Bona nit a tothom, benvinguts i benvingudes a aquesta festa de la Nit de Sant Joan de 2016 de l'Institut d'Estudis Eivissencs, enguany a Sant Rafel de sa Creu, on ens sentim, una vegada més, molt ben acollits per les associacions d'aquest poble i també per l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany.

Gràcies a tots i a totes per acompanyar-nos aquesta nit.

Però no és només per l'acolliment que ens agrada fer aquesta festa a Sant Rafel, sinó també perquè és el poble de personatges tan emblemàtics de la nostra cultura com don Joan Marí Cardona i en Pep Negre, a qui tant devem en l'estudi, divulgació i estima de la nostra llengua, terra i cultura.

Recordem, també, que l'escola de Sant Rafel fou, a més, pionera a Eivissa en emprar la llengua catalana per a l'ensenyament de totes les matèries.

Don Joan Marí Cardona, rafaler il·lustre, va ser durant molts d'anys l'ànima de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Estimava i es feia estimar per tothom, però, i això sempre, en la llengua catalana d'aquest país, arrelat a la terra, i estudiant, defensant i divulgant la cultura de les nostres illes. Ell ens va obrir camí. Esperam ser dignes successors seus.

Ara fa tot just quaranta anys que el nostre idioma va deixar d'estar prohibit i va poder revifar d'una època de dura persecució. Ara en fa trenta d'una llei que ens permet legalment emprar-lo arreu i sense traves a tot el territori dels Països Catalans. És la llei de Normalització lingüística de les Illes Balears. I normalitzar una llengua, recordem que fins aleshores perseguida i minoritzada, vol dir establir unes condicions legals i mentals per a poder-ne fer ús sempre i arreu al país on és oficial.

I, hem aconseguit normalitzar la nostra llengua? És evident que no.

És un fet massa habitual no poder dirigir-te en la nostra llengua a un dependent d'un comerç o a un treballador o treballadora de qualsevol establiment comercial perquè diuen que no t'entenen. És dur que pel fet de parlar eivissenc a Eivissa ens puguem sentir estrangers a casa nostra. Normalitzem-nos. Siguem dignes. I exigim-ho també als nostres representants polítics, ells abans que ningú han de tenir un comportament lingüístic impecable, que garanteixi els nostres drets i favoreixi l'autèntica normalització de la llengua.

Respectem tothom però exigim el dret a parlar sempre la nostra llengua. No ens fem enrere: qui defensa la llengua sense agredir ningú, té la raó del seu costat. Així de senzill.

Potser hi ha encara massa complexos, prejudicis i malentesos. Emprem sense por el català, en qualsevol de les seues variants: eivissenc, valencià, mallorquí, català de Lleida o de Barcelona... tant se val, i deixem-nos de complexos. Us ho dic ben clar: el català d'Eivissa és tan bo com el de Barcelona o de qualsevol altre lloc. No l'amaguem. Ni aquí ni enlloc.

Estimam també la terra on vivim, que fonyam i que veim cada dia i on la majoria tenim intenció d'estar fins al darrer dels nostres dies. I la volem digna i agradable per a viure.

Quin sentit té ara continuar tapant l'illa d'asfalt i formigó i destruint el nostre patrimoni natural i cultural? Que venguin més empreses de fora a fer caixa durant l'estiu, emportant-se'n els guanys i deixant-nos a nosaltres els problemes?

No esperem a no tenir res agradable per oferir als nostres visitants. Defensem nosaltres la nostra terra. Pensem que totes aquestes empreses, no arrelades a Eivissa, i que venen aquí només pels guanys econòmics, si un dia deixen de tenir-ne se n'aniran a un altre lloc i no es recordaran de nosaltres per a res. Ells se n'hauran emportat els beneficis i a nosaltres ens quedarà una illa saturada i pobra. Potser és hora de repensar-s'ho i anar aturant.

Apreciam també la cultura en general com a mitjà de superació i convivència entre els pobles. Però tenim ben clar que hem de començar per casa nostra. Com podríem estimar el món sencer si no ens estimam a nosaltres mateixos?

Acabem ja amb els complexos que encara té algú que la nostra és una cultura de poble, d'anar per casa... i menys valuosa que altres. Qui ens ho ha dit això? Qui ens ho vol fer creure?

Tenim un ball pagès ancestral i admirat, una gastronomia boníssima, una llengua que podem parlar arreu, un paisatge forjat amb l'esforç de generacions, unes cases pageses que són l'admiració de mig món.

Continuarem deixant-ho perdre?

Tenguem orgull. Siguem dignes. No amaguem la llengua, ni la cultura, ni deixem destruir més la nostra natura. No agredim ningú però no ens arronsem.

Tenim i tendrem la raó del nostre costat.

Salut i bona nit a tothom. Molts anys als Joans i a les Joanes! I que continuï la festa.