Bona nit, amigues i amics.

Benvingudes i benvinguts a la Festa de la Nit de Sant Joan, que enguany, en la seua edició que fa 42, torna al poble de Santa Gertrudis de Fruitera. Ja tornam a ser a la nit més curta de l'any, un nou solstici, una nit de foc. Per això, cal reprendre un nou cicle complet i una renovada esperança. Una nit per continuar recordant dos grans il·lustres eivissencs que ens deixaren fa 10 anys, com varen ser Marià Villangómez Llobet i Joan Marí Cardona.

La situació econòmica i social és dura i incerta. Tots junts l'haurem d'afrontar, però no a canvi de perdre les nostres senyes d'identitat. Som eivissencs i serem eivissencs. Amb la nostra llengua, la catalana, des de fa 777 anys. I com deia Marià Villangómez en fragment del seu poema «Terra natal»:

Vull escoltar-hi aquest parlar
[que arriba
de molt antic als llavis de la
[gent.
El meu amor, la ferma
[companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el
[vent.
I que puguem fer-ho per molts
anys.

Pel retrocés que representa la situació actual per a la nostra llengua volem demanar:

• La retirada de la nova llei de la funció pública, per no garantir el dret de tots els ciutadans.
• La retirada de l'elecció lliure de llengua vehicular a les escoles, per ser segregadora socialment i minusvalorar la llengua pròpia de les Illes.
• Que es continuï treballant per la plena normalització lingüística, sense fer passes enrere, passes que ja s'han donat en la sanitat pública. Si els nostres governants volen canviar la llei de Normalització Lingüística, que ho facin, però amb el mateix consens polític que ho feren fa 26 anys, per unaminitat.
• Pel que fa a la sanitat, als polítics que representen Eivissa i Formentera, volem recordar-los que les Pitiüses lideren el creixement econòmic i, per tant, no es mereixen les retallades que se'ns estan imposant de forma generalitzada. Retallades a la sanitat, cap. Ja patim prou amb la insularitat. Per tant, volem encoratjar tothom a fer la seua feina i a lluitar per portar a les Pitiüses els avenços i les millores sanitàries de què no disposam a dia d'avui. No cal dir que la millor manera de curar-se, aquell que ho necessita, és estar com si un estigués a casa i acompanyat dels seus familiars i amics. Un valor humà que en molts de casos no tenim.
• Hem de retallar l'educació? Què serà del poble que la vegi damnada i ferida? L'educació és la base de la societat. Cal defensar l'educació pública de qualitat, posada ara en perill amb les recents modificacions.
• Què podem dir del paisatge? Amb la reiterada excusa de la crisi volen desenvolupar nous projectes urbanístics, camps de golf, la urbanització de ses Feixes... Hem de voler unes Pitiüses més racionals, semblants a aquelles illes que ens deixaren els nostres avantpassats. Les del paisatge que ha enamorat tanta gent que ens visita. Demanam a tots els nostres dirigents que siguin dialogants, que escoltin i que satisfacin les necessitats dels ciutadans, però també els requerim que interpretin amb valentia la nostra realitat. Una realitat que don Joan Marí Cardona va descriure tan lúcidament amb aquestes paraules:

Si de cas arriba un dia que tot el que fou nostre s'hagi despersonalitzat i desarrelat tant que Eivissa i Formentera ja no es puguin identificar més que pels seus contorns de les costes i el relleu de les serralades, no tendrem ja cap raó al nostre abast per assegurar que som els successors i hereus d'aquell dia vuit d'agost de 1235. Aleshores només ens quedarà la possibilitat de confessar ingènuament la desaparició d'un poble, el nostre poble, nosaltres, a mans d'uns suposats amics de les nostres illes que tant les varen estimar que fins i tot ens les desferen i mudaren deixant-nos-en sarcàsticament les restes com a testimoni dels seus capricis.

Molts anys i bons a totes les Joanes i a tots els Joans! Bona nit i visca la nit de Sant Joan!