Criteris per a la fixació gràfica dels topònims de les Pitiüses per Enric Ribes i Marí

0. Antecedents Les Pitiüses ja tenen una certa tradició pel que fa a la fixació gràfica dels topònims. Quan encara l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no s'hi havia pronunciat ni existia la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE), el 1978, elaborà un document titulat «Toponímia bàsica de les Pitiüses»,¹ amb la idea que els nous ajuntaments democràtics que s'havien de constituir durant l'any següent, el poguessin prendre com a guia a l'hora d'aprovar nomenclàtors oficials i de fixar gràficament els noms dels principals nuclis de població i dels principals accidents geogràfics d'Eivissa i Formentera. Aleshores, idò, molts de criteris en1. El treball va ser elaborat el juny de 1978 per l'anomenat Grup de Defensa i Promoció de la Llengua de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El signaren Joan Marí Cardona, Josep Marí Marí, Isidor Marí Mayans, Enric Ribes i Marí i Marià Villangómez Llobet. Fou publicat al Diario de Ibiza, en cinc parts, del 6 al 10 de juny de 1978.
1. De fet, el 10 de març de 1978, l'Institut d'Estudis Eivissencs convocà, a la seua seu, representants de tots els grups polítics presents a les Pitiüses i amb vocació de presentar-se a les properes eleccions municipals, així com representants de la Societat Arqueològica de les Pitiüses i de l'Obra Cultural Balear a Formentera. Tots signaren un document en què acordaven demanar als ajuntaments d'Eivissa i Formentera «el canvi dels nostres topònims i noms de carrers actuals als tradicionals». I en aquesta mateixa reunió l'Institut d'Estudis Eivissencs donava compte d'un treball sobre els topònims que s'estava realitzant aleshores i que ben aviat estaria enllestit. I s'afegia: <<

cara eren inestables, immadurs i discutits en l'àmbit científic, però constituïren un primer intent seriós de posar ordre en el desgavell toponímic que hi havia a les Pitiüses -com arreu de les terres de parla catalana- durant el període franquista. Després vendrien les institucions democràtiques, l'estatut d'autonomia balear (1983), que atorgaria competències en matèria lingüística a la UIB, instituïda recentment (1978), i l'interès de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans per la fixació de la toponímia, així com per temes que afectaven la regularització ortogràfica d'aspectes que abans havien quedat fora de l'àmbit normatiu, com l'ús de l'article salat i les contraccions amb aquest. Amb els anys, canviaren algunes coses. La UIB, que sempre ha reconegut l'autoritat científica de la Secció Filològica (SF) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), li proposà normes per a la seua aprovació. Elaborà un primer nomenclator bàsic de les Illes Balears, que, en forma de decret del Govern balear, donava oficialitat a molts de topònims illencs, inclosos els corresponents a alguns municipis que encaRibas (PSP), Joan Tur Ramis (PSOE), Nèstor Torres (PCE) Joan Prats (UCD), Antoni Canals (ULPDIF, s'Unió) Joan Verdera (PEF) Josep Costa i Ribas (GDI), Jaume Verdera (OCB de Formentera), Jordi H. Fernández (SAP) i Enric Ribes (Grup de Defensa i Promoció de la Llengua de l'IEE). Tot i els palmaris incompliments que es produïren aleshores i després de les eleccions de 1979, aquest acord representà un impuls important per a la normalització toponímica a les Pitiüses.

ra no havien acordat el canvi del castellà al català. La SF aprovà diversos documents normatius que afectaven el català de les Illes, i també la fixació gràfica dels topònims. Alguns d'aquests documents que reflecteixen normes o criteris aprovats han estat publicats oficialment, però sempre en un àmbit prou restringit. D'altres han tengut una difusió en revistes especialitzades, però no en publicacions de l'ens amb capacitat normativa. I, finalment, encara hi ha criteris que se segueixen a l'hora de fixar la grafia dels topònims, però que no han estat publicats enlloc, ni han estat aptovats definitivament. És per això que a hores d'ara es fa imprescindible posar a l'abast del gran públic de les Pitiüses quina és la situació normativa actual, i posar de manifest quines formes o grafies ja no són normatives, i quines sí que ho són. És el que pretenem amb aquest article.

1. Introducció Ací seguirem el document elaborat per Cosme Aguiló, debatut i aprovat per la Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, la qual, conscient de la necessitat de sistematitzar les grafies dels topònims de les Illes Balears, havia convocat alguns estudiosos d'aquest camp a unes re3. Les publicacions de l'IEC, per exemple, només arriben a filòlegs i especialistes de la llengua.

unions que es desenvoluparen els dies 28 d'abril, 31 de maig, 28 de juny i 3 de novembre de 1995, a fi d'arribar a uns acords provisionals sobre transcripció i normalització toponímica. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans aprovà aquest document, amb lleugeres modificacions, en les sessions dels dies 11 d'octubre de 1996 i 16 de maig i 13 de juny de 1997. Tot i això, no l'arribà a publicar. Tanmateix, aquest document ha estat publicat en diverses ocasions, l'última de les quals el 2013 (Miralles 2013: 147-169). D'ara endavant, quan ens referim a aquest document, ho farem amb les sigles UIB. Tanmateix, l'Institut d'Estudis Catalans, bé mitjançant la SF, bé mitjançant la seua Oficina d'Onomàstica, o bé mitjançant altres documents que s'han publicat amb el seu assessorament, ha establert els seus propis criteris, coincidents quasi sempre amb els que reflecteix el document de la UIB, però també amb alguna discrepància o incoherència, com veurem més endavant. Quan ens referim a la doctrina que emana de l'IEC, bé sigui dels acords publicats o de la seua praxi, ho farem amb la indicació de les sigles IEC. Pot haver-hi algun cas no previst i que s'està solucionant sobre la marxa en l'àmbit de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic (CTAL) de la UIB, formada pels professors del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i pels membres balears de la SF. Aquesta comissió està elaborant un nomenclator toponímic de les Illes Balears, en estat prou avançat, però amb alguns criteris

4. Assistiren a aquestes reunions les persones següents: Cosme Aguiló, Antoni-Ignasi Alomar, Isidor Marí, Joan-Antoni Mesquida, Joan Miralles, Brauli Montoya i Gaspar Valero.
5. Vegeu IEC 1990 i 2003.
6. Vegeu, per exemple, l'article de Joan Anton Rabella (2013: 113-127).
7. Vegeu, per exemple, l'opuscle Majúscules i minúscules (Generalitat de Catalunya 1992), o el llibre Toponímia i cartografia: Assaig de sistematització (ICC 1985).

Amb la signatura d'aquest document, el 10 de març de 1978, totes les forces polítiques pitiüses es comprometien a normalitzar la toponímia d'Eivissa i Formentera. INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS Pere Francés, 12, 1r., 2a. Apartat 578 Telèfon 302611 EIVISSA Reunits a la ciutat d'ivissa, al local social de l'Institut d'Estudis Eivissencs, sent les 20 hores del dia 10 de març de 1978, per una banda els representants dels partits polítics nota-signants, i per l'altra els representants de la Societat Arqucològica de les Pititüses, de l'Obra Cultural Paloor a Formentera, 1 del Grup de Defensa i Pronoció de la Llengua de l'Institut & studio ivissenes, hon acordot for públic aquest comunicat domanant ale ajuntaments d'Bivissa i Formentera, el canvi dels nostres topònims i noms de carrers actuals als tradiciomelo. A la mateixa reunió, l'Institut d'Estudis Eivissenca ha donat compte d'un treball sobre els topònims que s'està realitzant actualment, 1 que ben aviat estarà enllestit. Una vegada acabat aquest treball, on seran tromeces còpies als respectius ajuntaments perqud puguen procedir al canvi. ALIANZA POPULAR PARTIT SOCIAUTOTA POPULAR TARTIT SOCIALISTA OURER ESPANYOL Juan PARTIT COLUNISTA DAU PANYA A LES ITARS UTIO DE CENTRE DECORATIC encara pendents d'una resolució definitiva. Si en algun cas ens referim a una solució adoptada per aquesta comissió ho farem amb les sigles CTAL. Finalment, quan ens referim als criteris que havia adoptat l'Institut d'Estudis Eivissencs en el treball de 1978, ho farem amb les sigles IEE.

2. El document elaborat per la UIB i aprovat per la SF Diu el text: <«El corpus toponímic a partir del qual s'ha treballat no és la totalitat dels topònims de les Illes Balears, sinó que és el resultat de l'escorcoll sistemàtic de diverses àrees del territori més o menys representatives. S'ha realitzat un buidatge d'aquests fitxers que ha permès extreure tots aquells casos significatius de determinats fenòmens lingüístics en els quals apareixen divergències entre el codi parlat i la normativa escrita» (UIB). Val a dir que, fins ara, és l'estudi que ha pres més mostres toponímiques del territori insular. Veurem, a continuaUNION LIBERAL POPULAR Y DEMOCRACRATICA DE BIZA Y FORMENTERA (S'UNIC) aux PARTIT D'EIVISSA I FORIENTHRA GRUP DEMOCRATIC INDEPANIDINET OBRA CULTURAL BALEAR פר FORMENTERA Vangdere f SOCIHTAE ARCUOICA LES PITIUSES GRUP DE DEFENSA I PRODUTO A LIGUA DE LES UT D CUDIS IVIC TICS ció, els criteris adoptats en aquest document, i anirem comentant si són compartits pels altres textos esmentats. 2.1. Criteris generals Criteri 1r: L'etimologia. «Davant dues variants genuïnes amb la mateixa freqüència d'ús, donam preferència a la més acostada a l'etimologia» (UIB). Cal assenyalar que, de manera explícita o implícita, és un criteri que segueixen també tots els documents de l'IEE i de l'IEC. Dos exemples pitiüsos en poden ser illot de s'Ora (costa de Sant Carles de Peralta) i cocons de s'Ora (la Mola, Formentera), i no *illot de s'Or o *illot de s'Hort i *cocons de s'Or. Criteri 2n: La tradició escrita. «Una llarga tradició escrita pot fer prevaldre la forma culta enfront de la popular» (UIB). Aquest criteri també és compartit per l'IEE i
3. L'asterisc que precedeix algunes formes indica que no són les adequades.

(549) 41

COSTA D'EIVISSA Port d'Eivissa Ms Plana la Groma Cala Llonga Panta Roja Cala Blanca Punta Blanca Punta de s'Agail Caló de s'Alga Toponímia bàsica de les Pitiüses (IV) la d'es Botafoc Talamanca Punta d'es Andreus Cap Martinet Punta de sa Calç 'Estanyol Cala d'Expart Cala Olivera es Sol d'En Serrà es Castellar Cap d'es Librell

7. EIVISSA SANTANTONI Punta d'es Nedador Panta d'es Fomenter ses Estaques 'Església Vella Punts d'es Farallo 'Estanyol Cala Pada Illa de Santa Eularia (o de Santa Eulalia) Punta Arabi es Canar Illa d'es Cañar Cala Nova Cala Llenya Punta d'En Ribes Cala Mastella Cala de Boix Cap Roig Cala Negra Punta d'En Val es Pou d'es Leo Punta d'es Moscarter Panta Galera sa Guardiola Cala de Portinatx Cala de Xarraca Illot de sa Mesquida Punta de Xarraса es Canares Cap Blanc Punta Negra Caló d'En Calders Illa d'En Calfers Caló de s'Tila Cova de s'Oreoga Puig d'es Guixar Caló d'es Escandells es Corrals d'En Guillem ses Fontanelles Cap Negret ses Bledes (Na Gorra, es Val xell, Na Bose, Na Plana, Escull Vermell, Escull de Tramanta 8.5 Punta de la Rama sa Canal Platja de Migjorn, de sa Trinxa e de ses Salines Punta de ses Portes es Caragoler (illa) sa Banqueta (illa) Mles Negres Ma d'es Penjats Platja d'es Cavallet Punta d'es Corb Mari la Xangs sa Sal Rossa (illa, torre, platja) Esponja Platja d'En Boga es Molí de la Punta ses Balandres ses Margalides Cap Negret Punta Roja ma) Comte Cap Nano Punta de s'Embarcador sa Figuera Borda Na Foradada Cala Codolar Cala Saluda Cala Lientia Racó de sa Galera Cala Corral Punta de sa Galera Cala Tarida Cala Moli Cala Gracioneta Cala Vadella Cala Gració Caló de s'Oratge Cap Blanc Cala Carbó sa Roca Baixa Cala Trvja Caló d'es Moro Cala d'Hort Punta de ses Variades Cap Blanc Bes Coves Blanques Cap d'es Jueu Port de Sant Antond Poliva Badia de Portmany es Vedra 'Estanyol es Vedranell Cap Llentrisca Calb de s'Oli Cala Lientrisca Cala d'ex Cubells Cap Negret ses Illetes Porroig os Daus (illes Punta de Porrog Ela Negra es Xarto sa Corbeta Cala d'es Jondal 29 Surets es Palleret Panta d'es Jondd Illa de ses Rates es Viver ses Figucettes es Pas Estret es Salt de s'Am Punta de la Mar Loca 'Arany 'Aranyet Punta de la Ratjada is Malvins (Malvi Gros, Malvi Pla, es Sofratges) Una de les parts de l'estudi <
8. La cursiva és nostra. Twi Anbulancie Criteri 4t: La identificació amb el referent. «Si hi ha dues variants de topònims descriptius igualment genuïnes, donarem preferència a la que s'acosti més a la realitat física de l'indret» (UIB). Exemple eivissenc: Puntes d'en Petroell (són dues puntes juxtaposades, a la costa de Corona), i no *punta d'en Petroell (tot i que hi ha gent que ho diu així). Criteri 5è: «La solució lingüística a aplicar ha de ser homologable a tot el domini lingüístic. Els topònims que contenguin formes ioditzants, posem per cas, han de ser tractats tenint present que el fenomen no és exclusiu de les Balears» (UIB). Criteri també seguit per l'IEE i l'IEC. Exemples pitiüsos: sa Conillera, ses Xorollanes (costa de Sant Agustí des Vedrà) o cova de ses Ovelles (al cap de Barbaria, Formentera).

Criteri 8è: La consciència culta. <

forma escrita i no a la popular. Així, mentre que l'IEE escriu Sant Gelabert, la CTAL selecciona la variant Son Gelabert, precisament pel seu valor testimonial (únic topònim a les Pitiüses on ha perviscut el son (< açò d'en), per damunt de la variant popular *Sant Gelabert. La grafia Son Gelabert, per altra banda, no impedeix que els parlants realitzin una [a], com passa també en mots com solpost, pronunciat s[a]lpost. El document de la UIB continua així: «Aquests criteris s'aplicaran als usos formals diversos en què apareix la toponímia -retolació, cartografia, ús administratiu- i es poden resumir indicant que els topònims es regeixen per la normativa general, tenint en compte, però, els casos especials en què hi ha formes amb molta tradició escrita, 10 les formes dialectals amb una extensió general (que no poden ser considerades localismes fonètics)¹¹ i els hipocorístics i malnoms. Des del punt de vista fonètic, la forma gràfica ha de reflectir la pronúncia, llevat de fenòmens de caràcter molt local o popular¹2 i de casos que entrarien en contradicció amb topònims semblants.>>13

2.2. Fenòmens estudiats Vet ací els fenòmens lingüístics tenguts en compte en el text de la UIB, que abasten tres camps gra10. El document de la UIB posa aquest exemple del Principat: Castell de l'Areny en lloc de Castelldalareny (Kastro Adalasindo). En el cas de les Pitiüses podríem esmentar de nou el cas de cala Salada en lloc de *cala Celada (

11. Aquest document posa els exemples del Principat de les distincions entre jonc i junc o mont i munt. Pel que fa a les Pitiüses, ens valdrien els exemples de sénia i séquia amb e tònica tancada, com a bona part dels dialectes occidentals.
12. El document de la UIB posa l'exemple del Principat de la pronúncia de Puig-reig. En el nostre cas, ens valdria un exemple com es Tamarell (costa de Sant Joan de Labritja), realitzat es Tamare[l], però que no escrivim *es Tamarel.
13. No es pot escriure un *Lladó si hi ha altres topònims iguals o relacionats amb la mateixa arrel que s'escriuen amb e d'acord amb l'etimologia i la informació documental (UIB). L'exemple també ens val per a Eivissa. el lèxic. Ses Xorollanes, a la costa de Sant Agustí des Vedrà, al sud de les platges de Comte i del racó d'en Xic (fotografia: Enric Ribes) maticals: la fonètica, la morfologia i criteri. Exemple formenterer: bosc d'en Carlos, i no *bosc d'en Cal-los. Però es respecten els dialectalismes, segons la doctrina de la CTAL: ses Xorollanes (Sant Agustí des Vedrà), ino *ses Xorellanes. 2.2.1. Fonètica 2.2.1.1. Afèresi Els topònims amb afèresi que tenguin un referent en la llengua comuna s'adaptaran a la normativa (UIB). L'IEE i l'IEC segueixen el mateix criteri. Exemple d'Eivissa: ses Abelles d'en Raio, i no *ses Beies d'en Raio. La UIB fa una excepció a aquesta norma, seguint el criteri 7è (supra). Val a dir que aquesta excepció no la fa l'IEE en les seues publicacions. Així, per exemple, caldria respectar l'antropònim Gustinet: can Gustinet, i no *ca n'Agustinet, i Lè, i no *Alè. Exemple: punta d'en Lè (as Vedrà), i no *punta de n'Alè. 2.2.1.2. Africació / fricativització Hi regirà la normativa (UIB). 2.2.1.4. Desplaçament d'accent Es respecta el desplaçament (UIB). Tot i que en general és així, a les Pitiüses es tracta de casos excepcionals, i no s'hi sol respectar el desplaçament perquè primen altres criteris: en Marcús i no *en Marcus (primen l'etimologia i la tradició); racó des Cingles i no *racó de s'’Inglès (a Formentera, variant de creació relativament recent). 2.2.1.5. Diftongació de la [o] inicial en síl·laba lliure Hi regirà la normativa (UIB). Criteri també adoptat per l'IEE i l'IEC. Exemples pitiüsos: ses Oves'Espartar), i no *ses Auvelletes des Cap des Migdia; pesquera de ses Oblades (Formentera), i no *pesquera de ses Aublades. Exemples pitiüsos: punta de la Ra-lletes des Cap des Migdia (costa de jada (Vila), punta de sa Rajola (Tagomago). L'IEC segueix el mateix criteri. L'IEE també ho fa ara, tot i que inicialment havia escrit *Ratjada. 2.2.1.3. Assimilació Hi regirà la normativa (UIB). L'IEE i l'IEC segueixen el mateix 2.2.1.6. Dissimilació Hi regirà la normativa (UIB). Criteri seguit per l'IEE i l'IEC. Exemple eivissenc: sa Barca Rom(551) 43

Sa Barca Rompuda, a la costa de Sant Carles de Peralta (fotografia: Esperança Escandell). puda, i no *sa Barca Rempuda (costa de Sant Carles de Peralta).14 El text de la UIB afegeix que es respectaran aquells casos d'evolució puntual significatius des del punt de vista d'història de la llengua i els de llarga tradició escrita. Així, tenim es Malví Redó i puig Redó, i no *es Malví Rodó i *puig Rodó. Igualment, es respecta el dialectalisme peput: es Peput (costa de Corona), i no *es Puput. 2.2.1.7. Ensordiment Hi regirà la normativa, com a norma general (UIB). Els únics exemples que en trobam a les Pitiüses són casos en què la UIB proposa de fer-ne excepció, per tractar-se de casos genuïns d'ús general a la contrada. Ex.: s'Enterrossall, i no *s'Enderrossall; es Enterrocalls, i no *es Enderrocalls (es Vedranell). Podríem afegir-hi torrent des Aljupets, a Sant Josep de sa Talaia (CTAL). 2.2.1.8. Epèntesi Quan el fenomen és general, es manté (UIB). Criteri seguit per l'IEC. La UIB posa els exemples mallorquins de cova de s'Almàngue14. Diu el text de la UIB que cal evitar la ultracorrecció marbre quan el vocable fa al·lusió al peix mabre: pesquera des Mabres, i no *pesquera des Marbres. 44 (552)

ra, al costat de torrent de s'Almangra; i s'Alegaret, al costat de s'Algaret. Val a dir que a les Pitiüses no n'hem trobat exemples. 2.2.1.9. Paraules esdrúixoles acabades en -ia (supressió de la vocal final) Hi regirà la normativa (UIB). Criteri seguit per l'IEE i l'IEC. Exemples de les Pitiüses: sa Séquia, i no *sa Sequi (Formentera); Balàfia, i no *Balafi; Santa Eulària des Riu, i no *Santa Eulari des Riu. 2.2.1.10. Inflexió vocàlica Hi regirà la normativa (UIB). Criteri seguit per l'IEE i l'IEC. Exemples pitiüsos: es Guitarró (costa de Sant Agustí des Vedrà), i no *es Guiterró; es Llanxó (Formentera), i no *es Llenxó. 2.2.1.11. Iodització Hi regirà la normativa quan hi ha un referent en la llengua comuna (UIB). L'IEC i l'IEE segueixen el mateix criteri. Exemples pitiüsos: sa Conillera, i no *sa Coniera; es Camp Vell, i no *es Camp Vei; s'Ullal (a Formentera), i no *s’Uial. Com ja va fer el 1978 l'IEE, la UIB fa una excepció: el cas de ses Païsses, i no *ses Pallisses, perquè pot induir a confusió, tot i que en tots dos textos s'admet la segona variant, vora la primera.

En el cas dels antropònims, regirà el criteri general 7è (supra), tot i que només en els motius familiars (UIB). Exemple: capella d'en Beia, i no *capella d'en Bella o *capella de n'Abella. Aquesta norma no s'aplicarà en els casos en què hi hagi una relació molt evident entre el topònim i el llinatge. Així, escriurem preferentment ses Castellones (a Formentera), i no *ses Casteiones, i coll des Rossellons, i no *coll des Rosseions. 2.2.1.12. Labialització Hi regirà la normativa (UIB). Criteri seguit per l'IEC. No en tenim exemples pitiüsos. El text de la UIB posa els exemples següents: es Faralló, i no *es Foralló; ses Fermadores, i no *ses Formadores; s'Abeurador, i no *s'Abourador, ses Madraves / ses Almadraves, i no *ses Modraves. La UIB contempla, com a excepció, que es mantendran aquells casos d'ús gairebé general a qualsevol de les illes (exemple: es Calàpots, i no *es Calàpets). 2.2.1.13. Metàtesi Hi regirà la normativa (UIB). Criteri seguit per l'IEC i l'IEE. Exemple de les Pitiüses: punta de Gregal, i no *punta de Guergal. En els antropònims, però, se seguirà el criteri 7è (supra): na Secorrada, i no *na Socarrada; cas Porvoler, i no *cas Polvorer. 2.2.1.14. Monoftongació Hi regirà la normativa (UIB). El criteri és coincident amb el de l'IΕΕ i l'IEC. Ex.: s'Aigua Blanca, i no *s'Aigo Blanca; s'Aigua Dolça, i no *s'Aigo Dolça; sa Guardiola, i no *sa Gordiola. Només se'n poden fer excepcions en els casos d'antropònims, afectats pel criteri 7è (supra). 2.2.1.15. Palatalització Quan aquest fenomen és general a la zona, es manté (UIB). Exemples d'Eivissa i Formentera: ses Xelles, i no *ses Selles (costa del municipi d'Eivissa); illot des Xigarros, i no *illot des Cigarros (costa de Sant Miquel de Balansat); la Xíndria (la Mola, Formentera) i no *la Síndria. 15 (553) 45

2.2.1.16. Neutralització de la [o] àtona Hi regirà la normativa (UIB). Criteri coincident amb el de l'IEE i l'IEC. Exemples pitiüsos: sa Conillera, i no *sa Cunillera; es Molí, i no *es Mulí. Cal evitar ultracorreccions freqüents com *puig Nonó, en comptes de puig Nunó, o *sa Colàrsega, en comptes de sa Culàrsega. 2.2.1.17. Paragoge Es manté el fenomen (UIB). L'IEE no en diu res. Exemple eivissenc: pujol de n'Alis, i no *pujol de n'Ali. 2.2.1.18. Pas de la [w] a labiodental fricativa sonora Hi regirà la normativa (UIB). L'IEE no en diu res, segurament perquè els casos pitiüsos solen adaptar-se a la normativa, tret d'alguns motius familiars, com Palava o Pelleva. Exemples pitiüsos: es Pouàs, clotada d'en Jover. Se n'exceptuen els casos del criteri 7è (supra). Exemples: puig de s'Hereva, can Teuet, d'acord amb la fonètica local. Cala Gració, a la costa de Sant Antoni de Portmany (fotografia: Enric Ribes). escrita (s'Esgleieta,¹⁶ a Formentera, i no *s'Esglesieta) i a casos en què, popularment, no s'associa el genèric amb el referent comú de la llengua (exemples mallorquins: la Clo, i no *la Closa; la Malè, i no *la Malesa; sa Resclò, i no *sa Resclosa, que, a 2.2.1.19. Pèrdua de la [1] en síl·laba més, avui ja és el nom d'unes cases travant Hi regirà la normativa (UIB). No n'hem trobat casos a les Pitiüses, ja que més aviat es tracta d'un fenomen fonètic propi de Mallorca i Menorca. Exemple de Mallorca: s'Aljub, i no *s'Ajub. vocàlica de possessió). 2.2.1.21. Pròtesi Aquest fenomen es respecta en algunes formacions postverbals com: s'Aguaitador de sa Senyora, i no *es Guaitador de sa Senyora; s'Abaixadoret, i no *es Baixadoret 2.2.1.20. Pèrdua de la [z] inter- (UIB). Criteri compartit per l'IEC i l'IEE. Altres exemples pitiüsos: abaixador de sa Savina (Vila), s'Arrentador de sa Llana (Sant Joan de Labritja). Per norma general, regeix la normativa quan s'associa amb el referent comú corresponent (UIB). Criteri compartit per l'IEC. L'IEE no en diu res, ja que es tracta d'un fenomen no gaire habitual a les Pitiüses. Exemples mallorquins: sa Devesa, i no *sa Devè; Son Fortesa, i no *Son Fortè. Les excepcions responen a arcaismes (cala Gració, i no *cala Graciosa), a la llarga tradició oral o

15. A la Mola encara es produeixen casos residuals de no palatalització, tot i que cada vegada són més infreqüents. Vegeu Ribes (2010). 2.2.1.22. Rotacisme Hi regirà la normativa (UIB). Criteri compartit per l'IEC. A les Pitiüses és un fenomen fonètic inexistent. Exemples mallorquins: carreró de ses Fantasmes, i no *carreró de ses Fantarmes; Son Cosmet, i no *Son Cormet; banc d'Eivissa, i no
16. A més, aquest topònim coexisteix amb un altre de paral·lel, s'Esglesieta, i tots dos designen coves properes dels penya-segats de ponent del cap de Barbaria. *banc d'Ervissa (< Esvissa). Excepcions: en arcaismes com pou de Jurà, i no *pou de Jusà; Marcolomar, i no *Mas Colomar, o en casos del criteri 7è (supra), com na Cormena, i no *na Cosmena. 2.2.1.23. Simplificació Hi regirà la normativa (UIB). Criteri compartit per l'IEC. És un fenomen fonètic inexistent a les Pitiüses. Exemples mallorquins: torm de la Seda, i no *tom de la Seda; torm des Coloms, i no *tom des Coloms; etc. 2.2.1.24. Síncope Es manté la forma sincopada quan en l'ús no alterna amb la forma plena (UIB). Criteri compartit per l'IEC. No en trobam casos a les Pitiüses. Exemples mallorquins: ses Bornades, i no *ses Boronades; es Lletrar, i no *es Lletrerar / *es Lleterar. 2.2.1.25. Sonorització Es mantenen les que corresponen al criteri 7è (supra), com ja és habitual en els antropònims (UIB). Criteri compartit per l'IEC. No en trobam casos a Eivissa ni a Formentera. Exemple de Mallorca: torrent d'en Barragot, i no *torrent d'en Barracot. (553) 45

Sa Séquia, a Formentera (fotografia: Enric Ribes). 2.2.1.26. V antihiàtica Es respecta en els casos en què la [v] substitueix una [z] intervocàlica (UIB). Criteri compartit per l'IEC. L'IEE no en parla. A Eivissa en tenim un exemple: ses Cavernes (a sa Conillera), i no *ses Casernes. També es respecta en els casos del criteri 7è (supra). Exemples mallorquins: can Revull, molí d'en Cóva. Com que a Mallorca és un fenomen fonètic habitual, la UIB assenyala que també segueixen la normativa els casos on no substitueix la [z] intervocàlica que tenen referents clars en la llengua comuna, com per exemple: banc des Llaüt, i no *banc des Llavut; ses Coaranyes, i no *ses Covaranyes. 2.2.1.27. Vocalització però sí que és un criteri ja adoptat en el si de la CTAL. Es respecta la grafia que correspon a la e, amb accent tancat. Exemples pitiüsos: séquia Reial (Sant Antoni de Portmany), i no *sèquia Reial; sa Sénia (Formentera), i no *sa Sènia. També es respecten els dialectalismes pitiüsos. Exemple: es Trébol (Sant Miquel de Balansat), i no *es Trèbol o *es Trèvol. 2.2.1.29. Anteriorització de la /a/ seguida de palatal Tampoc no és un aspecte tractat en el text de la UIB aprovat per l'IEC, però sí que és un criteri ja adoptat en el si de la CTAL. Hi regeix la normativa. Exemples eivissencs: roca Llarga (talassònim), i no *roca Llerga; cova de Sant Ciriaco (costa vilera), i no *cova de Sant Cirieco. Hi regirà la normativa (UIB). Criteri compartit per l'IEC i que inicialment no compartia l'IEE, tot i que aquesta institució, una vegada que es va establir la norma, la va seguir: Exemples: Albarca, i no *Aubarca; s'Alzinar, i no *s'Auzi-però sí que és un criteri ja adoptat nar, Albarqueta, i no *Aubarqueta; Alcalà, i no *Aucalà; etc. Per a la UIB, són excepcions els arcaismes com es Bauç, i no *es Balç. 2.2.1.28. Realització de ['e] com en els dialectes orientals No és un aspecte tractat en el text de la UIB aprovat per l'IEC, 2.2.1.30. Obertura de la /'u/ en ['o] No és un aspecte tractat en el text de la UIB aprovat per l'IEC, en el si de la CTAL. Hi regeix la normativa. Exemple: baluard de Santa Llúcia (ciutat d'Eivissa), i no *baluard de Santa Llócia. 2.2.1.31. Monoftongació del diftong /'gwa/ en ['va], ['və], en posició tònica El diftong /'gwa/ es monoftonga excepcionalment en ['va], ['vǝ]. 46 (554)

Aquesta monoftongació només es produeix en els mots derivats d'aigua, aigada (Ribes 1991: 21, s. v. aigada) i aigueta, però no és sistemàtica, ja que aquestes formes coexisteixen, a tot el territori de les Pitiüses, amb les variants aiguada i aigüeta. No és un aspecte tractat en el text de la UIB aprovat per l'IEC, però sí que és un criteri ja adoptat en el si de la CTAL. Es respecta la grafia que correspon al dialectalisme. Exemple eivissenc: aigueta des Racó de sa Platja (costa de Corona), i no *aigüeta des Racó de sa Platja. 2.2.1.32. Anomalies fonètiques dels mots salt i mosson En la toponímia de la costa de les Pitiüses hem pogut observar algunes anomalies que afecten el vocalisme tònic, bé que es tracta de casos certament peculiars. Es tracta dels mots salt i mosson. En el cas del mot salt, en alguns llocs de l'illa d'Eivissa ha esdevengut opac, circumstància que n'ha afavorit la modificació o la substitució. Així, vora topònims que conserven aquest genèric amb certa vivor, en trobam d'altres que evidencien un procés d'opacització, que ja devia existir al segle XVII, atès que a l'illa de Formentera, repoblada amb eivissencs des de la darreria d'aquest segle, trobam dues realitzacions fonètiques en un mateix topònim. A més, cal assenyalar que, en la majoria dels casos, encara que els parlants usin el genèric salt en sentit recte, no solen ser conscients del seu significat. El fenomen no és tractat pel document de la UIB aprovat per l'IEC, però sí en casos concrets de la CTAL. Com que en part del territori insular les variants cel i sòl alternen amb salt, hi regeix la normativa. Exemples pitiüsos: es Salt d'en Serra (Santa Eulària des Riu), i no *es Sòl d'en Serra; salt des Cans (as Jondal), i no el (o es) *Cel des Cans; salt d'en Feliu (a Formentera), i no *sòl d'en Feliu. Pel que fa al mot mosson, a la part nord de l'illa d'Eivissa sol realitzar-se fonèticament com [mu'sun]. La gent de Sant Miquel de Balansat, de Sant Mateu d'Albarca i de Corona pronuncia mussun, amb assimilació de la vocal de la segona síl·laba, avui tònica, a la de la primera, àtona, que es pronuncia sempre com u, d'acord amb el sistema fonètic eivissenc, potser des d'un temps en què el mot era usat com a proclític i les dues síl·labes eren àtones. 17 Com que es tracta de fenòmens molt locals, hi regeix la normativa. Exemples: cingle d'en Mosson (Sant Miquel de Balansat), i no *cingle d'en Mossun; marina d'en Mosson (Sant Mateu d'Albarca), i no *marina d'en Mossun; cap des Mossons (Sant Mateu d'Albarca), i no *cap des Mossuns. 2.2.1.33. Pas de /ə/ a [i], especialment en la síl·laba inicial reEl canvi de /ə/ a [i] té una alta freqüència en eivissenc (Veny 1999: 55), especialment en la síl·laba inicial re. En el cas de les Pitiüses això es pot constatar en genèrics com remoll i replà i els seus derivats, 18 bé que el canvi no és sistemàtic, sinó que depèn molt del parlant. El pas de /ə/ a [i] en el mot replà ja està documentat el 1627. Però hi ha casos més recents, fora de la síl·laba re, com en sa feixa de na Piquenya (< cast. pequeña) i altres. Es tracta, de nou, d'un fenomen no abordat en el text de la UIB aprovat per l'IEC, però sí que l'ha tractat la CTAL en estudiar casos

17. Val a dir que el DCVB (VII: 616, s. v. mossó o mosson) explica la forma mosson mitjançant un «canvi de la vocal tònica (de mossèn) per assimilació a la pretònica», i que Coromines (DECat VII: 816-827, s. v. senyor) diu que aquesta explicació «és una enormitat i un impossible fonètic: dues vocals pretòniques (com les dues de mossen ---) s'assimilen sovint una a l'altra; la pretònica sovint s'assimila a la tònica (fenoll > fonoll etc.); però cas contrari no es dóna mai, ni es pot esperar en cap llengua que tingui accent d'intensitat». Tot i que no tenim constància documental antiga d'aquest canvi fonètic, el pas mosson > mussun degué produir-se, doncs, a partir d'una forma proclítica, anàlogament a mossèn < mossen X < mosseny' en X, potser ja des del segle XVIII. Aquest canvi fonètic s'explicaria, doncs, com el resultat de l'assimilació de dues pretòniques.
18. Observi's, en canvi, que aquest fenomen fonètic no afecta mots com regana, regata o remolí, per exemple.

El salt d'en Feliu, a la costa de tramuntana de Formentera (fotografia: Enric Ribes). de topònims concrets. En general, hi regeix la normativa. Exemples: punta de ses Cebolles (Formentera), i no *punta de ses Cibolles; remoll de s'Assolellador (Corona), i no *rimoll de s'Assolellador, es Replans (Formentera), i no *es Riplans. L'excepció són els motius familiars, seguint el criteri 7è (supra): es Clot d'en Llaudis (costa de Jesús), i no *es Clot d'en Llaudes; torrent d'en Cosmi (Santa Eulària des Riu), i no *torrent d'en Cosme; fita d'en Piquenyo (sa Cala), i no *fita d'en Pequenyo. 2.2.1.34. El descens vocàlic de /i/ o de vocal alta posterior a [ə], en síl·laba àtona El fenomen del descens vocàlic, o pas de la vocal alta anterior a [ə], és molt habitual en l'eivissenc, tot i que no n'és exclusiu, ja que també apareix en els altres dialectes baleàrics, en septentrional i en central.19 Com diu Recasens (1996: 6869), aquest fenomen es deu a la naturalesa fonètica de les vocals precedent i/o següent, i pot explicarse per dissimilació quan aquestes vocals són altes, i per assimilació quan són mitjanes o baixes. Pel que fa a aquest fenomen fonètic en l'ei19. El fenomen també es produeix en els dialectes occidentals, bé que en aquests la vocal alta anterior passa a [e] o [a].

vissenc, sembla que ja és prou antic, ja que en trobam molts exemples en grafies del Llibre de determinacions del Consell de la Universitat d'Eivissa, de 1456-1457: detarmanat (< determinat), determanasiyó (< determinació), antansiyó (< intenció), haguals (< iguals), dasaguals (< desiguals), provasiyó (< provisió), encoragut (< incorregut), lasènsia (< llicència), hopozació (< oposició), composació (< composició) (Ferrer 1995: 5, 6, 8, 9, 15, 28 i 40). Fenomen fonètic no abordat en el document de la UIB aprovat per l'IEC. En els casos estudiats per la CTAL s'ha acordat respectar el dialectalisme. Exemples pitiüsos: n'Argelest (costa de Sant Carles de Peralta), i no *n'Argilest; 20 na Cambrelina (Sant Antoni de Portmany), i no *na Cambrilina; racó de s'Argelar (Formentera), i no *racó de s'Argilar. Per altra banda, almenys en un cas trobam un descens vocàlic d'una /o/, realitzada [u], que passa a convertir-se en [ə], fenomen que pot explicar-se com el resultat d'una assimilació (arínjol > aríngel). Aquest és l'únic exemple toponímic que n'hem trobat, canal de s'Aríngel (costa de Sant Miquel de Balansat). La CTAL ha respectat el dialectalisme.

20. Però també hi ha s'Argilest a la costa de Corona.

(555) 47

12.04.2009 S'Amarador des Llinc, a la costa de migjorn de la Mola, Formentera (fotografia: Enric Ribes) 2.2.1.35. Ultracorrecció /-u/ > /-l/ L'oscil·lació en el tractament de la líquida travant, que en el català medieval es podia articular com a /l/ o vocalitzar en /w/, solia acabar amb la imposició de la forma que devia ser més prestigiosa, la primera, que era a més l'etimològica. Aquest canvi, però, arrossegà casos de /w/ de procedència diversa. Això explica que, per ultracorrecció, algunes /w/ hagin esdevengut /l/ (Veny 1999:5758). Els casos de malalt i delme tenen caràcter general arreu del domini lingüístic. En canvi, el mot vildo és un dialectalisme eivissenc. Fenomen no tractat per la UIB ni per l'IEC. La CTAL, indirectament, ha donat per bo el dialectalisme en aprovar els topònims següents: canal d'en Vildo (Sant Antoni de Portmany), torrent d'en Vildo (Sant Joan de Labritja), serra d'en Vildo (Sant Josep de sa Talaia); ca sa Vilda (Formentera). 2.2.1.36. Betacisme Hi regeix la normativa. Aquest criteri és seguit per la UIB, l'IEE i l'IEC. Tot i això, la CTAL ha aprovat un cas concret d'un topònim en què la /v/ té una realització aproximant [ẞ]. Es tracta de sa Tabernera (< Tavernera), a s'Illa Plana (municipi d'Eivissa).

2.2.1.37. Velarització de -N' final en [N] En eivissenc es produeix un cas singular, que és la velarització de -N' final del llatí, en el mot llinc ‘lli'. Veny (1999: 64), diu que es tracta d'un cas excepcional, amb una velar anorgànica, i creu que mots com trenc i fang poden haver influït sobre llin, de manera que s'hi hauria produït una alteració per analogia. Veny també esmenta el mot reveixinc 'reveixí' -que segons el DCVB (IX: 460, s. v. reveixí) s'usa a l'Empordà, la Garrotxa i l'Urgellcom un cas anàleg. Coromines (DECat v: 197-198, s. v. lli), per la seua banda, remarca que en algunes zones del bisbat de Girona s'havia conservat la -N' final durant l'edat mitjana i quasi fins avui, si bé pronunciada [ŋ]. Aquest fenomen, que també es dóna en el mot fenc, és propi de la costa empordanesa, des de Sant Feliu cap al nord. I afegeix: «Els repobladors d'Eivissa, portats per l'Abat de St. Feliu i el Comte d'Empúries,²¹ corresponien a aquesta zona: és natural que fins avui, a Eivissa, el mot s'hagi conser21. Inexactituds personals o històriques a banda, sembla que totes les dades indiquen que l'illa va ser repoblada, en bona part, per empordanesos.

vat en la forma ['fiŋ]»22 (íbid.: 198, s. v. lli). La CTAL ha respectat la forma d'aquest curiós arcaisme: s'Amarador des Llinc (a Formentera). 2.2.1.38. Geminació de laterals Fenomen no tractat per la UIB. Com ja havia fet l'IEE, la CTAL ha aprovat les grafies següents: cova d'en Terrosel-lo (a s'Espalmador) i cova de Sant Val·lero (a Formentera). 2.2.1.39. Despalatalització de // Marià Torres (1981: 6-7) ja havia observat aquest fenomen de despalatalització de la // en el mot anell al terç NE de l'illa d'Eivissa i a Formentera, i posteriorment (íd. 1993: 81) va delimitar millor la zona eivissenca on es produïa, constituïda bàsicament per les parròquies de Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia, Sant Joan de Labritja, sa Cala i Sant Carles de Peralta. Posteriorment, hem ampliat l'abast del fenomen al mot tamarell (Ribes 1993: 86). Per a Joan Veny (1999: 62) es tracta d'un fenomen de despalatalització de la // mitjançant una dissimilació de palatals, fenomen que és diferent de la tendència de la pagesia mallorquina a pronunciar anels per anells, que només es produeix en el segment final -ells. De tota manera, la despalatalització es produeix també en el renom Miroles (< Mirolles), on el context consonàntic és diferent. Mentre que el primer fenomen es produeix a la zona NE d'Eivissa i a Formentera i sembla més sistemàtic, el segon cas sembla més excepcional i se circumscriu a Vila. La CTAL aplica la normativa. Exemple eivissenc: es Tamarell (Sant Joan de Labritja). 2.2.1.40. La iod inicial dels mots iai, iaia Fenomen no abordat directament per la UIB, ja que a Mallorca i a Menorca són abundants les realitzacions ['zaj] i ['zajǝ]. En el seu moment, l'IEE va adoptar les gra22. Hem canviat la tipografia per tal d'ajustar-nos a l'alfabet fonètic internacional (AFI).

48 (556)

fies jai i jaia. Aquest mateix criteri ha seguit la CTAL. Això no obstant, una vegada aclarida l'etimologia del mot i la seua evolució fonètica, així com la seua correcció, 23 consideram que, tot tenint en compte que les realitzacions fonètiques àmpliament predominants a les Pitiüses són ['jaj] i ['jajə], amb iod inicial, aquest criteri hauria de ser matisat, tot introduint les formes iai i iaia. Exemples de les Pitiüses: cova de Ca sa Iaia des Pou (Sant Carles de Peralta); Puig d'en Iai (Sant Joan de Labritja); abaixador des Iai (Sant Josep de sa Talaia); punta d'en Joan Iai (Formentera); torrentó de Ca na Iaia (Formentera).

2.2.2. Morfologia 2.2.2.1. Comentaris generals sobre l'article Vet aquí la doctrina general de la UIB: «Recomanam que l'article, tant del nom oficial dels nuclis de població o d'altres topònims, majors o menors, s'ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat». I continua: «En contacte amb les preposicions a, de, per, les solucions més escaients són: as, des, pes; en contacte amb la contracció ca, la solució recomanada és cas. Pel que fa a l'article es seguit de mot començat amb vocal, consideram preferible es (solució habitual en eivissenc actual) en lloc de ets: es Hostalets. Quant a l'article després de la preposició amb,24 poden utilitzar-se ambdues formes: es/so (sing.), es/sos (plural), d'acord amb la tendència actual». L'IEC i l'IEE comparteixen aquest criteri. 2.2.2.2. Article personal L'IEE, el 1978, deia: «L'article nominal (en, na, n') l'escriurem sempre amb majúscula en els topònims, encara que fora d'ells l'escrivim amb minúscula: es Pont d'En

23. Vegeu Ribes (2012: 55-57).
24. Val a dir que a les Pitiüses les formes so 12.04.2009 Cova de Sant Val·lero, als penya-segats de llevant del cap de Barbaria, a Formentera (fotografia: Enric Ribes) Llàtzer, Ca Na Negreta». Això no obstant, l'IEC, ja fa anys, determinà que l'article personal s'havia d'escriure amb minúscula inicial, cosa que s'ha complit, tant per part de l'IEE com per part de la UIB. Criteri compartit. Exemples: platja d'en Bossa, Ca n'Escandell, Ca na Negreta. 2.2.2.3. Aglutinació d'article El criteri és de mantenir l'aglutinació si és un fenomen general a la contrada. A Eivissa tenim el cas de *s'Escaló des Moro, però que coexisteix amb la variant més correcta es caló des Moro, i per això no es manté l'aglutinació. Exemple de Mallorca: s’Espedregar (si és la pronúncia general), i no *es Pedregar. 2.2.2.5. Canvi de líquida i/o nasal en segment inicial Es manté el canvi (UIB). Criteri no estudiat per l'IEE. Exemple eivissenc: can Trull Altigor (Corona), i no *can Trull Antigor. 2.2.2.6. Feminització analògica Es manté (UIB). Criteri compartit implícitament per l'IEE. Exemples de les Pitiüses: na Rierona (Sant Carles de Peralta), n'Escandella (Sant Miquel de Balansat), na Beltrana (Sant Francesc de s'Estany). 2.2.2.7. Masculinització analògica Es manté (UIB). Criteri compartit implícitament per l'IEE. Exemples pitiüsos: s'Arany, barraca d'en Puç, feixa d'en Saladino, casa d'en 2.2.2.4. Caiguda de preposició (i ar- Margalit, etc. ticle) Es respecta la caiguda (UIB). Exemple d'Eivissa: cala Galera, i no *cala de sa Galera (Sant Antoni de Portmany). Es recuperarà la preposició i l'article si és un fenomen purament articulatori: cala des Xuclar, i no *cala Xuclar. Per altra banda, és criteri generalitzat i compartit per IEE, IEC i i sos s'utilitzen també darrere la preposició UIB, que les preposicions s'escriuen en (Villangómez 1972: 53; 1978: 65). amb minúscula inicial. 2.2.2.8. Les partícules can, Son i afins Reproduïm, a continuació, un quadre en què s'esquematitzen totes les combinacions possibles de les preposicions a, de, per, i les partícules ca i so, amb els diferents articles (personal, salat i estàndard). El quadre procedeix del document de la UIB publicat per Miralles (2013: 159): (557) 49

per can Toni Amer ca n'Andreu can Andreu 25 ca na Maria son Toni Amer so n'Andreu son Andreu so na Maria a de ca SO amb article personal a en Toni Amer d'en per en a n'Andreu de n' per n' a na Maria de na per na a n'Àngela de n' per n' ca n'Àngela so n'Àngela amb article salat i/o literari as Trenc / al des / del pes / pel cas / cal Sos a s'Avenc /al' de s' / de l' per s' / per l' a sa Cala / a la a ses / a les a s'Aigua / a l' a ses / a les de sa / de la de ses / de les de s' / de l' de ses / de les per sa / per la per ses / per les per s' / per l' per ses / per les ca s'Amitger ca l'Amitger cas Amitgers cals Amitgers ca l'Abat cals Abats ca sa / ca la ca ses / ca les ca s' / ca l' ca ses / ca les sos Llulls Les preposicions a, de, per, i les partícules ca i so combinades amb els articles. Casuística. sos. 2.2.2.10. Ús de majúscula o minúscula en els genèrics topogràfics 1) Si el genèric ha perdut el sentit originari (i no és usat estrictament com a genèric), s'escriurà amb la inicial en majúscula i precedit de l'article (UIB). Criteri compartit per l'IEC. Exemples: sa Platja d'en Bossa, es Puig d'en Valls (que són nuclis de població), es Camp Vell (que és un puig). cia de Illa de ses Rates)». L'IEE no entrava en detalls. L'IEC, per la seua banda, sol escriure amb minúscula inicial tots els genèrics usats en sentit recte. Així, l'Oficina d'Onomàstica de la SF segueix el criteri de la versió consultable a internet de l'Ortografia de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC, que diu això: «Les denominacions genèriques que, de vegades, acompanyen els noms geogràfics també s'escriuen en minúscula, excepte si aquestes denominacions han passat a formar part del mateix topònim: l'avinguda Diagonal, la mar Roja, el delta de l'Ebre, l'estany Rodó, la plaça del Diamant, la ronda de Dalt, el raval de Santa Anna (però Mas de Barberans, el Pont d'Armentera)»27 (Rabella 2013: 121). Mentre no hi hagi una resolució definitiva sobre si són preferents les grafies dels genèrics escrites amb majúscula inicial, la nostra rement al que en diu l'IEC, criteri que també s'aplica habitualment a la CTAL. Val a dir que l'IEE, el 1978, deia Exemple formenterer: es Muntanyas- comanació és la d'atenir-se estrictaque en la contracció se seguien les normes generals de la gramàtica, però afegia: «Això no obstant, quan usem l'article salat farem ús de l'apòstrof: Ca's Serres, Ca's Ferró, Santa Eulària (o Eulàlia) d'es Riu». A proposta de la UIB, l'IEC aprovà un document, el 1989, titulat «Topònims de les Illes Balears», en què es deia: «[...] consideram que l'ús de l'article estàndard o salat- ha de tenir la coherència ortogràfica corresponent. En aquest sentit pensam que en contacte amb les preposicions a, de, per, les solucions més escaients són: as, des, pes, corresponents a al, del, pel, i a als, dels, pels; igualment en contacte amb la contracció ca, la solució recomanada és cas, corresponent a cal i cals (IEC 1990: 121). D'aleshores ençà, l'IEE assumí aquest criteri com a propi. 2.2.2.9. Pluralització analògica Es manté (UIB). L'IEE segueix implícitament aquest mateix criteri.

25. Les formes que hem posat en cursiva, Can Andreu i Son Andreu, són secundàries, ja que les preferibles serien Ca n'Andreu i So n'Andreu. Com que a les Pitiüses, des del treball de l'IEE de 1978, s'han anat imposant les grafies que ací es consideren preferibles, és millor no usar aquestes variants secundàries. 2) Aquest és un punt en què hi ha una certa discrepància. Vet ací el que diu, textualment, el document de la UIB aprovat per l'IEC: <

50 (558)

criuríem es Corbmarí. Pel que fa a l'ús del guionet en els mots compostos, se segueix la regla general: Porto-salè (a Formentera), segons la CTAL. Pel que fa als antropònims, quan es tracta d'elements ja lexicalitzats s'aglutinen (CTAL): font d'en Roigpí (Sant Antoni de Portmany); pou d'en Rotesdesplà (Sant Antoni de Portmany); torrent de Can Rotavella (Sant Antoni de Portmany); puig de Can Casesnoves (Santa Eulària des Riu); pujol de Can Sabarda (Santa Eulària des Riu); font d'en Pla-roig (Sant Joan de Labritja). Igualment, els determinants toponímics de formació complexa s'escriuen units amb guions: mac Banda-i-banda (es Vedrà), mac Que-remena (Sant Josep de sa Talaia). 2.2.3. Lèxic 2.2.3.1. Arcaisme Es manté (UIB). Criteri compartit implícitament per l'IEE i per l'IEC. Exemples: illa Redona, punta des Relotge. 2.2.3.2. Barbarisme 1) Cal potenciar l'ús de topònims genuïns tradicionals (UIB). Criteri compartit per l'IEE implícitament. Ex.: pujol Redó (a Formentera), i no *pujol des Palo. 2) S'adapten si hi ha poca diferència formal (UIB). Exemple: es Mur, i no *es Muro. 3) Es tendirà a l'adaptació dels genèrics (UIB). Criteri compartit per l'IEE. Exemples: embarcador de sa Madera, i no *embarcadero de sa Madera; s'Espenyador, i no *s'Espenyadero; es Varador, i no *es Varadero; ansa de Migjorn, i no *ensenada de Migjorn. zona industrial Can Bufi ↑ CAN BOFILL La confusió sobre com s'ha d'escriure el nom del barri de Can Bofí es fa palesa en els indicadors públics (fotografia: Enric Ribes). 2.2.3.3. Cognoms problemàtics 1) Hi regirà la normativa (UIB). Criteri compartit per l'IEE. Exemples: canal d'en Vic, i no *canal d'en Vich; Can Guasc, i no *Can Guasch; Can Sifre, i no *Can Cifre; Can Bofí, i no *Can Bufí. Topònims tots aprovats per la CTAL. Pel que fa a Bofí, cal tenir en compte l'absorció de la iod per la i tònica des de segles enrere, cosa que ha influït en la creació del femení Bofina i dels plurals Bofins i Bofines, amb diminutius com Bofinet o Bofineta, així com la coexistència, des del segle passat, amb la variant Bofill del mateix llinatge (que no es pronuncia amb iod final). 28

3. Conclusions Amb la llarga exposició dels criteris que se segueixen a la CTAL a l'hora de normalitzar les grafies dels topònims de les Pitiüses, hem volgut donar difusió a un cos normatiu massa voltes poc conegut, i que esdevé de gran importància per a resoldre els nombrosos dubtes toponímics que sorgeixen ací i allà. Lògicament, quedaran encara molts punts foscos, però almenys hem intentat que els que ja estan resolts, o en vies de ser-ho, siguin coneguts a Eivissa i a Formentera.
4. Bibliografia DCVB = ALCOVER, A. M. - F. de B. MOLL (1926-1968). Diccionari Català-Valen2.2.3.4. Variants antigues etimolò-cià-Balear. Palma de Mallorca. 10 v. giques residuals o testimonials Finalment, un criteri de la UIB que no hem trobat on aplicar en la toponímia pitiüsa: d'entre diverses formes més o menys acostades a l'etimologia, cal donar preferència a la més estesa popularment: és preferidifícilment substituïbles a causa de ble Cotimplà (< 'còtil pla'), en lloc de 4) Es mantenen els barbarismes la distància formal (UIB). Exemples: es Marmols, es Rastrillo, etc. 5) Es mantenen els encapçalats amb la partícula lo, si no poden reemplaçar-se per altres topònims més genuïns (UIB). No en tenim casos a les Pitiüses. Exemples de Mallorca: lo d'en Claro, lo des Sabaters, etc. A Eivissa hem sentit, però, ço d'en Solalles. Cotilplà (variant etimològica recollida només d'un sol informant) o de Contimplà (més allunyada encara de l'etimologia); es Cocó de l'Ancai (< 'de l'alcaid'), millor que es Cocó de l'Ancaid (recollit només d'un informant).
5. Vegeu Ribes (2012: 53-54). DECat = COROMINES, J. (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial. 9 v. FERRER ABÁRZUZA, A. (1995). Transcripció del Llibre de Determinacions del Consell 1456-57. Eivissa: Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Generalitat de CataluNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Majúscules i minúscules. 2a ed. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de DE Catalunya (Estudis i Propostes; 1). ICC = INSTITUT CARTOGRÀFIC CATALUNYA (1985). Toponímia i cartografia: Assaig de sistematització. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (Manuals; 1). (559) 51

En les dues imatges de l'esquerra, a la primera, es Guitarró, a la costa de Sant Agustí des Vedrà; a la segona, es poden observar les puntes d'en Petroell, que sobresurten del massís des Castellar, a la costa coronera, i s'endinsen en la mar (fotografies: Enric Ribes). IEC = INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (1990). «Topònims de les Illes Balears». Documents de la Secció Filològica I [Barcelona] (Biblioteca Filològica; XIX), p. 119-129. IEC = INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (2003). L'ús de les majúscules i les minúscules. Document disponible en línia a l'adreça http://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal/pdf/Majuscules.pdf. Versió 4, 24 de juliol de 2003. IEE = INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS. GRUP DE DEFENSA I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA (1978). «Toponímia bàsica de les Pitiüses». Treball elaborat el juny de 1978 i signat per Joan Marí Cardona, Josep Marí Marí, Isidor Marí Mayans, Enric Ribes i Marí i Marià Villangómez Llobet. Fou publicat al Diario de Ibiza, en cinc parts, del 6 al 10 de juny de 1978. IEE = INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS (1979). «Informe sobre la toponímia bàsica de Formentera». Treball elaborat l'agost de 1979 per Joan Marí Cardona, Josep Marí Marí, Isidor Marí Mayans, Enric Ribes i Marí i Marià Villangómez Llobet, d'acord amb quatre representants de l'Obra Cultural Balear de Formentera. Signat per Josep Marí, el 13 d'agost. IEE = INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS (1984). «Toponímia bàsica de Sant Antoni de Portmany». Treball elaborat el juny de 1984 i signat per Felip Cirer Costa, Bernat Joan i Marí, Josep Marí Marí, Joan Marí Cardona i Marià Villangómez Llobet. (1993). La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja. Eivissa: Can Sifre. (2012). «De Can Bofí a cas Iai». El Pitiús [Eivissa], 2013, p. 52-57. TORRES I TORRES, M. (1981). «Algunes variants del parlar d'Eivissa i Formentera». Quadern [Eivissa: Jean Serra editor], núm. 4/5, p. 6-7. (1993). La llengua catalana a Eivissa al segle XVII: «Reials Ordinacions de la Universitat d'Eivissa>>> (1663). Introducció, estudi lingüístic i transcripció. Eivissa: Mediterrània. VENY, J. (1999). Aproximació al dialecte eivissenc. Mallorca: Editorial Moll (Tomir; 40). (2010). «L'etimologia de la XínIEE = INSTITUT D'ESTUDIS EIVISSENCS dria». El Pitiús [Eivissa], 2011, p. 96-99. (1989). «Toponímia bàsica de Sant Joan de Labritja». Treball elaborat l'abril de 1989 i signat per Joan Marí Cardona, Antoni Marí Marí, Josep Marí Marí, Marià Serra Planells, Josep Tur Torres i Marià Villangómez Llobet. MIRALLES, J. (2013). «La normativització toponímica a les Illes Balears». A: GORDÓN PERAL, M. D. (coord.) (2013). Lengua, espacio y Sociedad. Investigaciones sobre normalización toponímica en España. Patronymica Romanica [De Gruyter: Berlin: Boston], 25, p. 147-160. RABELLA, J. A. (2013). «La normalización toponímica en Cataluña». A: GORDÓN PERAL, M. D. (coord.) (2013). Lengua, espacio y Sociedad. Investigaciones sobre normalización toponímica en España. Patronymica Romanica [De Gruyter: Berlin: Boston], 25, р. 113-127. RECASENS I VIVES, D. (1996). Fonètica descriptiva del català (Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filològica; XXI). RIBES I MARÍ, E. (1991). Aportació pitiüsa al Diccionari Català Valencià Balear. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs. VILLANGÓMEZ LLOBET, M. (1972). Curs d'iniciació a la llengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques i formentereres. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs. (1978). Curs d'iniciació a la llengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques i formentereres. 2a ed. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs. ENRIC RIBES I MARÍ INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS COMISSIÓ TÈCNICA D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC DE LA UIB 52 (560)