Plou l'ull del món que no se sap d'on cau.
És verb pintat que ens ha mullat dalt baix!
Sabem que no en sabem suficient
d'algun dolor passat que passa i torna.

Les grans preguntes, ¿no es responen mai?
Mesclam aquest silenci temporal,
ara mateix, inexplicable i llarg,
amb l'ànim cert de desitjar la vida,

aquesta vida i no cap altra, ho saps,
com una tarda de diumenge plàcida,
tranquil·la, lenta i ben aprofitada.

Que tot no es pugui fer, convida a dar
més voltes al que encara manca, i fer-ho,
buscant, trobant cartó i cartolina.