0. Introducció

En l'àmbit científic és evident allò que quan més sabem més conscients som del que no sabem. Cal treballar amb humilitat i ser conscients que fins i tot quan creim ser més prop de la veritat, podem anar errats. I, si per una banda podem ser vehements a l'hora de mostrar les nostres conviccions, també cal despullar-se de caparrudeses i obstinacions si ens trobam al davant d'evidències que els són contràries. I tanmateix, la recerca no és exempta d'un cert grau d'intuïció, d'inspiració, d'elements fortuïts que ens aporta la vida diària, o, si voleu, la casualitat.

Des que el 1982 me'n vaig anar a viure a Corona, un dels topònims que més em va intrigar va ser el de Buscastell. El 1992 vaig enviar un breu estudi sobre l'etimologia de Buscastell al Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica (Ribes 1992a). Aquell moment va coincidir amb el traspàs de l'admirat Enric Moreu-Rey, que dirigia la societat i el butlletí, i no vaig saber que l'article s'havia arribat a publicar el 1992 fins molt de temps després. Convençut que l'article no s'havia imprès, el vaig encabir, lleugerament modificat, amb alguns altres, al llibre Noms de lloc (Ribes 1992b: 123-144). Uns anys més tard, el 1995, em vaig tornar o ocupar de l'etimologia del topònim eivissenc en el llibre que vaig dedicar a la toponímia costanera de Portmany (Ribes 1995: 183), i, el 1996, a l'entrada Buscastell, de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (EEiF). Hi vaig tornar a insistir el 2003, en el treball de fi de carrera, que va ser publicat dos anys més tard per Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Ribes 2005: 83-86). I encara el 2009, en la tesi doctoral. Des del primer article fins a la tesi doctoral sempre he pres com a base la genuïnitat eivissenca del topònim, atesa l'escassa importància dels dos Buscastells localitzats per Joan Coromines al Principat, i que ell mateix també s'hi inclinava, per aquest origen insular.

El 2013, com a resultat d'un concurs de trasllats en què vaig participar com a docent, se'm va assignar una plaça en propietat a l'institut de Maçanet de la Selva. A mitjan 2013 vaig buscar informació a internet sobre el que havia de ser el meu nou poble: em va sorprendre que es parlava d'un pou de glaç de Buscastell. El primer dia del trasllat, a mitjan agost del mateix any, per la carretera d'Hostalric a Maçanet, just entrar en aquest municipi, a la vora mateix de la carretera, vaig poder veure'n l'indicador. El pou de glaç era allí mateix. Des d'aleshores, encara que això desmuntàs una teoria en què jo havia cregut amb força convicció, esperonat per la curiositat, no he parat de fer recerca per tal d'aclarir si el Buscastell eivissenc podia ser o no fruit del repoblament de l'illa pels catalans. Un primer resultat d'aquesta recerca ha estat un article publicat als Quaderns de la Selva (Ribes 2015). Aquest articlet d'ara n'és una adaptació per als lectors eivissencs.

1. El Buscastell d'Eivissa

Buscastell és el nom d'una comarca o vénda eivissenca i del torrent que la travessa. El torrent de Buscastell és un dels més importants d'Eivissa i desemboca a la badia de Portmany, sota el pont Gros. Pel que fa al topònim Buscastell, hom designa amb aquest nom tota la vall del torrent de Buscastell, especialment des des Broll, el punt on l'aigua aflora a la superfície. Prop d'aquest lloc conflueixen el ramal més llarg del torrent, el canal de Buscastell, que ve de ponent i neix al nord del puig d'en Turet o d'Alcalà, a la parròquia de Sant Mateu d'Albarca, i el torrent d'en Verd, que ve del nord, de la parròquia de Corona. La vall de Buscastell té uns 4'5 km de llarg condicionats per al reg, i pel seu fons corre el torrent del mateix nom, que desemboca a la badia de Sant Antoni després de travessar el pla de Portmany. La vénda de Buscastell inclou tota la vall del torrent i algunes valls adjacents, i constitueix la part NE de la parròquia de Sant Antoni de Portmany, a l'interior. Limita amb les parròquies de Corona i Sant Mateu d'Albarca, al N i NE respectivament, i amb la vénda de Forada, a l'E i SE, i la de sa Vorera, al SW i W, sempre al municipi de Sant Antoni de Portmany.

Buscastell apareix en documents del segle XIII acompanyant el nom d'un dels pobladors de Portmany: Guillem de Buscastell (1279), G. de Buscastell (1294) (Marí 1985: 52-53; Macabich 1957: 155-156). A la segona meitat del segle XIII es parla d'una alqueria que anteriorment «fou d'en Buscastell» (Marí 1990: 198). Des d'aleshores es continua parlant d'un rafal que fou d'en Buscastell fins al 1437, en què apareix el rafal de Buscastell, ja sense rastre antroponímic (íbid. 1984: 404-405). Als Llibres d'Entreveniments apareixen Buscastell (1548), els molins de Buscastell (1614), la raconada de Buscastell (1645), el rafalet de Buscastell (1656), l'estepar de Buscastell (1686), el pujol de Buscastell (1708), els horts de Buscastell (1735), la vénda de Buscastell (1742), el broll de Buscastell (1747), el racó de Buscastell (1750) i el pou de Buscastell (1757) (íbid. 1981: 29-35). D'aleshores ençà Buscastell es converteix en una gran vénda eclesiàstica que arriba a ser fins i tot més extensa del que és avui, ja que l'actual vénda de Forada n'arribà a formar part. Les propostes etimològiques que exposa Coromines per al Buscastell eivissenc es poden resumir en dues (OnCat 1: 77-80, s. v. Buscastell; III: 150, s. v. Buscastell): La primera, ja que a Catalunya també hi ha dos llogarets de nom Buscastell, un al Ripollès, documentat el 996 dC, i l'altre entre Hostalric i Maçanet de la Selva, documentat el 1233, consistiria que el topònim va ser exportat a Eivissa pels catalans. Coromines no descarta la possibilitat que Guillem de Buscastell provengués d'algun dels Buscastell del Principat i que donàs nom a la comarca eivissenca, com a senyor del paratge, ja que altres topònims d'Eivissa, com Besora o Bellmunt, deuen tenir aquest origen. El trasllat, doncs, és perfectament possible. La segona proposta de Coromines es basa en la suposició que Guillem de Buscastell era eivissenc i que, com a habitant de Buscastell, n'havia pres el nom. En aquest cas el topònim seria precatalà i mossàrab. Coromines recull les dues possibilitats, però s'inclina més per la segona, ja que Guillem de Buscastell no és anomenat cavaller en els documents del segle XIII, i hi apareix vora un altre suposat eivissenc, tampoc cavaller, Bernat des Tur,¹ ambdós pràctics i coneixedors de les rodalies, que per això mateix són consultats a l'hora de solucionar dubtes sobre la partió dels quartons de Balansat i Portmany.

L'investigador Felip Cirer (1991: 22) sempre ha cregut en l'opció del trasllat del topònim, tot i que sense afegir cap nova dada a les que donava Coromines. En canvi, des dels meus primers estudis sobre l'etimologia del Buscastell eivissenc (Ribes 1992a i 1992b) fins als més recents (íd. 2009), sempre he optat per l'opció del Buscastell autòcton d'Eivissa, precisament a partir de les dades de Coromines i que ell mateix només parla de dos llocs amb aquest nom, d'escassa importància, al Principat. A l'hora de cercar un ètim propi per al Buscastell eivissenc, havia gosat de suggerir (Ribes 1992), amb totes les reserves, diverses possibilitats, entre les quals considerava que la que més s'ajustava a la topografia del lloc -tot i les dificultats fonètiques–² era un ALVĚUS CASTELL 'torrent del castell' germà d'un CASTELL (el puig d'Alcalà). Mentre aquest últim hauria estat traduït pels àrabs a la seua llengua, el primer s'hi hauria adaptat fonèticament i hauria estat interpretat com un topònim precedit de l'article, d'on vendria el Buscastell actual.

Ha estat quan he conegut el Buscastell selvatà que m'he adonat de la importància i de l'arrelament d'aquest topònim a l'actual municipi de Maçanet de la Selva, en un territori situat a la parròquia de Sant Pere de Martorell, però que en altres temps pertanyia a la de Sant Cebrià de Fogars. A més, hi ha diversos personatges, a Maçanet de la Selva, contemporanis del Guillem de Buscastell documentat a Eivissa, que bé podrien estar lligats a aquest per vincles familiars. Per altra banda, la importància del lloc i de la família Buscastell origina un cognom que, durant segles, ha estat ben viu i que fins i tot va assolir una certa extensió territorial per les comarques properes, com veurem als apartats següents. És a partir de tenir coneixement de totes aquestes dades que prenc consciència de la importància del topònim selvatà i que entenc que la possibilitat del trasllat des de la Selva a Eivissa és altament probable.

2. Els Buscastell del Principat

Buscastell és en l'actualitat un topònim polivalent. Val a dir que, a més de l'eivissenc, hi ha dos Buscastells més en les terres catalanòfones: un al Ripollès i un altre a la comarca de la Selva. Del primer, Coromines esmenta una vall anomenada Buscastell Vell entre Bellmunt i Sant Quirze de Besora (OnCat I: 78, s. v. Buscastell; íd. III: 150, s. v. Buscastell). No en tenim cap altra informació més, tret de la citació d'un document de 996: «ipsa gugularia de Boscatello»³ (íd. III: 150, s. v. Buscastell). En aquest treball, però, em centraré en l'altre, el selvatà, atès que podria ser l'origen de l'eivissenc. Per altra banda, el profund arrelament del topònim de la Selva i la profusió de documentació en què apareix, en els últims vuit segles, fa pensar que pot ser de formació autòctona i que no té per què ser un trasllat del del Ripollès.

3. La situació del Buscastell de la Selva

El Buscastell selvatà està situat a l'extrem SW del municipi de Maçanet de la Selva, a la parròquia de Martorell, de la qual depèn. Buscastell és just vora el límit entre les demarcacions de Barcelona i de Girona, i confronta amb el municipi de Fogars, que també s'emmarca en la comarca de la Selva, tot i que ja forma part de la demarcació barcelonina. Val a dir que Buscastell pertany en l'actualitat a la parròquia de Sant Pere de Martorell, de Maçanet de la Selva, però en altres temps havia pertangut a Fogars i, encara avui, els límits municipals formen línies capricioses en la finca de Buscastell, en part fruit de la voluntat de la família Buscastell de pertànyer a la demarcació de Girona, en part per compensacions intermunicipals. Aquests detalls, però, ara no són rellevants. Sí que ho és, en canvi, aquesta ubicació a cavall entre les parròquies de Sant Cebrià de Fogars i Sant Pere de Martorell, perquè és a aquests territoris que fan referència la gran majoria de notes documentals que trobam de Buscastell, ja sigui si es refereixen al lloc o als antropònims que se n'han originat.

Des del punt de vista geogràfic, Buscastell constitueix un petit massís muntanyenc situat entre la riera de Santa Coloma, per la banda de ponent, la Tordera, per migjorn, i la riera de Martorell, per llevant; per la part de tramuntana, el límit de Buscastell són, al nord, les finques de can Gorg i cal Ros. És fàcil de comprendre, doncs la situació estratègica d'aquest massís, just entre

mig del lloc on les rieres de Santa Coloma i de Martorell desguassen a la Tordera. A més, l'antic camí que unia la vila de Maçanet amb Hostalric passava per la vora nord de la Tordera, just al peu del massís de Buscastell. Els nous vials construïts a la segona meitat del s XX, l'autovia de la Mediterrània, A-7, coneguda popularment com l'Autopista, i la carretera de la xarxa local primària Gi-512, han separat la mola muntanyosa de Buscastell del pla que hi ha entre aquesta i la Tordera. Però és lògic pensar que tant Buscastell com Bancells, finques veïnes, es devien prolongar cap al sud fins a la Tordera, mitjançant un pla de devers 500 m d'ample.⁴

4. Descripció del lloc

La propietat de Buscastell és bàsicament muntanyosa, doncs. El vessant nord és format per una massa forestal d'importància singular: una roureda de roures africans (Quercus canariensis), una espècie més aviat rara en terres catalanes. A la part central del vessant de tramuntana del massís de Buscastell hi ha el pou de glaç de Buscastell, ja documentat al s XVII,⁵ que és un dels més grans de Catalunya i va ser restaurat entre 1997 i 2002 pel Taller d'Història de Maçanet de la Selva, amb l'ajuda econòmica de l'Ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat. La part central del massís és també la més elevada: el turó de Buscastell assoleix una altura de 116 m, ben considerable si tenim en compte que les altures sobre el nivell del mar de les ribes de les rieres de Santa Coloma, de la Tordera i de Martorell són d'entre 40 i 50 m. A 100 metres a ponent del cim del turó hi ha el mas de Buscastell, un casal gran que inclou capella, masoveria, porxo i altres dependències. A tocar de la casa, orientada cap a migjorn, hi ha els camps de cultiu, al SSE, en zona desforestada, i una feixa que havia estat hortada, amb un pou i un safareig. A pocs metres de l'hort, i en una cota inferior, hi ha la font de Buscastell. A 500 m al sud del mas de Buscastell hi ha la caseta de Buscastell, que antigament no formava part de la propietat de Buscastell, sinó del mas Vidal, de Fogars, fins que els seus propietaris la van vendre, el 1701, a Francesc Buscastell. D'aleshores ençà es va utilitzar com a masoveria de la masia de Buscastell. Val a dir que, en l'actualitat, la majoria dels informants maçanetencs usen el nom en plural: Buscastells, can Buscastells, la font de Buscastells, etc. Aquesta pluralització deu tenir l'origen en aquesta dualitat d'habitatges que hi ha a la propietat de Buscastell des de 1701. Per altra banda, però, cal assenyalar que la nomenclatura i la retolació oficials mantenen el singular. De la mateixa manera, la família que actualment viu al poble de Maçanet i que en conserva el motiu familiar també és coneguda com de can Buscastell, i ocasionalment de can Buscastells.⁶ Ací, tot i donant per suposat que pràcticament sempre hi ha les dues variants (singular i plural), usaré l'originària.

5. El topònim i l'etimologia

Les propostes etimològiques es poden resumir en tres de bàsiques, que exposa Coromines (OnCat 1: 77-80, s. v. Buscastell; III: 150, s. v. Buscastell): a) un ètimon BURGS-KASTELL 'castell del burg' que és la possibilitat per la qual s'inclina el mestre; b) un BONUS CASTELLUM 'bon castell'; i c) un BOSKO-CASTELLI 'castell del bosc'.

En tots tres casos, els ètims prenen com a base l'existència d'un castell, òbviament no com l'entenem avui, com un gran edifici amb una forta estructura defensiva, sinó com una petita construcció, amb funcions defensives i de vigilància, ubicada en un lloc estratègic. No s'ha demostrat fins ara, documentalment ni arqueològicament, que al cim del turó de Buscastell hi hagi hagut mai cap construcció de caràcter defensiu o d'observació, però entra dins el terreny del que és molt probable. A la primeria del segle XIII ja hi havia un mas, i era habitual⁷ aleshores construir on ja hi havia altres construccions, o restes, i aprofitar-les per a la nova construcció. Com hem indicat més amunt, la situació del turó és estratègica, sobre la riera de Santa Coloma, la Tordera i la riera de Martorell, i dominant una de les vies principals de comunicació entre Tordera, Maçanet i Hostalric, és a dir, entre Girona i Barcelona per l'interior. Atesa la situació estratègica del lloc, el que resultaria estrany seria que mai no s'hagués utilitzat amb funcions defensives o de vigilància. Res no obsta, doncs, perquè es pugui establir una relació semàntica entre el Buscastell maçanetenc i els castells del llatí vulgar o del primer romanç protocatalà.

Ara ve, però, la segona part del topònim: amb què hem de relacionar Bus-? Amb burg, amb bo o amb bosc? Coromines sembla inclinar-se per la primera opció. Ho fa des d'una perspectiva estrictament teòrica i en base a la possible evolució fonètica del topònim, ja que força una relació entre Buscastell i Buixalleu, d'una manera que no em sembla gaire convincent. Però si tenim en compte la realitat del lloc, difícilment pot relacionar-se amb un burg, 'vila fortificada' o 'vila petita'. Si el mot castell podia correspondre -i de fet era així moltes vegades- a una petita construcció defensiva, el nom de burg sempre corresponia a un conjunt d'edificacions. Però a Buscastell només hi ha un mas, potser fortificat en algun temps, però un mas, per més que pogués ser gran, que difícilment podia ser considerat un burg. Així, pensar en un 'burg del castell' o en un 'castell del burg', seria una exageració totalment desmesurada. Improbable.

La segona proposta, un BONUS CASTELLUM 'bon castell', tampoc no sembla gaire convincent: què podríem entendre per un 'castell bo'? El que estava ben construït? Edificat sòlidament? El que dominava el territori? Si hi havia una petita construcció defensiva al cim de Buscastell, potser era prou sòlida i consistent, i amb tota seguretat dominava el territori proper, però en cap cas millor que castells -i ara sí: autèntics castells- propers, com el de Torcafelló, Hostalric, Argimon, etc. La funció primordial dels topònims és la distintiva; un topònim no és útil si no serveix per a distingir un lloc dels altres. Aplicar el nom de 'castell bo' a una petita construcció defensiva voltada de construccions més importants només s'entendria des de la ironia o la befa, i ni l'una ni l'altra solen aplicar-se a la toponímia, tret de casos puntuals i anecdòtics.

Ens queda la tercera possibilitat, el BOSKO-CASTELLI 'castell del bosc'. Ja hem dit abans, en descriure el lloc, que Buscastell és cobert de bosc i que hi ha una roureda imposant. De fet, un dels documents més antics que es refereixen al lloc de Buscastell, de 1233, ja parla del bosc. Vet ací la cita de Coromines: «L'homònim [de Buscastell] situat a La Selva, va com afr. a. 1233, d'un lloc "in plano de Bencellos, Mer. Breda --- alveo de Tordaria, circio via qui pergit S. P. de Martorello et vadit apud Falgàs et in boscho de Buzcastello" (Cart. de Roca-rossa, § 156); i en un doc. de 1215 del Cartulari (§ 74) signen Ponç de Buzcastello i Pere de id. [...]» (OnCat III, 150, s. v. Buscastell). Aquesta tercera hipòtesi etimològica, doncs, sembla la més congruent des del punt de vista semàntic: a Buscastell sempre hi ha hagut un bosc de característiques singulars i, encara ara, conserva autèntics monuments naturals.

6. L'antropònim

Com a antropònim, Buscastell sembla tenir un origen toponímic clar: en els primers segles, XII i XIII, els noms solen indicar-ho amb la preposició: de Buscastell. En el segle XV, ja apareix Buscastell fixat com a cognom, sense anar precedit de la preposició; des d'aleshores fins al segle xx, tenim constància de nombrosos personatges que porten el cognom Buscastell, i fins i tot disposam dels esquemes generacionals de dues branques de famílies Buscastell.

6.1. Etapa de no consolidació dels cognoms: Buscastell indica l'origen

Vet ací una taula on apareixen documentats al segle XIII cinc personatges vinculats a Buscastell: Ponç de Buscastell i Pere de Buscastell (hem de suposar que nascuts al segle XII), Guillem de Buscastell, Guerau de Buscastell i Bernat de Buscastell. Tots cinc deuen estar emparentats entre ells i són al servei dels senyors de Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva.

No sabem la relació familiar que hi havia entre tots cinc personatges, però atès que es tracta de la mateixa família, i que en molts dels documents esmentats solen aparèixer com a batles i/o testimonis dels senyors de Cartellà, no sembla gens forassenyat suposar que hi ha una línia directa de parentiu: Ponç de Buscastell potser era el pare de Guillem de Buscastell, i aquest de Guerau de Buscastell. Pere de Buscastell, signatari d'un document amb Ponç, bé podria ser-ne germà o tenir-hi algun altre grau de parentiu (pare o fill?). Bernat de Buscastell, l'últim dels cinc, bé podia ser fill o germà de Guerau. És aquest Guerau de Buscastell, precisament, el contemporani del Guillem de Buscastell documentat a Eivissa. Es tractava de dos germans? El Guillem de Buscastell documentat a Eivissa era fill del Guillem de Buscastell maçanetenc? És una possibilitat, evidentment.

Cal tenir present que en la documentació eivissenca apareixen altres personatges que podien procedir d'aquestes contrades gironines: Guillem de Lloret, Guillem de Buscastell i Ferrer de Maçanet són alguns dels personatges documentats a l'Eivissa de la darreria del segle XIII, devers 1286 (Macabich 1965, 1: 265-266). I en les relacions de personatges documentats al segle XIII a Eivissa per Macabich (íbid.: 281-284), trobam Joan Anglès, P. d'Arbúcies, G. de Buzcastel [sic], Guillem de Girona, G. de Pals, P. de Sant Feliu, Pere de Sais, entre els que presenten més evidències de provenir de les actuals comarques gironines, però n'hi apareixen molts altres, amb relacions menys evidents, com Ramon de Cornellà, canonge de Girona (Marí 1976: 51). Tanmateix, si una cosa demostren aquests noms és que la presència de gironins a l'Eivissa de la postconquista era quelcom habitual, i que, per tant, no tendria res d'estrany que el Guillem de Buscastell d'Eivissa fos parent -potser fill i germà respectivament- de Guillem de Buscastell i de Guerau de Buscastell, maçanetencs al servei dels senyors de Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva.

6.2. Etapa de consolidació del cognom Buscastell

Tot i que es tracta d'un cognom o llinatge prou documentat, com veurem a continuació, no sol aparèixer en els tractats d'onomàstica: ni Lluís Almerich (1968) ni Josep Maria Albaigès (2005) no en parlen. Només el DCVB (II: 752, s. v. Buscatells) recull el cognom Buscatells [sic] com a propi de Lloret de Mar. I Moll (1982: 230) diu que Buscatells sembla el plural d'un derivat diminutiu de bosc: boscatell. Ni recullen bé el cognom, ni el relacionen amb el topònim. El 1459 ja trobam un personatge que utilitza Buscastell com a llinatge: es tracta de Guillem Buscastell, de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars, curador d'Eulàlia, pubilla i hereva universal de Nicolau s'Oliva, de la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, que el 16 de març signa una àpoca a favor de Jaume Mateu, de Sant Llorenç de Gaserans.²¹

Vegem, a continuació, una taula resum dels diversos personatges amb cognom Buscastell, que he trobat documentats en els segles XV-XX:

Taula 2: Persones amb el cognom Buscastell, segles XV-XX

Com veim, alguna vegada es troben variants amb supressió d'una s (Buscatell) o pluralitzades (Buscatells, Buscastells). En tot cas, sembla que el cognom ja ha desaparegut al segle XXI o és en vies de fer-ho. Ni a les estadístiques de l'Idescat ni de l'INE no apareix en cap variant, cosa que vol dir que, si existeix el cognom, té una freqüència inferior a 5, sia com a primer cognom, sia com a segon. A les pàgines blanques de la guia telefònica tampoc no trobam cap rastre d'aquest llinatge, en cap de les seues formes, ni a Girona ni a Barcelona.²²

Tanmateix, tant si ara sobreviu com si no, el cognom Buscastell està llargament documentat durant segles, com hem vist, i fins fa relativament poc temps.

Salvador i Jaume Tresserras Graupera (2015) han elaborat els arbres genealògics corresponents a algunes branques de l'extensa família Buscastell, una de les quals directament relacionada amb la propietat del mas. Tot basant-nos en les seues dades i complementant-les amb d'altres, obtengudes de les informacions del Taller d'Història de Maçanet de la Selva (TH 1988) o bé de la recerca pròpia, hem elaborat els esquemes generacionals de dues branques de la família Buscastell, que són els que reproduïm a continuació:

Taula 3: Esquema generacional dels Buscastell, segles XVI-XIX (branca I)²³

La línia familiar d'aquesta branca I de la família Buscastell continua, però ja se'n perd el cognom. Val a dir que aquesta línia familiar és la que està vinculada més directament a la propietat del mas. És curiós observar, també, que si aquesta línia familiar conserva el llinatge Buscastell fins a la vuitena generació és perquè en la setena, Josep Sabater, que es casa amb Maria Bofill i Buscastell devers 1750, adopta, a partir d'aleshores, el nom de Josep Sabater i Buscastell, amb la incorporació del llinatge de la muller, que també dóna al fill, Josep Sabater Buscastell i Bancells.

Taula 4: Esquema generacional dels Buscastell, segles XVI-XVIII (branca II)²⁴

6.3. El motiu familiar

Mentre el cognom Buscastell ha anat lligat, en la pràctica, a la propietat de Buscastell, o del mas de Buscastell o can Buscastell, el motiu familiar ha anat de la mà del cognom. És una vegada que el llinatge es perd quan el motiu familiar pren vida pròpia. Així, els actuals propietaris de Buscastell són coneguts també com de can Buscastell, i òbviament hom pot referir-se a ells, en el context maçanetenc, com als Buscastell o a en Buscastell.

De la mateixa manera, una de les cases importants del poble, del nucli urbà, és can Buscastell. I els seus propietaris, que també ho són d'una important peça de bosc al nord del turó de Puigmarí, també són coneguts, encara avui, amb el mateix motiu familiar, tot i que no són portadors del cognom Buscastell, sinó que porten el llinatge Ribes, escrit sempre amb a, segons la grafia prenormativa: Ribas. Can Buscastell és una casa de l'antic nucli urbà de Maçanet almenys des de 1773, com es veia en una de les finestres de l'immoble, situat al carrer dels Dolors, el més important del poble. En la dècada dels 90 del segle passat, però, la casa fou enderrocada i al seu lloc se'n va fer una de nova, tot i que conservant les peces de pedra de les finestres i portes. Val a dir que, en tots dos casos, com hem dit més amunt, tant si hom es refereix a persones relacionades amb el Buscastell de Martorell com si és als membres de can Buscastell del nucli urbà, alternen les formes singulars i plurals: en Buscastell o en Buscastells.

7. Conclusions

En aquest article he fet palesa la llarga tradició toponímica de Buscastell (més de vuit segles), sempre relacionada amb el mateix lloc que en l'actualitat, cosa que fa pensar que el Buscastell selvatà pot ser genuí, no fruit d'un trasllat.

També he pogut documentar una llarga sèrie de persones amb un nom relacionat amb el topònim, des del segle XIII al xx, primer com a indicador de procedència, després ja amb un cognom independent.

El fet que a Eivissa hi hagi un important topònim Buscastell, originat al segle XIII per un tal Guillem de Buscastell, contemporani d'altres personatges maçanetencs que poden estar-hi emparentats, dóna una sòlida base a la hipòtesi d'un Buscastell traslladat a Eivissa des de terres gironines. Tot plegat, el topònim -que ha sobreviscut fins a l'actualitat-, l'antropònim -viu durant segles com a cognom fins al segle passat com a mínim, i encara viu com a motiu familiar- i el possible trasllat a Eivissa, testimonien que el Buscastell de Maçanet de la Selva és un dels més importants de la comarca, atesa la seua pervivència i difusió, moltes vegades poc coneguda i estudiada.

8. Bibliografia

ACA = Arxiu de la Corona d'Aragó.

ADG = Arxiu Diocesà de Girona.

AHG = Arxiu Històric de Girona.

ALBAIGÈS, J. M. (2005). El gran llibre dels cognoms catalans. Barcelona: Edicions 62.

ALMERA, J. – E. BROSSA (1913). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: región cuarta ó del río Tordera detallada. Barcelona: Diputació de Barcelona: Lit. Henrich y Ca. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, RM. 23924. Disponible en línia: Col·lecció digital: Mapes de Catalunya (s. XVII-XX), http://cartoteca-digital.icc.cat. E.: 1:40.000.

ALMERICH, Ll. (1968). Els cognoms catalans. Origen i definició. Barcelona: Millà (Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou; 9).

ANC = Arxiu Nacional de Catalunya.

BC = Biblioteca de Catalunya.

CIRER I COSTA, F. (1991). Buscastell. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

DCVB = ALCOVER, A. M. – F. de B. MOLL (1926-1968). Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca. 10 v.

EEiF = Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (1995-2015). Eivissa: Universitat de les Illes Balears: Consell Insular d'Eivissa i Formentera: Institut d'Estudis Eivissencs. 13 v.

MACABICH LLOBET, I. (1957). Historia de Ibiza. I. Antigüedad. Palma de Mallorca: Instituto de Estudios Ibicencos.

_____ (1965). Historia de Ibiza. Palma de Mallorca: Ed. Daedalus. 4 v.

MALLORQUÍ, E. (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). [Fundació Noguera: Barcelona], 430 р.

MARÍ CARDONA, J. (1976). La conquista catalana de 1235. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs (Illes Pitiüses; 1).

_____ (1981). Els Llibres d'Entreveniments. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs (Illes Pitiüses; 2).

_____ (1984). Balansat. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs (Illes Pitiüses; 4).

_____ (1985). Sant Antoni de Portmany: parròquies d'Eivissa i Formentera 1785-1985. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs.

_____ (1990). Portmany. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs (Illes Pitiüses; 6).

MARQUÈS I CASANOVAS, J. (1983). Maçanet de la Selva. Girona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Diputació de Girona: Ajuntament de Maçanet de la Selva, 426 p.

MOLL, F. de B. (1982). Els llinatges catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Mallorca: Moll (Els Treballs i els Dies; 23).

OnCat = COROMINES, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniæ. Barcelona: Curial. Del primer volum, n'apareix com a coautor J. MASCARÓ PASSARIUS. 8 v.

PEYTAVÍ I DEIXONA, J. (2006). «Guerra dels Nou Anys i quotidianitat a Fogars de Tordera a la fi del segle XVII». A: Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans], núm. 18, p. 115-130.

RIBES I MARÍ, E. (1992a). «Reflexions crítiques sobre l'etimologia del Buscastell eivissenc». Societat d'Onomàstica. Butlletí Interior [Sant Hipòlit de Voltregà], L, p. 45-50.

_____ (1992b). Noms de lloc. Edicions Can Sifre: Eivissa (Arxipèlag; 2).

_____ (1995). La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany. Institut d'Estudis Baleàrics: Palma.

_____ (2005). La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i l'Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 25).

_____ (2009). «Toponímia i dialecte a Eivissa i Formentera. El paper dels topònims en la recerca dialectal: l'exemple de la costa pitiüsa». Tesi doctoral dirigida per E. Casanova Herrero. Universitat de València.

_____ (2014). «Aproximació als motius familiars en la toponímia de Maçanet de la Selva. Una classificació tipològica». A: Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans], núm. 26, p. 11-23.

_____ (2015). «Buscastell. La importància d'un topònim selvatà». A: Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans], núm. 27, p. 19-42.

ROURA I PASCUAL, C. (1988). «Els pous de glaç». A: TALLER D'HISTÒRIA (1988). El nostre poble de pagès. Taller d'Història de Maçanet de la Selva: Barcelona, p. 63-67.

SAMLM = Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.

TH = TALLER D'HISTÒRIA (1988). El nostre poble de pagès. Taller d'Història de Maçanet de la Selva: Barcelona, 386 р.

TRESSERRAS GRAUPERA, S. & J. (2015). Geneanet. Árbol genealógico. Última actualització: 26 de juliol de 2015. Disponible en línia a l'adreça: http://gw.geneanet.org/tresserras.

VILÀ GALÍ, A. M. (2008). «Aproximació a un estudi sobre els lloretencs a Amèrica». A: Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans], núm. 20, p. 123-170.