Micologia Eivissa Diari personal

Diari d'un micòleg. La temporada micolòica de 2010 Veure l'article original en PDF

Jaume Espinosa Noguera .

Un any ben aprofitat

La temporada de 2010 va introduir novetats en l'estudi dels fongs d'Eivissa, sobretot a la part nord o més coneguda com es Amunts. El nou centre d'interpretació construït a Sant Llorenç de Balàfia va ser aprofitat com a local públic per impulsar l'estudi micològic durant tota la tardor i part de l'hivern. D'altra banda, tornaren els micòlegs mallorquins i Jaume Llistosella des de Barcelona.

Espècies primerenques

Els aficionats a la micologia balear sabem que al principi de la temporada anual solen fructificar poblacions de fongs que agraeixen les primeres pluges i temperatures no baixes. Parlam dels bolets primerencs. A vegades, poden aparèixer en moments de més fredor, però en casos puntuals.

A mitjan agost va caure un ruixim típic de mig estiu. El resultat va ser l'aparició de la Russula chloroides, a cala Llenya, on havia plogut més. Llavors vàrem haver d'esperar fins a principis d'octubre per començar la temporada de veritat. Als llocs erms o camps de conreu llaurats però no cultivats trobàrem Pisolithus arhizus, molt espectacular. A les garroves en descomposició vàrem trobar Ciboria americana. I als boscos, molts d'exemplars de Rickenella fibula (que l'any anterior pensàvem que era rara), Xeromphalina cauticinalis, Russula grisea, Polyporus meridionalis i les conegudes múrgules d'Eivissa o Rhizopogon roseolus. En un jardí trobàrem per primera vegada Lepista panaeola. Una altra nova cita va ser la troballa, en un camí rural, d'Amanita strobiliformis, bolet rar que per desgràcia creixia en un lloc arrasat per l'incendi de Morna de 2011. En unes belloteres o alzines, trobàrem exemplars que ens permeteren fer altres noves cites de bolets realment molt vistosos: Boletus luridus i Boletus impolitus.

Centre d'Interpretació des Amunts, al poble de Sant Llorenç de Balàfia
Centre d'Interpretació des Amunts, al poble de Sant Llorenç de Balàfia (fotografia: Jaume Espinosa Noguera).

Centre d'Interpretació des Amunts

L'any anterior s'havia inaugurat aquest centre, com a resultat de les sinergies de diverses institucions que coincidiren per portar endavant aquest projecte. L'Ajuntament de Sant Joan de Labritja cedí els terrenys, la Conselleria d'Agricultura del Consell d'Eivissa aconseguí una partida pressupostària del fons Leader, i de la resta dels diners, com del futur manteniment, s'encarregaria la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Es va contractar una informadora i les seues activitats se centraren en l'educació ambiental, sobretot per a centres educatius.

Aquell mateix any vaig parlar amb els responsables del centre per tal d'oferir un projecte de gestió tècnica per a millorar els serveis que tenien. La resposta no tardà i decidiren que, com a autònom, volien que m'encarregàs de fer rutes guiades, tant ambientals com culturals, i que hi realitzàs tallers a la tarda. En concret, estaven molt interessats en el taller micològic proposat.

I així començàrem a treballar a partir de novembre i els resultats varen ser sorprenents. Tot gràcies a la participació dels aficionats, que portaven moltíssimes mostres per identificar.

Diverses fotografies de bolets: Amanita strobiliformis, Amanita boudieri, Hygrocybe conicoides, Boletus impolitus
A les fotografies superiors, l'autor examina un exemplar d'Amanita strobiliformis i un bolet de l'espècie Amanita boudieri trobat a Sant Josep de sa Talaia. A la fotografia d'enmig, un bonic exemplar d'Hygrocybe conicoides, trobat a Eivissa per segona vegada. A la imatge inferior, Boletus impolitus a la vora d'una alzina (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

Es va decidir fer una exposició permanent del material que portaven els aficionats aprofitant tot el que es pogués. Va tenir molt d'èxit, sobretot per les explicacions que rebien tant els aficionats com els centres educatius que ens visitaren. Alguns diumenges es feren rutes guiades per al públic en general, que també varen ser molt exitoses.

Entre els instituts de secundària, vengueren grups de l'IES I. Macabich, l'IES Sa Blanca Dona, l'IES Balàfia, l'IES Algarb, etc. També ens visitaren escoles taller dependents del Consell i de l'Ajuntament de Vila.

A part de la gran ajuda que suposà la feina de la informadora Josefina Torres Riera, també en varen formar part molt activa alguns aficionats que portaven amb freqüència material molt interessant. Entre aquests podem destacar Vicent García, professor retirat i cercador entusiasta de bolets.

Espècies interessants

Ja entràvem a novembre, a la típica temporada micològica, quan aparegueren els famosos pebrassos.

Encara que es troba a Sant Josep de sa Talaia, no podem oblidar nos de l'Amanita boudieri, bolet poc freqüent i a vegades confós amb l'Amanita ovoidea i l'Amanita proxima. Ni tampoc la primera cita des Amunts i segona d'Eivissa de la Hygrocybe conicoides, molt bonica. Un bolet que és molt rar a Espanya i que s'ha trobat sovent a Eivissa és el Lactarius pseudoscrobiculatus, que alguns confonen amb el Lactarius tesquorum. Aquest darrer és molt pelut i l'altre és llis. El Melanoleuca grammopodia és un bolet que va ser recol·lectat tres vegades i possiblement sigui una nova cita per a Eivissa. La trobada de Lacrymaria lacrymabunda constitueix la primera dada a Eivissa. Omphalina pyxidata podria ser una nova dada per a les Balears, però està en fase d'estudi en mans d'experts.

Diverses fotografies de bolets: Boletus luridus, Geoglossum umbratile, Lactarius pseudoscrobiculatus
A la imatge superior, un bell exemplar de Boletus luridus que sortia al costat del Boletus impolitus. Al centre, Geoglossum umbratile, espècie que constitueix una nova troballa per a Eivissa. A baix, Lactarius pseudoscrobiculatus. Una espècie molt rara a l'estat espanyol i que a Eivissa és present sovent al nord de l'illa (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

Una menció especial es Tricholoma equestre. Aquest meravellós bolet té una història curiosa. El coneixia de la meua època de cercador a la Península. Era considerat com a excel·lent comestible fins que alguns casos aïllats d'intoxicacions mortals a l'Europa central varen disparar l'alarma. Actualment, la seua toxicitat està en fase d'estudi i, mentrestant, se n'ha prohibit la comercialització i s'aconsella no consumir-ne. Va ser, com no, en Vicent García qui el va trobar. Em tem, però, que el lloc on es va trobar ha estat afectat per l'incendi de Morna. Era l'única dada d'aquest bolet a Eivissa.

L'espècie Inocybe bongardii va donar molta feina per ser determinada. És, posiblement, una nova dada per a Eivissa. L'Inocybe tarda var. sabulosa és un bolet abundant i tòxic que es pot confondre amb els fredolics. Fora des Amunts i ses Salines és abundant l'Inocybe rufuloides. Una altra espècie molt interessant és el Geoglossum umbratile, una altra nova dada eivissenca. La Peckiella lateritia és un fong conegut per parasitar els pebrassos i que evita que es podreixin mantenint la carn més dura del que és normal. Thelephora antocephala està en mans dels experts, pendent de confirmar la seua troballa per primera vegada a Eivissa. El Phallus impudicus, ja conegut d'anys enrere, és un bolet molt curiós per la seua forma i la seua olor pudent.

Fotografies de Clavulina cinerea i Lyophyllum loricatum
A dalt, peu de rata o Clavulina cinerea. A baix, Lyophyllum loricatum, espècie trobada per primera vegada a les Balears (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

L'aparició de Lyophyllum loricatum, exemplar que va a trobar en Fidel, és un clar exemple d'una nova espècie trobada a les Balears gràcies a les activitats fetes al centre.

Altres espècies interessants trobades són la Clavulina cinerea, coneguda com «peu de rata» a les nostres illes; el Lycoperdon perlatum, que és el «pet de llop»; i la Ramaria abietina, un peu de rata tòxic de color groc.

Dues dades noves per a Eivissa de troballes, ja enmig de l'hivern, són Entoloma rhodopolium i Cheilymenia stercorea. Aquesta última espècie, trobada sobre els fems dels àsens, a la finca pública de can Pere Mosson, un ecosistema cada vegada més rar.

Del grup dels gasterals, trobàrem prop del centre Astraeus hygrometricus, Tulostoma lloydii i Tulostoma brumale.

Al final de l'article mostram una llista que representa, en línies generals, les espècies que han passat per la mostra permanent del centre durant la tardor de 2010 i l'hivern de l'any següent.

La visita dels experts

A la primeria de desembre arribaren a Eivissa els experts micòlegs que l'any anterior havien fet tan bona tasca i que ara repetirien. Es tractava de Pep Siquier i Joan Carles Salom, de Mallorca, acompanyats per Jaume Llistosella, que venia des de Barcelona. Aquest darrer va patir la vaga dels controladors aeris i va haver de prendre el ferri, per la qual cosa arribà un dia més tard. Es varen allotjar a la casa de Toni Serra «Miquelet», que, com sempre, va ser un gran amfitrió.

Es tractava de fer una darrera campanya per tal d'intentar completar al màxim l'estudi micològic que s'havia fet els últims anys. En aquesta ocasió, a causa de la feina al centre, no vaig poder gaudir gaire temps de la seua companyia.

Una sortida interessant va ser la que realitzàrem al «parc micològic» de can Miquelet, a Santa Gertrudis de Fruitera. A la fullaraca d'una bellotera es va trobar Conocybe sp., pendent d'estudi, que molt probablement constituirà una nova dada per a Eivissa.

Per primera vegada vaig poder participar en una recerca de fongs piròfils. El lloc triat va ser la punta de Xarracó. La part cremada pocs mesos abans, afectada per l'incendi de Benirràs, no presentava cap fong fructificat, però a les restes del foc de Xarraca sí que hi havia una gran quantitat de bolets de Coprinus domesticus i d'un altre que semblava un tipus de Conocybe. Caldrà continuar els estudis en llocs cremats per tal de conèixer com influeixen les cremes en els ecosistemes.

També es va fer una visita a la plana d'en Francolí, que estava plena de llenegues, pebrassos i picornells, a més d'altres espècies dignes d'estudi, dels gèneres Inocybe i Entoloma.

Fotografies de Tricholoma equestre i Peckiella lateritia
A la imatge superior, Tricholoma equestre, anomenada «verderol»; actualment és considerada tòxica, però és molt rara i pot haver estat afectada pels incendis. A la fotografia inferior, Peckiella lateritia, un fong que parasita el pebràs i manté la carn dura (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

Un altre moment gloriós, per la important quantitat de troballes, es va produir a la finca privada d'un bon amic a Santa Gertrudis. I així, Ganoderma australe sortia a la soca d'un garrover malalt, i molts de petits bolets entapissaven la gespa: Pluteus nanus, Micromphale brassicolens, Tricholoma myomyces, Omphalina rickenii, Paneolus sphinctrinus, etc.

Una nit sopàrem tots junts a la casa que té en Toni a cala Llenya. Cada plat se servia amb bolets com a principals protagonistes, però jo em qued amb les postres, que consistien en bescuits caramel·litzats amb picornells de càrritx, que havia portat en Pep des de Mallorca. Exquisits.

Xerrada i sortida boletaire per al públic en general a Sant Josep de sa Talaia

El cap de setmana del pont de la Constitució es va celebrar una sortida boletaire oberta al públic, organitzada pel Consell Insular d'Eivissa i magistralment conduïda per la biòloga i directora insular de Medi Ambient del Consell, Marisol Torres, amb la col·laboració dels experts mallorquins. Hi va participar molta gent jove, inclosos els professionals de l'equip d'una cadena de televisió.

S'ha d'assenyalar que el dijous anterior Pep Siquier va impartir una conferència a l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia sobre bolets comestibles i les possibles confusions amb espècies tòxiques. L'assistència fou tan nombrosa que es va omplir la sala de plens i serví per a preparar la sortida del cap de setmana.

La sortida tengué com a punt de trobada la plaça de l'Església de Sant Josep de sa Talaia. Des d'allí, després de rebre uns consells de Salom i Siquier, ens repartírem en cotxes per anar a cercar bolets per sa Talaia, ses Roques Altes i les pallisses de Cala d'Hort. Precisament és en aquest darrer indret on es va fer la trobada final per identificar i explicar el material replegat. La quantitat d'espècies no va ser gaire ufanosa, a causa d'estar en una part de l'illa de clima més àrid que la del nord. No obstant això, tant Pep Siquier, Joan Carles Salom, Toni Torres, com jo mateix, donàrem explicacions als assistents, amb l'ajuda de l'experta boletaire Lina Torres, de Sant Antoni de Portmany. La vetlada va acabar amb un aperitiu servit per Marisol, que consistia en coques molt bones.

L'hivern

Continuàrem les sortides, la recerca i, per tant, l'estudi dels bolets. Tant a nivell privat com al centre des Amunts aparegueren més bolets. Al gener vàrem rebre la visita d'agents i educadors ambientals de la Comunitat de Madrid, per conèixer la nostra flora, i quedaren sorpresos per la seua riquesa en un moment de l'any que a la Península és pobra, a causa de les gelades que s'hi solen produir.

Fotografies de Arcyria minuta i Bisporella sulfurina
A dalt, Arcyria minuta, Un mixomicet trobat a casa de l'autor entre llenya i determinat per Joseba Castillo. A baix, Bisporella sulfurina, descoberta en fusta de murta podrida (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

Una altra visita interessant va ser la de Joseba Castillo, responsable de l'àrea micològica del portal d'internet «Biodiversidad Virtual», un del portals de fotografia de la natura més complets a nivell europeu. I del seu pas pel centre, ens en quedarà constància, ja que va aportar nos unes espècies petites mai vistes anteriorment a Eivissa. Entre elles hi havia la Bisporella sulphurina. Desgraciadament el material es va fer malbé i no en vàrem poder fer l'herbari corresponent, de manera que no podem donar la dada com a veritable d'una manera oficial. També va portar-nos mixomicets dels gèneres Arcyria i Physarum.

Una curiositat que trobà Joseba Castillo a les restes de l'incendi de Benirràs de l'any anterior va ser una població de bolets de l'espècie Morchella elata, coneguda com múrgula a Catalunya i molt apreciada per menjar, sempre després de bullir-la o dessecar-la. Pensam que després de tants d'incendis, en aquestos temps augmentaran les seues poblacions.

Un altre espècie que cada any és més vistosa es Gymnosporangium savinae, que aquest any s'ha vist a Sant Miquel i a Sant Llorenç. Aquest fong uredinal infecta la savina en part del seu cicle reproductor i fa molt de mal a les pereres al començament de la primavera, quan les infecta en la segona part del seu cicle, i n'impedeix la floració o en podreix les peres.

Conclusions

Aquesta temporada va ser tan fructífera com l'anterior. Si l'any 2009 vàrem gaudir de la visita d'experts i el 2010 han minvat, com a mínim l'existència del centre d'interpretacions i les seues activitats han fet pujar el nombre de troballes interessants. I segons els estudis de camp fets els darrers quatre anys, els experts balears pensen que ja hi ha material a bastament per a fer una gran publicació científica que marcarà una fita històrica en el coneixement de la micologia pitiüsa. També es pensava elaborar una guia micològica d'Eivissa per al públic en general, però la crisi ha impedit, fins ara, el finançament d'aquest projecte.

Vegeu, a continuació, un annex de les espècies que han passat per la mostra boletaire al Centre d'Interpretació des Amunts durant la tardor i l'hivern de 2010.

NOTA: els informes sobre estudis micològics que s'han publicat a la revista Eivissa de l'Institut d'Estudis Eivissencs tenen un carácter merament divulgatiu, i no volen anteposar-se, de cap manera, als estudis científics vàlids, pendents de publicació en revistes científiques especialitzades. Vull, a més, agrair a tothom que ha participat d'aquestes vivències en el camp de la micologia, que amb la seua tasca hagi donat una empenta al coneixement del nostre patrimoni natural.

Bibliografia

BON, M. (1988). Guía de campo de los hongos de Europa. Ed. Omega.

CORTECUISSE, R.-DUHEM, B. (2005). Guía de los hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de África. Ed. Omega.

GERHARDT, E.-VILA, J.-LLIMONA, Χ. (2000). Hongos de España y Europa. Ed. Omega.

SIQUIER, J. L.-CONSTANTINO, C. (1996). Els Bolets de les Balears. Ed. Micobalear.

Annex d'espècies trobades i/o exposades al Centre d'Interpretació des Amunts

S'exposen les espècies segons la classificació de grans grups seguida pels autors d'Els Bolets de les Balears (Constantino i Siquier), per ara, la millor publicació divulgativa micològica que es troba al mercat sobre es Amunts. Així es facilita l'estudi dels fongs amb una bona guia feta a la nostra comunitat autònoma.

Els grups son els següents: mixomicets, ascomicets, afil·loflorals, boletals, russulals, agaricals i gasterals. De cada grup es fa una llista, per ordre alfabètic, de tots els fongs descoberts.

A més, s'indica, al costat de cadascun dels bolets, el mes de trobada amb les sigles següents:

També s'indica el lloc de la trobada, si cal, per a espècies poc freqüents. Les localitats es posen amb els noms de les parròquies des Amunts corresponents, entre parèntesis: Sant Llorenç de Balàfia, Sant Joan de Labritja, Sant Vicent de sa Cala i Sant Miquel de Balansat pel municipi de Sant Joan de Labritja; Sant Carles de Peralta i Santa Gertrudis de Fruitera pel municipi de Santa Eulària des Riu; Sant Mateu d'Albarca, Santa Agnès de Corona, Forada i Buscastell per Sant Antoni de Portmany. Quan els exemplars han estat portats per gent que no sap clarament de quina localitat exacta es tracta, es posarà el terme genèric d'«es Amunts».

A continuació es detalla una llista de les espècies exposades amb quasi total seguretat d'identificació.

Llista de fongs trobats as Amunts. Temporada 2010-2011

1.- Mixomicets

2.- Ascomicets

3.- Afil·loflorals

Zona cremada a Benirràs i exemplars de Morchella elata
A dalt, una part de la zona afectada per l'incendi de Benirràs, mig any després del desastre, i on Joseba Castillo va trobar una gran població de Morchella elata. A baix, exemplars de Morchella elata a Benirràs. Pensam que les seues poblacions van creixent, ja que li van bé les cremes de bosc (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

4.- Boletals

5.- Russulals

Fotografies de Clathrus ruber i mostra de bolets al Centre d'Interpretació des Amunts
A dalt, Clathrus ruber, bolet molt comú i d'olor nauseabunda. A baix, mostra de bolets al Centre d'Interpretació des Amunts (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

6.- Agaricals

Fredolics recollits i guisat de fredolics amb espelta
A dalt, resultats d'una cercada i trobada de fredolics al gener de 2011. A baix, guisat de fredolics amb espelta (fotografies: Jaume Espinosa Noguera).

7.- Gasteromicets

Centre d'Interpretació des Amunts. Preparació d'una sortida micològica
Centre d'Interpretació des Amunts. Preparació d'una sortida micològica (fotografia: Javier Pinilla Fernández).

Com ja hem indicat abans, hem procurat acompanyar les localitats de les troballes amb els noms de les parròquies des Amunts, entre parèntesis.

Queden pendents els estudis d'espècies noves que s'han trobat as Amunts després d'una campanya micològica realitzada a la primeria de desembre per experts micòlegs venguts de Mallorca i Catalunya. Aquesta campanya no va a ser organitzada pel centre, però tanmateix hi va facilitar material per al seu estudi i exposició.

El resultat de les sortides i del taller ha estat més satisfactori del que es pensava. Per això creim que s'haurien de repetir, millorant els horaris per al públic en general.