l'orella de conill (Clitocybe gibba, C. lituus, C. costata, C. fontqueri), la imposant Armillaria mellea, la cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), la gírgola de canya-ferla (Pleurotus eryngii var. ferulae), la gírgola de garrover (Laetiporus sulphureus) i les múrgules (Rhizopogom spp.). També es veien espècies tòxiques com la mare de pebràs (Russula torulosa), Mycena pura, Inocybe tarda, I. rimosa, Clitocybe dealbata; altres de mortals, la Lepiota joserandii, altres sense interès gastronòmic com Mycena seynii, M. capillaripes, Lyophyllum sp., Sarcodon scabrosus, Xerocomus chrysenteron, X. rubellus i Phellinus torulosus. A més de multitud de petits bolets que entapissaven el terra. Feina no en va faltar.

Donades aquestes circumstàncies, la clàssica sortida micològica de les festes de Buscastell i Forada va estar ben assortida de bolets; és un lloc de l'illa molt boleter (també ho és el jardí micològic d'en Miquelet), i ens ha proporcionat molts bons moments, gràcies als seus habitants, amables i agraïts, encapçalats per Catalina Prats.

Per aquelles dates es veia venir que la nostra tasca en aquella temporada aniria més enfocada a l'estudi dels fongs que a la didàctica, donat que necessitam un cert coneixement per poder comunicar a la gent, amb relativa certesa, el món de la micologia de les nostres illes. Encara tenim moltes llacunes de coneixement i ens temem que la cosa va per llarg. De fet, uns dels nostres objectius és aconseguir editar una guia de bolets de les Pitiüses. Seguien sortint pebrassos, innombrables Suillus i nous exemplars s'apuntaven a la festa, com Hebeloma edurum, un bolet abundós de dubtosa comestibilitat, amb un suau aroma a cacau quan és fresc. L'esteperol (Tricholoma terreum, T. myomices), comestible i fàcil d'assecar per consumir-lo quan

un vulgui; la blaveta (Lepista sordida), exquisida; la rogeta (Tricholoma fracticum), que per la seva amargor només serveix d'aliment al bestiar, sense oblidar l'important paper que exerceix a nivell mediambiental potenciant el creixement del bosc. La llenega (Hygrophorus latitabundus, H. roseodiscoideus), ben comestible si es coneix la seva elaboració culinària. També hi havia espècies tòxiques com Entoloma undatum, Entoloma hirtipes, Galerina sp., Inocybe spp. i Lepiota spp.

Excursió de micologia a Santa Gertrudis

Així arribam a la definitiva sortida de Santa Gertrudis, pel desembre, abans de Nadal. Comptàrem amb la sempre agradable presència del gran micòleg Pep Siquier, qui es va desplaçar des de Mallorca per participar en una campanya dedicada, com hem dit abans, a l'estudi dels fongs de les illes menors. Amb ell ens ajuntàrem Miquel Vericad, Toni Serra "Miquelet" i jo mateix. A Toni "Miquelet" devem que s'ocupàs de l'organització, que va estar fregant la perfecció. Aquest any férem una sortida amb més de cinquanta participants, que gaudiren un munt. Tots ens divertírem en un dia assolellat, amb temperatura agradable, a més de recollir molts fongs que els experts s'encarregaren d'identificar i explicar als assistents reunits al restaurant sa Plana de Santa Gertrudis després de l'excursió. Fins i tot la premsa va estar-hi present, especialment Vivi, redactora de l'Ibiza Heute, ja que no hem d'oblidar la important comunitat d'estrangers, entre els quals també n'hi ha d'interessats a conèixer els bolets de les Pitiüses. Sobretot ells, tant europeus com llatins i africans són una població susceptible de patir intoxicacions a causa del seu escàs coneixement de la micologia balear, cosa que els pot fer ser més incauts que els que som d'aquí. I, en efecte, desgraciadament, ens va arribar la notícia d'un greu enverinament patit un o dos anys abans per una família centroeuropea que a poc va estar de deixar-hi alguna

vida, però per fortuna se salvaren. Intentam posar-nos en contacte amb aquelles persones per esbrinar quin bolet en va ser el responsable. Algú deia que va ser la mortal Amanita phalloides, però per ara no s'ha citat aquest fong a Eivissa. Tampoc no es descarta alguna espècie del gènere Lepiota, de vegades més patogen que l'anterior. Per això no només tenim la tasca d'ensenyar dirigida a l'oci, sinó també preventiva per evitar que aficionats poc escrupolosos puguin caure en la temptació de consumir fongs que resultin fatals.

En l'explicació al restaurant ens trobarem amb vells coneguts que es resistien a ser vistos aquesta temporada: el curiós Phallus impudicus, en forma d'ou, i l'espectacular Clathrus ruber varen fer les delícies dels allà reunits. Interessava molt com s'havien de consumir els bolets del gènere Suillus, així com diferenciar els xampinyons silvestres, comestibles o no. Altres bones de consumir com la blaveta (Lepista sordida), el peu de rata (Clavulina cinerea), la gírgola de pi negra (Hohenbuheleia geogenia) i la gírgola de pi blanca (Paxilus panuoides), varen ser dignes d'admiració pels més menjadors, que menyspreaven les pobres rogetes (Tricholoma fracticum), que per la seva amargor no són dignes d'anar a la cuina. Moltes preguntes anaren dirigides a la imposant Amanita ovoidea; la seva semblança a altres espècies tòxiques mereix capítol apart. També s'explicà sobre altres de nul o escàs valor gastronòmic com Hydnellum ferrugineum, Phellodon niger, Polyporus meridionalis, Ramaria sp., Astraeus hygrometricus, Mycena capillaripes i altres ja mencionades. Les que menys es deixaren veure foren les més excel·lents comestibles, això és, les espècies del gènere Lactarius amb làtex taronja-vermell-vinós (pebrassos), la gírgola de canya-ferla (Pleurotus eryngii var. ferulae) i el rubiol (Cantharellus cibarius). Aquests darrers segur que quedaren en la seva major part dins de compartiments secrets de cistelles amagades en cotxes ben lluny del restaurant.

Després ens va ser servit un dinar excel·lent —sa Plana no falla mai— en el qual els pebrassos no faltaren com a part del menjar. Quan anàvem pel segon plat va aparèixer Ramon, valencià, carregat de blavetes grosses (Lepista nuda) i xampinyons silvestres (Agaricus campestris) que, deia, creixien "a mogolló" entre tarongers i avocaters de la finca de can Josepet, a Morna. Acabàrem la jornada per descansar de tant de trull, mentre d'altres boletaires continuaven el dia engrescats en l'estudi de certs exemplars recollits.

Amb els mitjans de comunicació

Dies més tard tornàrem a la càrrega, aquesta vegada en un bosc de Sant Joan on la cadena de televisió IB3 i un reporter de Diario de Ibiza realitzaren uns reportatges sobre Toni Serra "Miquelet", Pep Siquier i jo mateix. A més, s'uniren a l'esdeveniment —que en principi havia de ser un mer tràmit— uns espontanis, buscadors de bolets, que feren que tot acabàs quasi en una festa de micologia perquè va sorgir entre tots un "bon rotllo" com si fossin amics de tota la vida. És per veure-ho com uneixen la gent coses com els pebrassos, la Armillaria mellea, la mortal Lepiota joserandii i altres bolets no tan rellevants. Va ser allí que, de sobte, uns bolets del gènere Pholiota ens varen fer pensar que estàvem davant d'una espècie susceptible de ser la primera cita a les Balears i la segona de l'Estat espanyol, però dies més tard Siquier va descobrir que no era així. Es tractava d'una forma rara de P. gummosa var. obscurofusca. L'eufòria inicial va acabar en indiferència després de llargs períodes d'estudi, tot i que era una cita nova per a Eivissa. També recol·lectàrem Lyophillum semitale, Hygrocybe conica, Inocybe spp., Entoloma sp., etc.

As Cavallet amb Pep Siquier

Després de la festa micològica del pinar desbrossat de Sant Joan, ens dirigírem a ses Salines, concretament a les dunes de la platja des Cavallet. Toni Torres de Mobles Santa Creu, Toni Serra, Pep Siquier, Antònia Roig i jo realitzàrem una batuda fúngica on sortiren un exèrcit de Suillus dignes per fer una paella; els flamencs i altra avifauna del salobrar ignoraven semblant tresor. Ells, es dedicàven a capturar l'Artemia, la seva base alimentària. Pep Siquier buscava altres tresors, també amb forma de capell i peu. I els va trobar: Marasmiellus trabutii, Limacella ilinita i Agaricus devoniensis varen fer feliç el reconegut micòleg. Acabàrem el matí a s'Escollera omplint la panxa, que tanta falta en tenia.

En el moment que Pep Siquier havia de tornar cap a Mallorca un gran temporal es va deixar caure sobre les illes. La mar Mediterrània va negar a Baleària qualsevol trajecte entre les illes durant uns dies i l'infortunat viatger va haver d'agafar un avió per poder estar amb els seus durant els dies de Nadal i deixar aquí el seu flamant quatre per quatre amb totes les nostres mostres micològiques en el portamaletes del cotxe, en quarantena. Passades les festes, és a dir l'any següent, va tornar per aquell preuat material... bolets i cotxe.

Hivern a Formentera i Eivissa

Mentrestant els fongs no deixaven de donar guerra. La temperatura havia baixat i sortien noves espècies, les d'hivern. Molts esteperols (Tricholoma terreum, T. myomices), llengua de bou (Hydnum albidum) i l'omnipresent Hebeloma edurum de misteriosa comestibilitat. Ja en el mes de gener i encara dins el febrer les espècies Helvella leucomelanea i H. juniperi s'acompanyaven d'espècies del gènere Inocybe. Diverses excursions de caràcter privat ajudaren a enriquir els herbolaris micològics de recent creació a Eivissa. Però calia fixar-se en Formentera on, per culpa del temporal de desembre, Pep Siquier no va poder fer la campanya. Per això vaig fer-hi dues visites, una en gener i una altra en febrer, per documentar i registrar la vida fúngica del bosc, de les feixes i de les dunes de Formentera. S'hi trobaren uns tàxons curiosos a més d'altres de previsibles. Entre els darrers hi havia espècies del gènere Inocybe i d'altres típiques de la garriga com Boleptosis leucomelanea, Lepista sordida, Clitocybe font-queri, Hygrocybe konradii, Hydnum albidum, Hydnellum ferrugineum, Hebeloma edurum, Hysterium pulicare, Suillus collinitus, Tricholoma fracticum, Chroogomphus rutilus, Hygrocybe virginea var. virginea, Ramaria stricta, Peziza succosella, etc. I entre els primers podem citar-ne alguns d'interessants com Peziza praetervisa, Hygrocybe olivaceonigra (en zona dunar), Hygrocybe virginea var. ochraceopalida, Leucoscypha patavina, Helvella juniperi, Hypomyces rosellus i Phellodon melaleucus, aquests últims cinc trobats sobre sòls calcaris de la Mola i el pla del Rei.

RELACIÓ D'ESPÈCIES EXPOSADES EN LA MOSTRA DE MICOLOGIA DE BUSCASTELL I FORADA, 6 DE DESEMBRE 2005

Div. Gymnomycota (Mixomicetes)

• Leucocarpus fragilis

Div. Ascomycota

• Halotthia posidoniae
• Peziza succosella

Div. Basisdiomycota Subclasse Aphyllophoromycetidae

• Leucoporus meridionalis (Polyporus meridionalis)
• Perenniporia ochroleuca
• Gleophyllum abietinum
• Coriolopsis galica
• Hynellum ferrugineum
• Phellinus torulosus
• Clavulina cinerea
• Phellodon niger
• Hydnum albidum
• Spongiporus leucomalellus
• Phylloporia ribis
• Ramaria ochraceovirens

Subclasse Agaricomycetidae

• Paxillus panuoides
• Omphalotus olearius
• Chroogomphus rutilus
• Suillus bellini
• Suillus mediterranensis
• Suillus collinitus
• Xerocomus rubellus
• Leccinum lepidum
• Lactarius vinosus
• Lactarius deliciosis fo. Rubescens
• Russula sp.
• Russula torulosa
• Lentinellus omphalodes
• Patellaria atrata
• Agaricus sylvicola
• Agaricus devoniensis
• Agaricus xanthoderma
• Agaricus porphyrizon
• Hygrocybe virginea (Cuphophyllus niveus)
• Hygrocybe latitabundus
• Lepiota josserandii
• Inocybe heimii
• Inocybe tarda (I. subporospora)
• Inocybe sp.
• Lepista sordida
• Melanoleuca sp.
• Crepidotus variabilis
• Gymnopilus spectabilis
• Clitocybe dealbata
• Clitocybe suaveolens
• Clitocybe costata
• Clitocybe lituus
• Pleurotus eryngii var. ferulae
• Entoloma sp.
• Rhodocybe gemina
• Hebeloma edurum
• Galerina sp.
• Micromphale brassicolens
• Amanita ovoidea var. proxima
• Tricholoma fracticum
• Tricholoma caligatum
• Tricholoma myomyces
• Collybia butyracea
• Cortinarius infractus
• Psathyrella conopilus
• Lyophyllum sp.
• Panaeolus sp.
• Limacella illinita
• Limacella subfurnacea
• Mycena pura
• Mycena capillaripes
• Mycena pura fo. rosea

Subclasse Gasteromycetideae

• Scleroderma verrucosum

Queda pendent una revisió de les mostres de Formentera per esvanir els possibles dubtes que hi hagi en la identificació del material recol·lectat i posteriorment s'espera una futura publicació en premsa botànica científica amb els resultats.

A l'hora de redactar aquest article, iniciada la tardor de 2007, a Eivissa i Formentera es registren precipitacions que oscil·len entre 50 i 100 l/m². Ja han sortit les espècies més primerenques: Russula grisea, Amanita ovoidea, A. vaginata, Xerocomus chrysenteron, X. rubellus, Leucoagaricus sp., Agaricus xanthodermuns, Psathyrella sp., Clitocybe odora, Suillus mediterraneensis, S. collinitus, S. bellini, Lactarius sanguifluus, Cantharellus cibarius, Phelinus torulosus, Laetiporus sulphureus i algun més que em queda en el tinter... o en les tecles.

Es presenta una temporada molt interessant. A veure si encara el canvi climàtic prova bé als fongs, ja que els darrers cinc anys han estat de bona i de vegades òptima producció. Influirà el canvi climàtic a favor dels fongs? I per quant de temps? Això ens fa pensar que si som capaços de controlar el clima i, conseqüentment, "domesticar" l'aparició de tones de bolets comestibles com el pebràs això pot significar importants guanys econòmics. Però, tocant de peus a terra, la realitat dels darrers temps ens ha ensenyat que intentar canviar el funcionament dels ecosistemes quasi sempre ha donat lloc a desastres naturals, almenys, a llarg termini. Els humans estam a anys llum de poder controlar amb eficiència la naturalesa; per tant, el primer és saber cuidar el nostre planeta i després ja aprendrem a gestionar els recursos naturals que ens proporciona i així, amb intel·ligència, a augmentar la producció de bolets silvestres sense alterar els ecosistemes i fins i tot potenciant-los. Mai no hem de deixar a la banda el nostre amor i el respecte envers el medi ambient, l'únic de què disposam.

BIBLIOGRAFIA

BON, M. 1988 Guía de campo de los hongos de Europa, Barcelona: Omega.

CONSTANTINO, R.-SIQUIER, J. LI. 1996 Els bolets de les Balears, Palma: Microbalear.

CORTECUISSE, R.-DUHEIM, B. 2005 Guía de los hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de África, Barcelona: Omega.

GERHARDT, E.-VILA, J.-LLIMONA, X. 2000 Hongos de España y Europa, Barcelona: Omega.