Introducció

En un article anterior en aquesta mateixa revista ens referíem a l'embarrancament a la darreria de 1882 d'un vaixell de bandera sueca, l'Adolf, a la costa des Trucadors amb catorze tripulants i càrrega i a l'immediat salvament de tota la tripulació gràcies a la intervenció del notari eivissenc Narcís Puget Sentí. Una arriscada acció que li valgué la concessió de la màxima distinció de la Societat Espanyola de Salvament de Naufrags (SESN), la Medalla d'Or, la primera d'aquesta categoria lliurada per l'entitat.¹

Aquesta entitat benèfica, que tenia per objectiu socórrer les víctimes dels naufragis, havia estat creada feia molt poc temps, el desembre de 1880, tot i que progressivament va anar estenent una xarxa de juntes locals autònomes a les principals poblacions costeneres de l'Estat espanyol, dependents del Consell Superior de la SESN ubicat a Madrid. Era la Comissió Executiva d'aquest Consell Superior l'encarregada d'avaluar els mèrits i concedir les recompenses en vista dels informes facilitats per les juntes o les autoritats de les localitats corresponents (Ribas 2015).

Així, a pesar de no disposar d'una junta local a les Pitiüses en aquells primers anys d'existència –que es crearia a Eivissa l'octubre de 1887, però que tendria una vida molt breu– (Cirer 2017), la SESN va premiar diversos eivissencs per la seua participació en dos salvaments marítims més, esdevinguts a les costes de les nostres illes al llarg de l'any 1883: un arran de l'accident que va patir el vaixell de pavelló francès Reine des Anges el mes de maig a les costes de Formentera i l'altre com a conseqüència de l'embarrancament i posterior naufragi de la bricbarca de matrícula austríaca Mimi P., que va tenir lloc el mes de novembre en aigües de la badia d'Alcúdia (Mallorca) i en el qual participaren els tres tripulants i el patró del llaüt Bartolomé 1º.²

El salvament de la Reine des Anges i de la seua tripulació

En aquesta ocasió, emperò, ens centrarem en el primer, que va tenir lloc novament a la punta des Trucadors de Formentera a la primeria del mes de maig de 1883, arran de l'accident que patí el vaixell de pavelló francès Reine des Anges, en xocar i quedar embarrancat en algun punt a l'oest d'aquella costa (SESN 1884: 23).³

Es tractava d'una pollacra goleta⁴ de 96 tones⁵ construïda a les drassanes del port occità de La Novèla el 1862⁶ i que s'havia destinat a la navegació comercial de gran cabotatge.⁷ El dia 2 de maig havia sortit del port algerià d'Orà en direcció a la ciutat de Seta amb un carregament d'escorça de bellotera. La tripulació estava formada per quatre persones, a més del capità de la nau Achille Ferdinand Salgé.⁸

El fort temporal que aquells dies regnava a la mar Balear va provocar que la Reine des Anges, que la nit del 4 al 5 de maig devia navegar molt a prop de Formentera, envestís contra la costa oest dels Trucadors, i quedàs embarrancada en aquell indret.

Segons la narració oficial dels fets,⁹ en arribar la notícia al port d'Eivissa, l'assessor i comandant accidental de Marina de les Pitiüses, Josep Enric Riquer Ribes, va disposar que sortissin tot d'una amb una embarcació cap a aquell lloc un grup de persones entre les quals es trobaven Manuel Puget Planes, pilot comissionat per al salvament, el mestre d'aixa Jaume Riera Planells i el metge director de Sanitat del port d'Eivissa Guillem Ramon Colomar. Formaven part també del grup de persones que es dirigiren al punt de l'accident el pràctic del port Bartomeu Comelles i el director del periòdic El Ibicenco Josep Verdera Ramon.¹⁰

Cap a aquell mateix indret salparen igualment els escampavies del servei de vigilància costanera Constante i Gallardo,¹¹ amb les seues respectives tripulacions i els seus patrons, Vicent Torregrossa i Manuel Sànchez, portant a bord, així mateix, el vicecònsol de França a les Pitiüses Ignasi Wallis Llobet i l'agregat de dit viceconsolat Josep Riquer Aquenza.

El fort temporal marítim emperò va fer que l'expedició arribàs ja de nits a l'indret de l'accident i que s'haguessin de posposar els treballs de salvament, i obligar les embarcacions a situar-se a la costa est des Trucadors, a recer del fort vent i la maregassa.

En apuntar el dia, la fúria del temporal continuava sense afluixar i la perillosa situació en la qual es trobava la Reine des Anges feia urgent el salvament de la seua tripulació. Però davant la impossibilitat de poder-s'hi comunicar per mor de la distància que els separava i el fort vent que seguia bufant, el patró de l'escampavies Gallardo va requerir l'ajuda d'un dels seus mariners més agosarats, Domingo Siles,¹² el qual, després de rebre les corresponents instruccions, es llençà a l'aigua i nedà amb gran esforç fins que aconseguí arribar a bord del vaixell embarrancat. De seguida es tornà a llençar a la mar amb una corda que li havia de servir per guiar un altre cable més gruixat amb el qual dirigir la barca de salvament des de terra fins a la Reine des Anges. A pesar de la seua exposició al perill, Siles va poder arribar a terra gràcies a l'auxili d'un altre mariner, però la corda que portava amb ell es va rompre en estirar-la, per la qual cosa es va veure obligat a regressar novament a bord del buc i tornar amb una altra soga fermada al cos.

Per tercera vegada el fatigat mariner va haver de repetir la mateixa operació d'arribar nedant fins al vaixell, en aquesta ocasió portant instruccions d'arriar un bot¹³ en el qual embarcar tota la tripulació i intentar així arribar a la costa. Però el capità Salgé es negà aleshores a abandonar la nau i remeté un escrit al vicecònsol en el qual li encomanava la seua tripulació. Davant la temerària resposta del capità del vaixell, s'envià novament Siles amb ordres d'arriar el bot i conduir la resta de la tripulació a terra: «y vemos las embravecidas olas cubrirle de proa a popa, pero se les grita ánimo, embarcarse [sic] no haya miedo; por fin se embarcan, y antes de largarse diez pasos del buque la embarcación [se] había sumergido; entonces vimos sobre las olas asomar seis cabezas, la de Ciles y cinco marineros, que animados por todos los presentes infundiéndoles valor y esperanzas de salvarse llegaron a tierra casi desfallecidos.»¹⁴

La sorpresa fou màxima entre el grup de salvament en comprovar que un dels tripulants d'aquella embarcació no era membre de la tripulació de la Reine des Anges, sinó que es tractava del mariner eivissenc Joan Riera Ros, «el cual, hallándose trabajando en unión de varios otros en las inmediaciones del sitio de la ocurrencia, viendo embestido el buque, el peligro que corría éste, y más que todo sus tripulantes, concibió la resolución de salvarles, y sin medir la gravedad del riesgo que iba a correr se arrojó impávido al mar en lo más recio del temporal, y por fin llegó al buque, animó a los tripulantes, les hizo ver la necesidad de que le ayudasen a aferrar las velas, como lo hicieron, compartió con ellos las penalidades que son consiguientes en tales casos, y con la acertada disposición que tomó de apuntalar el buque por medio de dos vergas amarradas a los costados de babor y estribor, pudo conseguir que la embarcación no se atravesase, y por este medio se contribuyese a la salvación de la misma y sus tripulantes» (SESN 1884: 24).¹⁵

Seguint la crònica dels fets, una vegada salvada la tripulació, però amb el capità encara a bord del vaixell, el patró i els mariners de l'escampavies Constante portaren una llanxa per terra des de la rada de s'Espalmador,¹⁶ en la qual s'embarcà novament Domingo Siles, però que se submergí abans d'aconseguir aproximar-se a la Reine des Anges, per la qual cosa el valerós mariner hagué d'arribar-hi nedant i allí va restar fins al final de les operacions de salvament de la nau.

L'endemà va encalmar-se el temporal i es pogueren iniciar les maniobres per reflotar el buc, que foren dirigides pel pilot Manuel Puget. Finalment, aquell mateix dia la Reine des Anges feia arribada forçosa al port d'Eivissa amb avaries.

Tot i que no coneixem la data en què la nau va abandonar definitivament la nostra illa ni quin fou el seu port de destinació, sí sabem que la partida es va produir d'una forma precipitada, com veurem més endavant.

L'atorgament de distincions als protagonistes del salvament

El periòdic El Ibicenco, en el seu número de dia 12 de maig, s'afanyà a demanar recompenses als governs dels estats espanyol i francès i a la Societat Espanyola de Salvament de Naufrags a fi de premiar als protagonistes del salvament, «principalmente a los marineros Domingo Ciles y Juan Riera y Ros.»¹⁷

El 21 de maig el president de la SESN remetia una comunicació a la Comandància de Marina de les Pitiüses sol·licitant informe sobre el salvament dels cinc tripulants de la Reine des Anges, a la qual el comandant accidental de Marina Josep Enric Riquer va respondre el 5 de juliol amb la transcripció literal de l'acta del salvament, datada el 20 de juny anterior i signada pel mateix comandant accidental, pel pilot comissionat per al salvament Manuel Puget, pel vicecònsol de França a les Pitiüses Ignasi Wallis, per l'agregat al dit viceconsolat Josep Riquer Aquenza, pel mestre d'aixa Jaume Riera, pel director del periòdic El Ibicenco Josep Verdera, pel pràctic del port de Vila Bartomeu Comelles i pel patró de l'escampavies Gallardo Manuel Sànchez.¹⁸ Tenint en compte l'esmentat informe, la Comissió Executiva de la SESN decidí atorgar la Medalla de Plata de l'entitat als mariners Domingo Siles i Joan Riera Ros, a més d'una recompensa en metàl·lic de 250 pessetes per hom.¹⁹ Riera es convertia així en el primer eivissenc en rebre la Medalla de Plata d'aquesta societat.

Poc després el diari palmesà El Balear, en la seua edició del 31 de maig, recollia una notícia del darrer número del seu col·lega El Ibicenco en la qual s'informava del pas per Eivissa del cònsol general francès a les Balears a fi d'homenatjar les persones protagonistes del salvament:

«A consecuencia del rapport
hecho por D. Ignacio Wallis, ViceCónsul de Francia en estas islas,
a su superior Sr. Laporte, Cónsul
General de las Baleares, pasó este
último a ésta en el vapor del
domingo con el objeto único de
cumplimentar personalmente a
las personas y autoridades, que
con sus esfuerzos contribuyeron al
salvamento de la tripulación y
Bergantín-Goleta francés Reine
des Anges, y haciéndolo muy particularmente al tripulante del escampavías Gallardo Domingo
Ciles, y al marinero de esta matrícula Juan Riera y Ros, a
quienes dirigió sentidas frases en
nombre de la vecina República
que representa.»

²⁰

Però, el fet que el protagonisme en el salvament de la tripulació de la Reine des Anges i les consegüents recompenses que s'atorgaren els acaparassin unes persones determinades va generar un cert malestar entre algunes altres que també havien participat en aquelles accions i que consideraven que no s'havia valorat suficientment el seu esforç. D'aquí que, passat un temps, el patró de l'escampavies Constante Vicent Torregrossa remetés un escrit al periòdic El Ibicenco en aquest sentit, que coneixem gràcies, una vegada més, a un article del diari El Balear. Aquest escrit anava signat pel corresponsal del rotatiu a Eivissa, el qual, valent-se de les paraules de Torregrossa, criticava amb duresa la parcialitat en l'atorgament dels reconeixements, així com el paper desenvolupat pel vicecònsol Ignasi Wallis en el salvament:

«El Ibicenco publica un remitido de un señor F. X. en el cual se
dice, que el acontecimiento de la
semana ha sido la solemne distribución de premios a los salvadores del buque francés, que se
embarrancó en Formentera, ocurriendo el milagro de salir ileso.
Como el remitido carece de fecha,
ignoramos a qué semana alude su
autor. En la presente, nadie que
sepamos habló de ese asunto ya
trasnochado, y en alguna anterior

se habló, sí, pero no ciertamente
en el sentido que lo hace el señor
F. X. en su ampuloso escrito. Y es
lo más original del caso, que en el
mismo número de El Ibicenco,
donde lo lograron cabida pro
amore Dei los ditirambos del entusiasta F. X., que, según asegura,
salió de la fiesta con los ojos húmedos y el corazón alegre y satisfecho
dando fuertes apretones de mano,
en el mismo número digo, aparece
otro remitido a cuyo pie no se leen
iniciales, que no convienen con
ningún nombre y apellido de persona conocida, pero sí lee el digno
nombre de un honrado y bravo
marino, el de D. Vicente Torregrosa, patrón que era de la Escampavía Constante y testigo ocular
de las heroicidades del cinco de
Mayo, por virtud de las cuales se
sacó entero a un buque del sitio en
donde han embestido muchos. ¿Y
qué nos dice el señor Torregrosa?
Oigámosle. Dice que el escampavía Gallardo a bordo de la cual
iba el bravo, modesto y joven vicecónsul de Francia -según F. X.se vió obligada a retirarse al
abrigo de la costa, mientras la escampavía Constante a las tres de
la mañana estaba fondeada en los
Trocadors, sitio del embarrancamiento; dice que el sol había
salido cuando se presentó la escampavía Gallardo con el joven,
modesto y bravo vice-cónsul de
Francia -según F. X.- y principió la operación para el salvamento; que los marineros de su
Escampavía condujeron en hombros una lancha desde el puerto
del Espalmador, con la cual se
ausilió [sic] la tripulación del
buque francés; que la misma Escampavía, mandada por el señor
Torregrosa, fue la que, a pesar del
mal tiempo, regresó al puerto de
Ibiza en busca de auxilios, y finalmente que al ser invitado para
presentarse en 1º de Octubre en el
Consulado francés, para tener
conocimiento de lo acordado por el
Gobierno de la República de Francia, vio con sentimiento, que sus
servicios habían pasado desapercibidos, resultando premiados
los que temieron al peligro y siete
horas estuvieron al abrigo de la
costa y no quisieron exponer sus
vidas por salvar las de sus semejantes, lo cual no se retraerá de
obrar siempre del mismo modo,
porque él hace el bien por el bien
mismo. En realidad no puede ser
más notable el contraste que ofrecen los dos remitidos. De una
parte, elogios ridículos y exajerados [sic], con inserción de discursos, que sólo oyeron los F. X. y todo
ello participado al público en
forma anónima, sin duda por la
fuerza de la costumbre. De otra
parte, el restablecimiento de la
verdad por quien no se oculta, y,
al producir su queja, tiene el
acierto de mostrarse muy superior
a las ridiculeces de ciertas gentes,
que ya no saben por dónde andan,
cegadas por el despecho y la
vanidad.»

²¹

El cas és que temps després el setmanari La Isla informava que el govern francès havia obsequiat el pilot Manuel Puget i el patró de l'escampavies Gallardo Manuel Sànchez amb «un par de anteojos de marina cada uno por los buenos servicios que en el salvamento de un buque de esta nacionalidad prestaron.»²²

Al cap d'unes setmanes, el mateix mitjà comunicava la decisió del Ministeri de la Marina de França de concedir la Medalla d'Or de primera classe al vicecònsol d'aquella República a les Pitiüses «por su conducta en aquel salvamento y por el buen proceder e inteligencia con que resolvió las cuestiones que le siguieron.»²³ El redactor aprofitava l'ocasió per desautoritzar «cierto corresponsal de un periódico de Palma que con su venenosa pluma y poca pericia en leyes que debía conocer se atrevió en aquella época a censurar la conducta de nuestro amigo. Afortunadamente los hechos han demostrado una vez más la ligereza con que escriben y aconsejan ciertos pretenciosos jurisconsultos muy conocidos ya en esta isla.»²⁴

Aquesta, emperò, no fou l'única polèmica que envoltà aquest accident, com veurem a continuació.

Les males arts del capità Salgé

Sabem que just després de l'arribada a Eivissa de la Reine des Anges, el capità Achille Salgé va protagonitzar algun tipus d'incident amb les autoritats locals que hauria precipitat la sortida irregular de port del vaixell amb tota la tripulació, per la qual cosa Salgé fou sancionat posteriorment per les autoritats franceses.

Un any més tard, les males formes del capità Salgé foren l'origen d'un nou enfrontament, aquesta vegada amb l'autoritat consular de l'illa de Menorca, quan la Reine des Anges es trobava al port de Maó. Gràcies a aquest episodi disposam d'algunes referències sobre l'ocorregut anteriorment a la nostra illa, com veurem tot seguit.

Per posar en context aquest fet, hem de dir que al començament d'aquell estiu de 1884 l'epidèmia de còlera que s'havia iniciat dos anys abans al sud-est asiàtic s'havia detectat als ports occitans de Toló i Marsella, des d'on s'estené ràpidament per tota la zona i aviat va envair bona part d'Itàlia i l'aleshores colònia francesa d'Algèria,²⁵ si bé en aquest territori la malaltia no va arribar fins al final del mes d'agost amb el desembarcament a la ciutat d'Alger de tropes franceses infectades procedents de la regió de Tonquín.²⁶

Amb motiu de l'inici de l'epidèmia a França, el dia 29 de juny el Ministeri de la Governació espanyol havia establert l'obligatòria quarantena per a tots els bucs que procedissin dels ports bruts de Toló i Marsella, així com de la resta de ports francesos i dels seus dominis mediterranis.²⁷

El 21 d'agost, el vapor Buenaventura, procedent d'Alger, va arribar a Alacant després d'haver passat la quarantena corresponent al Llatzeret del port de Maó, aleshores l'únic indret a la Mediterrània on purgaven els vaixells que arribaven a l'Estat espanyol des de ports declarats bruts.²⁸

Una setmana després apareixien els primers casos de persones infectades a diferents poblacions de la província d'Alacant i les autoritats decretaven una sèrie de mesures sanitàries de control de l'epidèmia. Encara que aviat es va estendre la idea que l'origen del focus provenia del passatge del l'esmentat vapor Buenaventura,²⁹ es fa difícil de creure si tenim en compte la data de sortida del vaixell d'Alger i la de probable arribada de la malaltia a aquell port. De fet, des d'alguns mitjans aviat s'afanyaren a buscar altres possibles orígens, com ara «el contrabando de una lancha pescadora que trajo cajas y fardos procedentes de Francia.»³⁰ Fos com fos, el cert és que el focus principal de la malaltia que es va iniciar a darrers del mes d'agost, va localitzar-se a Alacant i va afectar diverses localitats d'aquesta província, si bé es detectaren altres focus a les de Lleida i Tarragona – tot i que probablement aquests focus no tenguessin la mateixa procedència. Els seus efectes varen tenir, per tant, un abast bastant limitat i també una durada breu, per haver-se iniciat a darrers de l'estiu, amb la qual cosa el nombre de persones infectades i de víctimes començà a decaure a darrers de setembre i l'epidèmia es pot considerar acabada durant el mes d'octubre, havent afectat devers un miler de persones i provocat al voltant de sis-cents morts (Lozano 2015: 5-6).³¹

En aquesta conjuntura, el 10 de setembre es produí l'entrada en el Llatzeret del port Maó de la pollacra goleta Reine des Anges.³² És probable que procedís d'Alger, un dels ports considerats bruts aleshores.

El dia 13 el diari maonès El Bien Público informava d'una llarga llista de vaixells que «al anochecer de ayer quedaban purgando cuarentena en el Lazareto», entre els quals es trobava la Reine des Anges.³³ No obstant això, en el mateix número es comunicava que el vaixell es trobava ja despatxat, llest per salpar cap a València amb 7 tripulants i càrrega de blat.³⁴

Aleshores les notícies dels estralls ocasionats per l'epidèmia de còlera arribaven d'arreu del sud de França, d'Itàlia, del nord d'Àfrica i de la costa del llevant peninsular.

El cert és, emperò, que no tenim notícia de cap nova sortida o entrada en els ports esmentats de Maó i València i la següent referència sobre el vaixell que hem pogut documentar és de primers del mes d'octubre, el que ens pot fer pensar que la Reine des Anges s'hagués trobat atrapada durant aquest temps al port de Maó, i que fos a causa de la situació epidèmica regnant o per altres motius: «Ayer e inmediato a las boyas que existen a la entrada de este puerto, el buque francés Reine des Anges tiró al mar el trigo averiado que conducía.»³⁵

De fet, el mateix diari El Bien Público del 2 d'octubre publicava el següent avís: «El capitán del buque francés REINE DES ANGES necesita tomar a préstamo a la gruesa aventura³⁶ unas 2.500 pesetas pagaderas a su arribo a Valencia, su destino. Las personas que deseen tomar parte en este negocio, podrán hacer proposiciones hasta el día cinco del actual a las seis de la tarde en el Vice-Consulado de Francia, calle del Comercio núm. I, donde se hallan de manifiesto las condiciones de dicho emprésito.»³⁷

A partir d'aquí se succeeixen els problemes per al capità del vaixell, que unes setmanes després inseria a la premsa el següent anunci: «El capitán de la goleta francesa Reine des Anges participa al público que él no reconoce ningún débito pagado por el señor Valls, vicecónsul, sin su aprobación e igualmente no reconoce como su consignatario bajo ningún título al señor Jaime Mus, barquillero de dicho señor Valls. Al mismo tiempo invita a las personas que estén dispuestas a adelantarle la suma necesaria para sus negocios urgentes, pueden hacer las proposiciones a su bordo. Las garantías son el buque y el cargamento.»³⁸

La situació hauria derivat en un enfrontament entre membres de la tripulació de la Reine des Anges, amb el seu capità al capdavant, i l'autoritat viceconsular francesa a l'illa, que el dia 28 d'octubre ordenava l'empresonament per acte d'indisciplina a bord d'un dels tripulants del vaixell³⁹ i dies més tard del mateix Salgé, després de la intervenció en el conflicte del cònsol general de França a les Balears.⁴⁰

Achille Salgé s'afanyà en remetre un escrit al director del periòdic de Maó El Liberal en el qual denunciava ser víctima d'una persecució per part de les autoritats consulars franceses:

«El periódico El Bien Público
de anteayer, anunció mi encarcelamiento por orden del cónsul de
Francia, sin indicar la causa a que
obedeció; y con este motivo tengo
interés en hacer público por conducto de su apreciable publicación, que he estado encarcelado
durante 24 horas, con motivo de
falta de respeto al referido cónsul.
He dicho motivo, y sería más
exacto diciendo pretexto, porque,
he aquí lo ocurrido. Anteayer el
cónsul de Francia me presentó
una cuenta de gastos de unas
1.200 pesetas y habiéndole yo pedido en buenas formas los documentos que la justificasen, se negó
a entregármelos diciéndome que
desconfiaba de mi. Contestele si

plemente estas palabras: A la
recíproca. ¡He ahí mi crimen?
Se hallaba presente un compatriota mío, el representante de mi
cargador, cuyo testimonio es digno
de toda fe. Los verdaderos motivos
de este escandaloso abuso de
fuerza como de otros abusos de
los que he sido víctima en
Mahón datan ya, de algún
tiempo. Por lo demás, muchas personas significadas de esta ciudad
están enteradas de los hechos, y
las que recuerdan un anuncio publicado en El Liberal del 18 Octubre último podrán adivinar, en
parte, el por qué he sido yo
perseguido por los mismos que debían protegerme.
En Francia, donde espero regresar en breve, cuidaré de que se
haga luz sobre este asunto, y de
que se sepa que representación
tiene aquella república en las
Baleares.
Reciba V. señor director, mi
mayor agradecimiento por la publicación de este escrito en las las
columnas de El Liberal y la espresión [sic] de mi consideración más
distinguida.
A. F. Salgé
Capitán y propietario del
buque francés Reine des
Anges.»

⁴¹

Al cap d'uns dies responia a aquest escrit el vicecònsol amb una altra carta al director del mateix diari en la qual justificava la seua decisió d'empresonar el capità Salgé per l'acte d'insubordinació greu que havia comès i expressava la seua confiança que les autoritats franceses sabrien jutjar amb severitat els fets ocorreguts. De fet, el vicecònsol donava com a exemple la sanció que ja se li havia imposat a Salgé l'any anterior com a conseqüència d'uns fets semblants esdevenguts al port d'Eivissa:

«Sr. Director de El Liberal.
Creo de mi deber manifestar a
V. con cuanto disgusto he visto
que la buena fe reconocida de su
apreciable redacción, haya sido
sorprendida por el capitán del
buque francés Reyne des Anges,
cuyo escandaloso proceder, cuando

no existiesen otros muchos datos,
quedaría demostrado ante la opinión pública por el mismo comunicado inserto en el número 1018
correspondiente al día 14 del actual.
La insubordinación y la osadía
de dicho marino debían ser aquí
reprimidas, como lo fueron, pero
no castigadas. En Francia es donde Mr. Salgé hallará las mismas
autoridades, que el año último, y
por sucesos análogos ocurridos en
Ibiza, le suspendieron de su
mando en vista del espediente
[sic] formado precisamente por el
Sr. cónsul que ahora ha dispuesto
su detención disciplinaria.
Tengo la evidencia de que este
marino, que ha dudado de la probidad de las autoridades españolas y de los particulares, que han
tenido desgracia de estar con él
relacionados, y que además ha
olvidado por completo las reglas
del deber y del decoro de sus relaciones oficiales con la autoridad
consular; tengo la evidencia,
repito, de que sufrirá la severa
sanción de las leyes de su país, así
como pesa ya sobre él el fallo de la
reprobación pública.
Mahón 21 Noviembre 1884.
P. B. Valls.
Vice-Cónsul de Francia.»

⁴²

Uns dies després el setmanari eivissenc La Isla es feia ressò de la notícia publicada pel seu col·lega menorquí i donava més detalls de l'incident ocorregut a la nostra illa arran del salvament de la pollacra goleta Reine des Anges a les costes de Formentera l'any anterior:

«Dice un colega de Mahón que
por orden del señor Cónsul de
Francia en las Baleares, ha sido
reducido a prisión por faltas graves, el capitán Salgé del bergantín
goleta francés Reine des Anges.
Recordamos perfectamente a
dicho capitán, y no de un modo
grato, pues durante su corta estancia en esta isla, en 1882 [sic],
cometió toda clase de inconveniencias, llegando hasta el estremo
[sic] de abofetear a un honrado y
viejo capitán de esta matrícula,
por cuestiones de poca importancia.
Seríamos interminables si
quisiéramos narrar las hazañas
que aquí cometió dicho sujeto; para muestra basta apuntar que se
marchó sin los documentos de a
bordo y sin pagar las deudas que
aquí había contraído.
Su gobierno castigó su conducta retirándole el título de
capitán por un año e imponiéndole
una multa.
No ha escarmentado al parecer
el famoso Salgé, pues las fechorías

que ha cometido en Mahón han
obligado al respetable Cónsul de
Francia a ponerle entre rejas y a
formularle un proceso.
Suponemos que se habrá apresurado el citado capitán a buscar
algún abogadillo de pleitos perdidos que quiera defenderle, pues el
pobrecito está desvalido en tierra
extraña, como diría algún magnánimo... por conveniencia.»

⁴³

A la fi el vaixell francès va poder abandonar el port de Maó i el dia 24 de novembre va arribar a Barcelona amb llast.⁴⁴ El dia 28 de novembre sortia de Barcelona cap al port de Tarragona també amb llast.⁴⁵

Desconeixem si les autoritats franceses sancionaren finalment aquest nou incident provocat pel capità Salgé.

Els problemes legals amb l'assegurança de la càrrega del vaixell⁴⁶

D'altra part, arran de tota una sèrie d'irregularitats comeses a l'hora d'assegurar la càrrega de la Reine des Anges i en la comunicació de l'encallament del vaixell, els asseguradors sol·licitaren la nul·litat de l'assegurança davant del Tribunal de Comerç de Marsella.

Com ja hem esmentat anteriorment, la pollacra goleta francesa Reine des Anges havia partit del port nord-africà d'Orà el dia 2 maig de 1883 i es dirigia a la ciutat occitana de Seta amb un carregament d'escorça per als senyors Michel et Cie.

Segons consta a l'expedient instruït, el dia 6 de maig el dit navili va fer arribada forçosa a Eivissa després d'haver embarrancat en aigües de Formentera.⁴⁷ Aquell mateix dia el comitè assegurador a Marsella va rebre informació telegràfica errònia des de la nostra illa sobre l'encallament d'un bric francès, el Mésange, que comandava el capità Piquet, quan es dirigia cap al port de Seta amb carregament d'escorça. El dia 8 s'enviava un nou despatx a Marsella, anunciant, ara sí, el reflotament i l'arribada a Eivissa amb avaries de la Reine des Anges, amb el capità Salgé.

Però aquí no s'acabaven les contradiccions, ja que el Sr. Jullian, negociant a Orà que feu assegurar la càrrega del vaixell per als senyors Michel et Cie., havia subscrit el 4 d'abril anterior un tipus de pòlissa a Marsella per valor d'11.200 francs sobre totes les mercaderies a carregar en velers durant un any, entre l'1 d'abril de 1883 i l'1 d'abril de 1884. No obstant això, el 10 de maig –per tant, dies després de l'accident–, segurament amb l'objectiu de tractar de rescabalar totes les pèrdues ocasionades, es va subscriure una altra nova pòlissa per a un carregament de 1.450 sacs d'escorça a la Reine des Anges, en la qual no figurava Salgé al comandament del vaixell sinó el capità Asibert, per un valor de 2.800 francs més, fins als 14.000 francs en què es valorava la càrrega.

Per tot aquest cúmul d'irregularitats i incongruències i davant la probable reclamació de compensacions per part dels assegurats després de l'encallament de la Reine des Anges, els asseguradors demanaren la total nul·litat de l'assegurança del dia 10 de maig, emparant-se en la legislació mercantil vigent aleshores a França i en les pròpies clàusules de la pòlissa.

Sense voler entrar en els detalls de l'expedient per la seua complexitat jurídica, s'ha de dir que finalment el 17 de maig de 1886 l'esmentat Tribunal de Comerç de Marsella, tenint en compte els fets descrits anteriorment, va determinar la total nul·litat de l'assegurança subscrita el 10 de maig de 1883 en favor de Michel et Cie. i aplicada a les seues mercaderies, i va desestimar d'altra banda les seues argumentacions contra els asseguradors i condemnà Michel et Cie. a satisfer les costes del procés.

Agraïments

Enric Garcia Domingo (Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona) i a tot el personal dels arxius i biblioteques consultades.

Bibliografia

ADROVER, MIQUEL & CANAVES, VICTÒRIA (2012). Naufragio del Mimi P.: Los héroes de Alcúdia. Diario de Mallorca, 29 de febrer de 2012. Recuperat de: https://es.scribd.com/document/80083459/MimiP

AUTRAN, F. C. (1886-1887). Revue internationale du droit maritime, année 2, tome II. París: Chevalier-Marescq et Cie. p. 175-178.

CIRER, FELIP (2017). La primera Junta de Salvament. Diario de Ibiza, 22 de gener de 2017. Recuperat de: https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2017/01/22/ primera-junta-salvament/891609. html

DELOBRE, FÉLIX (1886). Journal de jurisprudence commerciale et maritime, tome LXIV, première partie: décisions du Tribunal de Commerce de Marseille et de la Cour d'Appel d'Aix. Marsella: Bureau du Journal de jurisprudence commerciale et maritime. p. 190-195.

DOMINGO, ANTONI & DRUGUET, GLÒRIA (2010). «El naufragi del Mimi P. i la Societat Espanyola de Salvament de Naufrags». VI Jornades d'Estudis Locals d'Alcúdia. Alcúdia: Ajuntament d'Alcúdia, p. 149-166.

JIMENO AGIUS, JOSÉ (1886). El cólera en España durante el año 1885. Madrid: Establ. Tip. De El Correo, 55 p.

LLABRÉS, JOAN (1958). Apuntes para la historia marítima de Ibiza. Palma: Escuela Tipográfica Provincial, 261 p.

LOZANO ALLUEVA, FRANCISCO JAVIER (2015). La epidemia de cólera de 1885 en localidades del río Aguasvivas (Aragón). Recuperat de: http://www.blesa.info/his1885-ColeraMorbo-CuencaAguasvivas-Aragon.pdf

MONTERO Y VIDAL, JOSÉ (1885). El cólera en 1885 Madrid: Imprenta de Manuel G. Hernández, 140 р.

RIBAS I RIBAS, DAVID (2015). «Un salvament heroic a la costa des Trucadors». Eivissa, 57. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs. p. 27-37.

RIBES MARÍ, ENRIC (2009). Toponímia i dialecte a Eivissa i Formentera. El paper dels topònims en la recerca dialectal: l'exemple de la costa pitiüsa. Tesi doctoral. Universitat de València.

RIERA, MARGARITA (2016). Historia de la Comandancia Militar de Marina de Ibiza y Formentera. Eivissa: Mediterrània-Eivissa, 407 p.

SOCIETAT ESPANYOLA DE SALVAMENT DE NAUFRAGS (1884). Anuario de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos, año IV. Madrid: Establecimiento Tipográfico de M. P. Montoya y Cª, 255 p.

Hemeroteca

• Diario de Ibiza
• El Áncora
• El Balear
• El Bien Público
• El Constitucional
• El Graduador
• El Ibicenco
• El Liberal
• Gaceta de Madrid
• La Correspondencia de España
• La Dinastía
• La Isla
• La Opinión

Altres fonts

Registre Maritime del Bureau de Renseignements sur navires de Bordeus dels anys 1867, 1871-72 i 1886-87.