Proemi

El col·leccionisme de llibres relacionats amb les illes Pitiüses és una afició que em porta a espigolar a llibreries de vell d'arreu i, també, als cada vegada més complets catàlegs en xarxa de molts d'aquests establiments. Alguns, sobretot per la pressió immobiliària, han hagut de deixar els seus locals de sempre i passar a dedicar-se a vendre només als encants setmanals (com el Mercat de Sant Antoni a Barcelona) o a oferir els seus llibres en línia. Aquesta afició, o quasi dèria, la intent compartir a la secció «Eivissa i Formentera. Llibres curiosos» que apareix al Nou Diari (noudiari.es) una vegada al mes.

En una d'aquestes recerques, em va arribar a les mans un petit lot de material editat per la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i la Colònia Eivissenca a Barcelona d'una excursió que organitzaren el mes de juliol de 1913 a l'illa d'Eivissa. Està format per un quadernet informatiu de vuit pàgines amb un mapa i fotografies, un programa (dia a dia i, fins i tot, amb horaris) del calendari d'activitats previstes, una contrasenya de viatge (una espècie d'entrada escapçada, senyal que va ser usada) i una insígnia romboïdal que servia d'identificació a les persones que participaren al viatge cultural (ja que té un orifici a la part superior pel qual es devia fer passar un cordellí per dur-la penjada pel coll). Tot aquest material apareix reproduït en aquest article.

Aquesta troballa em va encuriosir i em va fer recopilar més documentació sobre aquesta excursió a Eivissa de fa més de cent anys i, tot seguit, ací teniu el resultat de la investigació.

Les entitats organitzadores

La Colònia Eivissenca era un lloc de trobada de la població pitiüsa resident a Barcelona. Estava ubicada, segons la documentació trobada, al núm. 10 de la baixada Sobradiel (segurament l'actual carrer de la Comtessa de Sobradiel, que fa cantonada amb el carrer d'Avinyó) al barri Gòtic de la ciutat. N'era president en aquell moment Manuel Verdera Riquer, i un dels impulsors principals i soci fundador en va ser el polític i periodista eivissenc Bartomeu de Roselló (1866 - 1942), que l'any 1911 s'havia traslladat a viure a Barcelona. Dirigí el butlletí d'aquesta Colònia, de nom Las Pithyusas, i destacà en la seua feina periodística a la ciutat, ja que fou soci fundador de l'Associació de la Premsa de Barcelona i arribà a ser president del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. També tenim notícia de la intervenció directa de Josep Costa Picarol en aquest viatge per Sonya Torres Planells.¹

que, citant F. Carrasquer, recorda que «[Costa] en sus conversaciones con los literatos y artistas barceloneses, ha destruido muchos de los prejuicios que acerca de Ibiza se tenían. Él, Pérez Cabrero y Torres Nin han sido los creadores de esa atmósfera de simpatía que fue el germen que motivó la excursión catalana a Ibiza en el verano de 1909 y la que en la actualidad (1913) organiza el Ateneo Enciclopédico Popular y la Colonia Ibicenca de Barcelona».

L'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona va ser fundat l'any 1902. Tenia la seu del carrer del Carme, 30, i va ser l'alternativa proletària a l'Ateneu Barcelonès. Reunia l'esquerra democràtica i laica, amb socis com Salvador Seguí, Francesc Layret, Lluís Companys, Joan Amades i Joan Salvat-Papas-seit. Aquest va ser un dels organismes pioners en la difusió de l'esport a Catalunya (també del muntanyisme o del nudisme). En el seu millor moment va arribar a tenir 25.000 associats, quan el FC Barcelona només en tenia uns 3.000. L'arribada de les tropes franquistes a Barcelona el va fer desaparèixer. L'Ateneu va ser legalitzat de nou el 1980 amb el mateix esperit i objectius que el varen caracteritzar en l'etapa anterior. L'Ateneu, en aquesta segona etapa, realitza activitats com exposicions, debats, conferències, exposicions culturals, publicacions, actes solidaris; el Centre de Documentació Històric i Social és un dels arxius més complets sobre el moviment obrer dels segles XIX i XX i continua comptant amb biblioteca, hemeroteca i arxiu, encara que el seu patrimoni confiscat durant la Guerra Civil que no es cremà, en gran nombre està emmagatzemat a l'Arxiu de Salamanca.²

El paper de Santiago Rusiñol en aquesta visita

L'escriptor, pintor i arqueòleg (entre altres ocupacions) Santiago Rusiñol va visitar Eivissa diverses vegades les dues primeres dècades del segle XX, en principi de la mà de Josep Costa Picarol, company de redacció a L'Esquella de la Torratxa. Rusiñol hi va publicar una sèrie d'articles titulats «L'illa blanca» el mateix any de l'excursió, 1913; hi expressa la seua visió d'Eivissa, el paisatge, l'arqueologia, la gent que hi viu i els seus costums... A l'article d'aquesta sèrie dit «Catalans a Eivissa»³ explica que «La Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular ha acordat fer una excursió a Eivissa en els dies 25, 26 i 27 del mes corrent. Segons carta que hem rebut, se'ns diu que els nostres glossaris, que vàrem fer parlant de l'Illa blanca, han pogut tenir influència perquè s'hi organitzés el viatge. Seria per demés dir lo molt que ens alegrem d'aquest fet, no per lo que ens puga tocar a nosaltres, que estem molt lluny i molt enfeinats per a poguer-los acompanyar, sinó per lo que s'alegraran els que hi vagin i els que els hi esperen».

Es desfà, després, Rusiñol en elogis cap a l'illa d'Eivissa per crear expectació entre els excursionistes: «En aquella illa podran veure el paisatge més suau, més dolç i més serè que mai l'home puga imaginar-se; veuran un blau, en el mar, tan intens, tan violent, tan esmaltat i lluminós, que no se n'hauria de dir blau, se n'hauria de dir ultrablau. Veuran una ciutat tan blanca que sembla que no toqui a terra; que plana lo mateix que un núvol per a reflexar-se dintre del mar. Veuran, de dintre de aquest mar, eixir-ne l'illa del Vedrà, que és com un somni que surt de l'aigua, com si la terra ens mostrés lo que guarda dintre els abims: una aparició geològica, una fantasia de Wagner, el Montserrat de la llegenda». Passa després, ràpidament, pels trajos dels pagesos i per la riquesa arqueològica. Acaba glosant l'agermanament entre ambdues terres ja que «quan es troba una illa blanca que a més d'entendre'ns ens estimin, i els puguem tractar de tu, i brindar amb porró, i cantar cançons que sien d'ells i que sien nostres, creieu-me que hi fa de bon anar [...] i els uns i els altres, coneixent-se, ja no sols se veuran germans, sinó germans que s'estimen».

És clara, doncs, l'empenta de Rusiñol als visitants de l'Ateneu a Eivissa. Acaba disculpant-se per no acompanyar-los: «El glosador [...] us seguirà amb la intenció. I bon viatge i una abraçada».

El viatge

Així, el 24 de juliol de 1913, a les nou de la nit, a bord del vapor Vicente Salinas,⁴ partiren les persones expedicionàries cap a Eivissa, al port de la qual, arribaren entre les deu i les onze del matí.

L'arribada a Eivissa dels excursionistes catalans l'esmenta Fanny Tur a l'article «1913. Crònica d'un any (i II)» publicat en aquesta mateixa revista, emmarcant els esdeveniments de l'any de naixença de Marià Villangómez. Diu la historiadora que, prèviament, «el comerç de Francesc Medina tenia a la venda banderes catalanes per rebre com calia la imminent excursió dels socis de l'Ateneu Enciclopèdic de Barcelona. [...] Ràpidament es va crear la corresponent i inevitable comissió i es va obrir una subscripció popular per finançar el programa d'activitats. La petició anava dirigida a las personas pudientes. La resta, prou tenia a subsistir». Sobre l'arribada, no tengueren bon temps, perquè Tur, segons la informació periodística de l'època, comenta que «el Vicente Salinas atracà a les andanes del port, just davant la fonda La Marina i que com que la mar estava molt picada es va anul·lar l'excursió prevista a Santa Eulària».⁵

L'advocat, polític, periodista i literat Felip Curtoys i Valls rebé, tal com ja havia fet l'any 1908 amb els viatgers que havien arribat a Eivissa amb motiu del centenari del naixement de Jaume I, també amb uns versos, de títol «Ben vinguts», els visitants catalans. Aparegueren al Diario de Ibiza, el dia en què el vaixell partia de Barcelona. No són tan coneguts, repetits ni transcrits com la composició «Als excursionistes catalans» de 1908. A la pàgina següent els podeu veure tal com sortiren a la portada del dit diari el dia 24 de juliol de 1913.

Ressò a la premsa local

Lògicament a l'Eivissa de 1913 l'arribada d'una excursió cultural ben organitzada, amb el suport de personalitats il·lustres de la cultura com Costa Picarol, Rusiñol o Bartomeu de Roselló, va despertar una gran expectació, com recull la premsa local de l'època. Així, el diari El Resumen de l'11 de juliol de 1913 ja preparava, a dues setmanes vista, el «desembarcament»:

«Reina mucho entusiasmo entre los indivíduos de la Colonia Ibicenca y los socios del Ateneo Enciclopédico Popular con motivo de la excursión a Ibiza, que, organizada por esta importante entidad, tendrá lugar los días 25, 26 y 27 del corriente Julio.

En la ciudad de Ibiza se preparan muchos y brillantes festejos para agasajar a los excursionistas. Esta importante isla poco conocida por haber tenido hasta hace poco tiempo escasos medios de comunicación con la Península, es digna de ser visitada».⁶

El mateix diari del qual era propietari i director en aquella etapa Marià Tur Garrapinya va fer una salutació en portada el dia de l'arribada dels viatgers, en la qual, sota el títol «Excursión Catalano-Ibicenca. Notas de un Intruso», es deia, amb la intenció d'estretir llaços fraternals en el moment del desembarcament:

«La satisfacción por todos experimentada habrá sido tal que aun deben latir llenos de emoción todos los corazones. No otra cosa puede ser; pues nuestra habla es la dulce habla catalana; nuestro cielo azul, es el mismo que cubre vuestra hermosa región [...]. Nuestros pensamientos se asemejan a los vuestros; nuestras fértiles tierras rojas, son las de vuestra incomparable campiña; el verde de nuestros bosques, es el mismo de vuestro sin igual Tibidabo y nuestro Vedrà, perpetuo vigía de la costa ebusitana, es un trozo de vuestro soberbio Montserrat, que una mano invisible, la mano de Dios, puso cerca de nosotros para que siempre fuera advertido que Cataluña e Ibiza son una misma cosa. Y cuando dos pueblos tienen tantas cosas comunes, no es de extrañar que se profesen entrañable cariño y que vivan unidos por indisolubles vínculos».⁷

El programa d'activitats a Eivissa

Si tenim en compte els materials impresos per als viatgers de què us he parlat més amunt, la visita degué comptar amb una participació nombrosa, ja que el tiquet o «contraseña de viaje» que es reprodueix a continuació és el núm. 179, i l'objectiu, com les de les primeres dècades del segle XX, va ser de caire eminentment cultural.

Hi destaca, per al dia 26, i transcric literalment: «A las nueve de la mañana: Visita de la necrópolis fenicia de Ereso y excavaciones de la misma». S'hi posaren de matí (era el mes de juliol) i segur que més d'un se'n portà algun souvenir arqueològic cap a casa. En aquella època no hi havia gaire regulació sobre les troballes arqueològiques i els mateixos impulsors de l'excursió Josep Costa Picarol i Santiago Rusiñol varen ser posseïdors d'importants col·leccions de restes arqueològiques eivissenques. El Museu del Cau Ferrat, a Sitges, fundat el 1893 per Rusiñol com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conté, entre altres importants col·leccions d'art modern, molts d'objectes de ceràmica, metall i vidre de procedència eivissenca. Una gran part de la important col·lecció Costa Picarol està repartida entre el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic d'Eivissa i el Museu de Valldemossa, seguint de nou Sonya Torres.⁸

¡Ben vinguts!

Ibissenchs y catalans
formant colla de amichs, junts,
vingueren á nostre terra
que siguen molt ben vinguts!
L'illa blanca, com li diu
un artista gran, sabut,
(que es gloria de Catalunya
y d' Ibiça beu vullgut,)
no desmentesca 'l renóm
que té d' aixecá tan amant
y els seus fills, tots agreits,
sense que falti ningún,
devant un viatge qu' es prova
de sentiment lo més pur,
amb els seus braços uverts
rebrán á los nou vinguts.
¿Qué som pobres y que ens falta
la més important recurs?–
¿Que mes dona! Es molt millor
un tros de på sec, aixut,
qu' una coca ben pastada,
si per dintre no té such
de sincera estimació
y voluntat al demunt.
Lo qu' Iviça dona's hostes
del mitx del cor sempre surt
y el cintadá, 'l pagés,
tot ibissench, pren molt gust
encomplint lo sant deber
d'hespitalaria virtut.
Noble ejemplo 'ns ofereix
la familia d'en Pep Tur,
un pagés acomodat
que son llar té sobre puig
El pare prepara un llit
des que la nova ha sabut;
la muller arregla 'l apat,
bons pullastres y bescúit;
cuita la filla á planchar
son vestit més trevallut,
y engancha lo fill el carro
del que tira llustrós mul.
Está de festa tothom,
la gent de cá seva surt
y s' escolta tot arreu
los vixcas repetiguts,
saludant als viatgers
qu' á nostre terra han vingut.
FELIP CURTOYS.

El programa d'activitat era l'usual i documentat per a altres excursions contemporànies com l'esmentada de 1908. Seguia, com podeu veure al programa adjunt, a més d'alguna recepció institucional i les just comentades excavacions, de manera quasi literal les recomanacions que va fer Artur Pérez-Cabrero i Tur a Ibiza. Guía del Turista (1909): A la «Parte práctica» d'aquesta guia, hi ha també les excursions en carruatge a Jesús i s'Illa Plana (que els nostres excursionistes feren el dia 25), a Sant Antoni de Portmany (dia 26), en què destaca la visita a la cova de ses Llagostes, que ja era un lloc de referència turística, al far de ses Coves Blanques i a una de les més importants de les llavors dites «estaciones aqrqueológicas»: «las catacumbas de Santa Inés», sobre les quals Pérez-Cabrero fa una explicació detallada de com s'ha de procedir per accedir-hi, en la qual es pot veure que la promoció del nostre llegat historicoartístic encara estava en un estat embrionari: «el excursionista se hará guiar á pie á la cueva de Santa Inés. En la posada facilitarán el guía, que se gratificará con dos pesetas, pagando él la luz».⁹

I no hi faltaven els «bailes y cantos regionales» previstos per a les dues nits que passaren a Eivissa els excursionistes. Fixau-vos que en aquest programa es parla per tot del passeig de s'Alameda, encara que el nom oficial des de feia uns anys era passeig de Vara de Rey.

Després de les sortides diàries, hi havia actes per als excursionistes al final de cada jornada, consistents en «varios festejos de carácter popular organizados por el vecindario y Ayuntamiento de Ibiza; por las noches habrá función en el teatro de Pereira [sic] y sesión de cine y atracciones en el pabellón Serra».

Finalment, i segurament exhausts per la densitat del programa, les atencions protocol·làries, les excavacions, les excursions en carruatge i les activitats nocturnes que els organitzaren, els viatgers tornaven cap a Barcelona el dia 27 a les deu del matí; per tant, aquell dia poca activitat tengueren; encara que el fet de partir de matí els va permetre gaudir de la costa de ponent de l'illa amb l'esmentada rodada a l'illa des Vedrà reflectida al mapa reproduït més amunt.