Bona nit a tothom. I benvinguts a la celebració d'aquesta festa de la nit de Sant Joan, organitzada per l'Associació de Vesins de ses Figueretes i l'Institut d'Estudis Eivissencs.

És aquesta una nit plena de màgia i de profund significat a la nostra cultura. Avui celebram la nit més curta de l'any, en la qual tot adquireix un aire diferent. En aquesta nit, les plantes com l'alfàbega, la frígola, el fonoll, el romaní o la ruda adquireixen virtuts màgiques, que ens poden aportar salut i fortuna per a tot l'any.

És també la nit en què podem aconseguir el nostre fameliar particular. Això sí, per a tenir-lo hem d'anar aquesta nit baix el pont Vell de Santa Eulària i estar molt atents, agafar una herbeta que tan aviat com surt desapareix i guardar-la dins d'una ampolla negra ben tapada. Aquesta herbeta es convertirà aviat en un fameliar que podrem treure de l'ampolla i que ens demanarà sense parar «feina o menjar, feina o menjar».

Però la nit de Sant Joan és sobretot la Nit del Foc. Del foc com a homenatge al sol i element purificador i renovador. Era el dia en què els vesins treien al carrer els objectes, fustes i andròmines que ja no els eren útils i els cremaven al carrer tot fent-ne una festa al seu voltant.

I és també aquest Sant Joan de 2015 una festa de renovació institucional. I ens referim ara ja, òbviament, a la gran renovació política que han experimentat les nostres institucions de govern aquests dies. L'Institut d'Estudis Eivissencs no

ha demanat ni demanarà mai el vot per a cap partit determinat, però, i això sempre, defensarem la cultura de les nostres illes i la plena normalització i l'ensenyament de la llengua catalana pròpia d'aquest país.

Estam per la cultura. No per la política. Ara bé, això no vol dir que no expressem el nostre acord o desacord amb les decisions que prenguin els nostres governants. Com, malauradament, hem hagut de fer massa sovent durant la darrera legislatura, encapçalada pel Sr. Bauzá. Legislatura que Cristòfol Soler, un expresident del govern balear del mateix partit que Bauzá, ha qualificat en nombroses ocasions com el quadrienni negre.

En aquest quadrienni negre la sanitat, la cultura i l'ensenyament han retrocedit molts anys, les lleis contra la llibertat d'expressió que crèiem definitivament desaparegudes han tornat a fer acte d'aparició de la mà del Govern Balear. I l'actitud lingüicida contra el català de l'executiu del Sr. Bauzá ha trencat el pacte de normalització d'inicis de la transició. Realment no havíem tengut mai una legislatura amb tanta intenció de fer retrocedir i malmetre la cultura i el català a les nostres illes.

Esperam que la renovació institucional sigui beneficiosa en tots els àmbits. Que els nous governants hagin après la lliçó, i que la prepotència i el menyspreu cap a la cultura, els ensenyants i l'ensenyament siguin coses del passat.

Quant a la normalització lingüística, que vol dir senzillament que el català pugui ser emprat normalment i sense traves en qualsevol àmbit de la nostra vida arreu dels països de parla catalana, passa invariablement per l'ensenyament del i en català a les escoles, i per oferir una major i millor oferta en la nostra llengua als mitjans de comunicació: IB3 en català, poder tornar a veure els canals catalans sense traves, major oferta de premsa en català...

Hem parlat de renovació. Sabem que tot es renova a cada instant. Que el nostre aspecte no és avui exactament igual que el d'ahir. I som conscients també que Eivissa no és com fa trenta o quaranta anys.

Avui, en aquest espai tan determinat com és l'illa d'Eivissa, hi convivim gent molt diversa i de moltes procedències. A Eivissa, hi vivim ara eivissencs d'adopció, eivissencs de primera o segona generació i eivissencs que som aquí ja de moltes generacions ençà.

Fa encara no gaires anys semblava que, per ser eivissenc, havies de tenir uns llinatges molt determinats i arrelats a l'illa des de fa segles. Ara està clar que no és així i de vegades pot sentir-se tant o més còmode i feliç amb la cultura i idiosincràsia d'aquesta terra un Ruiz, Martínez o Salewsky com un Serra, Marí o Ferrer, que poden ser en ocasions enemics declarats de la llengua catalana d'aquesta terra.

Ens hem de felicitar que una persona amb llinatges no tradicionalment eivissencs guanyi el concurs de salsa de Nadal i una altra organitzi tallers sobre l'elaboració de licor d'herbes eivissenques. Gràcies i l'enhorabona.

I per acabar, diguem-ho ras i clar: no volem de cap manera dues xarxes d'ensenyament separades per mor de la llengua, com hi ha a Euskadi i com pretenia instaurar l'anterior Govern Balear. Els nostres fills no poden ser separats en grups o en escoles d'una o de l'altra llengua, sinó que han de sortir de l'escola parlant perfectament les dues llengües oficials de les nostres illes i amb un coneixement sòlid d'una tercera llengua estrangera. I això passa avui, tenint en compte la composició i els hàbits lingüístics de la població, per una escola en català sense traves ni embuts.

Mirau, sigueu d'on sigueu, siguem eivissencs de primera, segona o trentena generació. Ens diguem Roig, Ruiz, Torres o Clark. Demanam a tots els que vivim en aquesta illa i estimam Eivissa, però sobretot als provinents d'altres llengües i cultures, que feu un petit esforç d'integració, ajudeu la cultura i, si no vosaltres, almenys els vostres fills siguin plenament eivissencs. Estigueu segurs que us ho agrairan.

Bé, i per acabar, no oblidem que avui és un dia de festa. A Eivissa i a tot l'àmbit dels Països Catalans. Acabarem per això amb uns versos, escrits ja fa més de cent anys, per Joan Maragall:

Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà...
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Bona nit i salut a tothom. I que continuï la festa!