MANUAL DE LA COMPASSIÓ

Colp de cap, colp de peu,
colp de puny.

Colp al front, colp al pit,
colp al cor.

Colp gran o minúscul.

Colpel-lo.

Colp bàsic, colp íntim,
colp intens.

Colp nuat, lligat o lliure.

Colp de sort i sort a colps.

Colp de geni, colp d'èxit.

Colp de mar, colp de vent,
cap al sud de colp.

Mig colp o colp sencer.
Repic de colps.

Conduir els colps, canalitzar-los,
dirigir-los, distribuir-los.

Colpejar amb paraules,
amb adverbis i conjugacions.

Colpejar parets i portes.
Colpejar a casa i a cas vesí.

Colpejar convents,
colpejar campanes,
colpejar la culpa.

Colpejar còdols,
colpejar canyes,
colpejar cucs.

Néixer i créixer a colps,
congregar-se a colps.

Ser un colp,
o dos,
o més.

SES ROQUES ALTES

Em parles d'esquitxos de foc.
De tots ells en coneixes el nom,
l'esquelet,
        la figura,
                l'ànima...
Saps quin cau,
saps quin ha de caure...

Em mostres esberles de llum.
Les reculls al teu senalló,
i aquest mur
sembla ser el torrent
pel qual s'escola
l'eternitat.

Avui,
hem pujat fins aquí,
a la cúspide del dia,
resseguint l'incendi.
Solc de petjades invisibles
d'un univers menut
al qui hem vist,
insistent,
ensenyar-nos el seu dol.

Som aquí,
en aquest indret líquid,
i aquest instant conté tots els instants.

Mut testimoni mineral,
tocam la pedra amb les mans,
                        —té nom, també?—
i fonyam,
un cop més,
aquesta terra nostra castigada.

Elevada fora del temps,
ens besa una savina centenària,
ofrena de la teva persistència:

«Es major, sa mula,
també hi pujaven per aquí.
Eren temps de fam...»

Roca o rosa,
clam arran de silenci,
immens amor que, tanmateix, es mou.

En tornar,
la nit ens empara pels seus camins.
No et parlaré més d'altres oceans.
Restaré aquí per a veure't crèixer,
reclòs a casa,
rebosant.

[^1]

NEW YORK NEW YORK USA Brooklyn Bridge.

Vinc amb les butxaques plenes de cristalls. Te 'ls porto de Mahattan, un lloc gris on reben als viatgers amb danses i soroll de botzines. Fins avui no he sabut cert que ca teva també existia en divendres. Ara que ja hi sóc, m 'assec. I... tenies raó: per arribar fins aquí s'han de recórrer camins de gel i gebre. El trajecte és amable, però, si no perds de vista la lluna minvant. Ja treballo el metall, això és el que he vingut a dir-te. I també que sóc aquí en secret, i que voldria ser terra ferma, i no roca estantissa. A Mahattan, deia, si vols, i si no plores més, hi podem anar junts algun dia. Hi plou sempre, allí.

9 / febrer / 2002

venc a Tu la llibertat és allà davant
equilibri terra dins els ulls
aire per a l'ànima
penso sé estimo faig
aigua des del cel mai la vida
va girant i no s'atura mai la vida va
el món se'n va ballant el món se'n va ballant el
el goig del viatge el món ballant dolor de les hores es