Si miram la història recent de les illes de Formentera i Eivissa, ens adonarem que hi ha gent que ha treballat molt perquè la llengua, la cultura i el paisatge continuïn florint a les nostres estimades illes. El mateix que degué pensar Antoni Marí Rota quan, a l'assemblea general de socis de l'IEE del 1989, va proposar fer un reconeixement a títol honorífic a totes aquelles persones o grups mitjançant una trobada de socis i simpatitzants de l'IEE. Va ser així com van néixer les Mencions d'Honor Sant Jordi. Aquell mateix any la Comissió Executiva de l'IEE organitzà un sopar per atorgar les Mencions d'Honor Sant Jordi a persones, empreses, grups o entitats que es distingissin per la seua feina en favor de la llengua i de la cultura de les Pitiüses. Inicialment, la Comissió va acordar concedir dues mencions anuals, la primera a una persona i la segona a una entitat. Emperò, a partir del 1996 s'acordà la concessió d'una única menció.¹

A partir de l'any 2010 la Comissió decidí canviar l'acte i adaptar-lo als nous temps. Els canvis foren els següents:

• El primer canvi fou que les Mencions d'Honor Sant Jordi passaren a anomenar-se Mencions Sant Jordi i se'n lliuraren tres distincions:

  • a) La Menció Jove Sant Jordi, per distingir el jovent que ha començat a fer feina per la llengua i cultura pitiüses i per encoratjar-lo a continuar treballant-hi. També dirigida als grups que, amb les mateixes intencions, tenen com a objectiu principal arribar als jóvens de les nostres illes.
  • b) La Menció Producció Sant Jordi, per fer-se ressò d'aquelles produccions musicals, literàries o d'assaig, entre d'altres, que són prou destacables pel seu interès i ajuden a arrelar la llengua i la cultura entre els ciutadans d'Eivissa i Formentera.
  • c) La tercera, que continua sent la tradicional Menció d'Honor Sant Jordi, és el màxim reconeixement a la trajectòria d'una persona o grup en favor de la llengua i cultura d'Eivissa i Formentera.

• El segon canvi va ser donar un nou format a les Mencions Sant Jordi, és a dir, passar del tradicional sopar a la celebració d'una gala amb diferents actuacions (música, teatre, etc.) amanida amb productes d'Eivissa i Formentera. Aquesta nit de cultura havia de tenir diverses finalitats a més d'un lliurament de premis. Havia de servir per poder mostrar les diverses produccions culturals que es creen a les Pitiüses i que es projecten cap a l'exterior, al mateix temps que les impulsa i les prestigia dins la societat eivissenca i formenterera. Però també havia de servir d'excusa per motivar i fomentar la creació de grups en les diverses activitats culturals que es fan al llarg de l'any, amb la finalitat de rebre’n, a la llarga, els seus fruits, a més d'enriquir la nostra cultura. La primera edició del nou format havia de superar diversos reptes: d'entrada, la gala pròpiament dita. Tot nou projecte sempre representa un handicap a solucionar. A més a més, del resultat en dependrà el seu futur i una bona consolidació. En segon lloc, aconseguir que la gala fos televisada, ja que la fita era aconseguir que el canal públic autonòmic IB3 TV televisàs l'esdeveniment. El simple fet d'haver-ho assolit ja implicava reconèixer que la gala tenia prou qualitat per ser emesa. Hem de reconèixer que aconseguir-ho no va ser bufar i fer ampolles, sinó tot al contrari. La perseverança de gent com en Miquel Costa i n'Esperança Marí ajudà que el projecte que presentàrem conjuntament amb na Neus Torres (presentadora) assolís l'objectiu marcat: fer una gala televisada i, per tant, oberta a tothom.

El fet que la gala fos emesa en garantia una bona difusió. Per primera vegada un acte de l'IEE travessaria la frontera de les Pitiüses, arribaria a les illes germanes, al Principat; però, a més a més, gràcies al canal internacional podria arribar arreu del món. Com a bons amants de la nostra cultura que som, el fet d'aconseguir-ho ens va representar tot un orgull. El fet de ser televisada també implicà l'ampliació de l'hemeroteca de l'IEE i poder oferir-la a la gent per altres mitjans com ara el web de l'IEE, Youtube, etc.

En aquest nou format de les Mencions, hi tenen un paper important el rigor i una certa disciplina, tot just provocats per la presència de les càmeres, cosa que desencadena una participació més activa i responsable, tant dels organitzadors com dels artistes. Per això, en les dues edicions que ja n'hem fet han estat necessaris molts assajos previs i una preparació exigent. Val a dir que la segona edició va comptar amb més recursos personals, i no hem d'oblidar tampoc que per a una gala d'aquestes dimensions s'ha de treballar amb dos mesos d'antelació sense deixar de banda els productors de televisió, que han de ser els primers de revisar el guió i confirmar que l'execució en sigui possible.

L'element intern clau del qual disposà l'IEE per consolidar la gala fou el factor humà, en especial en l'àmbit organitzatiu. S'hauria de formar un grup de persones que hi treballàs tot l'any i sabés, amb temps, quin enfocament es vol donar a la pròxima gala per poder optimitzar al màxim els recursos culturals dels quals disposen les illes.

Perquè l'Institut d'Estudis Eivissencs pugui consolidar aquesta gala, ha de comptar amb el suport incondicional de totes les administracions, començant pels ajuntaments i acabant pels Governs autonòmic i estatal. Tots aquests actors han de fer força al costat de la cultura i la llengua, i donar suport a totes les iniciatives dels diferents col·lectius per a la seua consolidació, amb la finalitat de continuar reforçant l'arrelament a la nostra pròpia cultura.