"Apunts de ses Salines" IX
Marià Villangómez
(Declarat amb el vent)

Ran de l'estany clava els peus
una torre. Una altra, vora
la platja. Guaitant enfora,
damunt les portes d'es Freus,
es dreça l'altra. Tothora
la vella pedra en descans.
no amb la inquietud d'abans.
Prop del treball té memòria
de perills. Posà la història
armes i eines a les mans.
Diuen també si romans.
si Cartago...Les salines
amb la recent resplendor
colguen la fugaç blancor
del do anyal de les marines
sembres, secular favor.
Les velles torres! I vella,
més blanca com de sal nova,
la capella
que d'emmirallar-se prova
dins l'estany que té al costat...
Lleu ventijol l'ha esborrat.

Al llarg del 2013, declarat oficialment Any Villangómez, s'han organitzat una sèrie d'exposicions que han entrat en alguns aspectes, a voltes no gaire coneguts, de la trajectòria vital i literària del poeta. La primera, Marià Villangómez fotògraf, organitzada per l'Arxiu Històric d'Eivissa (AHE) de l'ajuntament de la ciutat, és un recorregut per diferents paisatges illencs, tant d'Eivissa com de Formentera, immortalitzats per la càmera del poeta però també pels seus versos: Formentera, Balansat, puig des Molins, Santa Eulària, ses Salines, ses Feixes, etc., però també els carrers de la Marina, les murades, Dalt Vila i el ball pagès. Imatges i poemes que han visitat quasi tots els municipis de les Pitiüses i que aquest desembre viatjaran a Barcelona.

Marià Villangómez: Terra natal, organitzada també per l'AHE en col·laboració amb els Consells d'Eivissa i de Formentera i l'IEE, se centrava en la infància, la joventut i l'etapa de mestre de l'escriptor i plantejava un recorregut des de 1913 fins a 1967 a través de documents, imatges i les pròpies paraules de Villangómez (El llambreig en la fosca i Llocs viscuts).

La tercera mostra, Villangómez: escolto la teva veu, organitzada també per les institucions esmentades, és un passeig literari per la poesia, el teatre, la prosa i la faceta de traductor del fill il·lustre de la ciutat d'Eivissa i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre d'altres reconeixements.

"Ses Feixes"
Marià Villangómez
(La miranda)

Aigua i terra en abraçada
inextricable i fecunda,
humitat que els camps inunda
subtil i quadriculada,
conreus de verdor ofegada,
nivell de feina i tranquil·la
aigua negrosa que asila
la granota fugissera.
I munta al cel la palmera
per saludar naus i vila.

Sant Miquel de Balansat (1.946-1.959)

1.946. Preferia una escola al camp d'Eivissa, i només a les camp podia aspiar... Vaig anar destinat a la penúltima de les que se m'oferien. Sant Miquel!

...Aquell any 1.959 va ser el darrer de la meva estada a Sant Miquel... Em costa molt plorar, però sentia pregonament, en aquells moments, que se n'anava per sempre una època important de la meva vida i que abandonava uns llocs molt estimats... (Llocs viscuts)

Ses Salines

L'any 1.959, després de tretze anys a Sant Miquel, sol·licita el trasllat a l'escola de Sant Francesc de ses Salines.

...Dues vegades cada dia, matí i tarda, anava a ses Salines i en tornava, llevat dels dissabtes, només amb classe al matí. Fred, calor, vent, pluja, sol: els viatges en moto canviaven al llarg del curs. Tenia molt pocs alumnes, no passaren mai de devuit o dinou... El paisatge de ses Salines ja era el meu... (Llocs viscuts)

La família

La mare

...La meva mare es va posar molt malalta. Allà (a Barcelona) va morir. El més gran amor i el més gran dolor. Des d'aquell febrer de 1.934 el món era ja un espai diferent.... (Llocs viscuts)

El pare

... El meu pare va morir el 15 d'abril de 1967... Dels quatre germans jo era l'únic que vivia amb ell.... (Llocs viscuts)

Sant Jordi: el final d'una etapa

El novembre d'aquell mateix any 1967 em concediren l'excedència voluntària de mestre nacional. L'havia demanada perquè em sentia una mica cansat de les classes, i més en aquella escola de Sant Jordi... Vaig abandonar per sempre la professió... Unes altres activitats m'esperaven, entre les quals era fonamental la literària, com sempre en la meva vida... (Llocs viscuts)