A Manel Marí, sempre al Cor
31-01-18

Ara que ja no hi ets
i que sempre hi seràs
ara que la veu s'esmuny
i creix el licor a la barra
quan el fum m'encercla
i el vi fa gust del teu nom

Ara que ja no hi ets
i que sempre hi seràs
ara que el temps s'esberla
i la memòria predica l'enyor
quan la desfeta és el clam
i al cor hi nien espines

Ara que ja no hi ets
i que sempre hi seràs
ara que el record s'esmola
i els teus ulls són la sang
quan la llei reclama silenci
i la llum m'espera dins teu

Ara que ja no hi ets
i que sempre hi seràs
ara que el renec és absència
i fineix aquest gener infinit
quan la veritat és mentida
i la dansa més fosca m'habita

Ara que ja no hi ets
i que sempre hi seràs
ara que toques el piano
i entones el fado més bell
quan els llavis invoquen la nit
ara sé, Manel, que el teu foc és dins meu