Una anàlisi de 2017 ben actual

A principis de l'any 2017, en el si de la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs no ens costà mica posar-nos d'acord en el tema del Curs Eivissenc de Cultura d'aquell any, quan el company Miquel Mayordomo ens suggerí de dedicar el curs a l'estat ambiental, territorial, social i cultural de l'illa d'Eivissa i a la necessitat de poder aportar diverses visions crítiques i, sobretot, idees i propostes que fossin útils per a un redireccionament de la situació en el pla de la sostenibilitat.

Enteníem que diversos senyals feien veure que l'illa d'Eivissa es trobava (i es troba) en una situació alarmant, crítica; alguns senyals apuntaven al col·lapse. La massificació turística, la de moltes infraestructures, l'estat del territori i del paisatge en molts indrets, el nivells d'ús lingüístic del català, el monocultiu econòmic del turisme, entre d'altres, eren aspectes que preocupaven (i preocupen) l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE). En els darrers anys, a més, havien aparegut moltes veus crítiques a aquella situació, algunes col·lectivament, d'altres, individuals. Amb aquell clima, era un moment idoni per poder repensar Eivissa, per expressar preocupacions i reflexions, per compartir alternatives i solucions, per mirar de posar un poc més de llum sobre el futur immediat de l'illa.

Havia de ser el primer curs que dirigiria i coordinaria. M'havia incorporat l'any anterior a la direcció de l'entitat i havia agafat amb entusiasme l'encàrrec de dedicar-me a les tasques organitzatives de cursos. El repte era important. Per una banda, l'Institut d'Estudis Eivissencs venia organitzant el Curs Eivissenc de Cultura des del 1974 i sempre amb temàtiques ben interessants per a la societat eivissenca. Per altra banda, les qüestions ambientals i

territorials no havien estat de les més presents en les edicions anteriors del curs.

Tot d'una vaig pensar que el curs havia de basar-se en el diàleg, atès que les solucions constructives només poden sortir de situacions basades en el diàleg. I que aquest l'havien de dur a terme persones expertes en la matèria, però no només des del punt de vista acadèmic, sinó també més pràctic, institucional. A més, les veus no podien ser només locals, es necessitaven veus externes que aportassin una visió alternativa a l'eivissenca i que poguessin oferir bones pràctiques. Aquest diàleg entre una persona local i una de forana seria la base de les quatre primeres activitats del curs. La darrera, com és bastant habitual en aquests formats, una taula redona on, ara sí, els protagonistes havien de fer part de la societat civil eivissenca.

Amb l'ajuda dels companys de la Comissió Executiva i de l'assessorament de persones ben informades com Isidor Marí Mayans o Jordi Marí de la Torre, entre d'altres, vaig poder dissenyar el curs, que es duria a terme a la seu de l'Escola Universitària de Turisme del Consell d'Eivissa (edifici construït als anys 1980 per ser la seu del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, i que ho va ser fins al 1996), que compta amb unes bones instal·lacions i un aforament per a unes 80 persones.

El programa definitiu del curs va ser el següent:

2 de novembre: Quin futur estam construint per a la nostra societat? A mode de diagnòstic. Amb Joan Lluís Ferrer Colomar (periodista. Diario de Ibiza) i Joana Maria Petrus Bey (professora titular d'universitat, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears). Moderava Maurici Cuesta i Labèrnia.

9 de novembre: Quin territori voldríem? Amb Joan Carles Palerm Berrocal (president del GEN-GOB) i Macià Blázquez Salom (professor titular d'universitat, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears). Moderava Josep Antoni Prats Serra.

16 de novembre. Diversitat. Amb Oriol Amorós i March (secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Generalitat de Catalunya) i Joan Ribas Ferrer (segon tinent de batle i regidor de Benestar Social de l'Ajuntament d'Eivissa). Moderava Irene Tetteh Morcilo.

23 de novembre: Iniciatives econòmiques i turístiques. Amb Guillem López Casasnovas (catedràdic d'Economia, Universitat Pompeu Fabra) i Simón Planells Struse (doctor en Economia, professor de secundària). Moderava Gerard Móra Ferragut.

30 de novembre. Opinions diverses. A tall de taula redona. Amb Neus Escandell Tur (en representació de PROU!), Juan José Riera Ramon (president de la Federació Hotelera d'Eivissa i Formentera), Noemí Rodríguez Gómez (tresorera de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Aquitectes de Balears) i Miguel Vericad Marcuello (conseller de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del Consell d'Eivissa). Moderava Vicent Tur Riera.

L'Institut d'Estudis Eivissencs es va comprometre a publicar íntegrament les intervencions de les converses protagonitzades pels convidats a aquest curs (no així en el cas de la taula redona). Per aquest motiu, s'enregistrà l'àudio de totes les xerrades i se'n dugué a terme la transcripció, amb la intenció de donar-los forma de text i, per tant, d'article.

Dos autors lliuraren, a més, els textos de les seues intervencions i arribaren a temps per a ser publicades en un anterior número de la revista, el 64. Aquest és el motiu perquè les intervencions de Joan Lluís Ferrer Colomar («Eivissa. Cap a l'illa-ciutat») i de Joan Ribas Ferrer («Migració i Diversitat a la ciutat d'Eivissa: integració, llengua i cultura. Incidència dels serveis socials públics en la immigració i la nova ciutadania») no apareixen en aquest número, el 65.

Totes les intervencions varen estar molt preparades i varen ser molt interessants, i varen respondre a les expectatives generades des de l'IEE i pel nombrós públic assistent. Apareixen a continuació en format d'article. Esperam que siguin de profit i que, sobretot, el curs servís per a alguna cosa més que per a la reflexió sobre l'estat d'Eivissa a principis del segle XXI. Desitjam que pugui ser una aportació per a la tan necessària sostenibilitat de l'illa.