Resum

A partir d'anotacions de dietari, algunes reflexions de fons sobre el pas del temps i els estats d'ànim. Amb alguns poemes dedicats a Manel Marí (1975-2018), i cites de lectures que enforteixen l'ensamblatge de la literatura amb la vida.

Paraules clau: Dietari. Poesia. Homenatge. Manel Marí. Reflexions i referències en relació a la creació escrita.

Abstract

From diary notes, some background reflections on the passage of time and moods. With some poems dedicated to Manel Marí (1975-2018), and quotes from readings that strengthen the literature's assembly with life.

Keywords: Diary. Poetry Tribute. Manel Marí. Reflections and references through written creation.

24-VIII-2017

¿La mort?
Incomprensió i escarni
de la llepada
al propi cul.

El pallasso és el poeta
i germina a una cadira
quan hi seu i plora,
i sua, molt
cansat.

6-Ix-2017

De com ens descarta la poesia de la nostra pròpia vida.

No és necessari donar-li la volta sempre als arguments.

6-XI-2017

És molt difícil aconseguir la independència de qui no vol estar amb tu. Precisament.

22-XI-2017

Insomni. Les paraules no en volen de dormir i de perdre, per tant, el coneixement. Escriure'n una novel·la. Serà avorrida, però què hi farem.

29-XII-2017

La realitat ha passat a un segon terme.

14-1-2018

Bé, la vida no és un mètode senzill de res.

La poesia és indirecta.

18-1-2018

Records banals i àsens. Tots ben meus i molt meus.

22-1-2018

Els endarreriments. O posar les coses, alguns assumptes, en ordre. Llegir, per fi, La conquesta catalana de 1235, de Joan Marí Cardona.¹ Les paraules. ¿Qui som? ¿On ens trobam?

1-II-2018

Forat mental i altres drogues del poema.

25-1-2018

És menys greu perdre que perdre's. Romain Gary [Gos blanc]²

31-1-2018

EL BLE

I. M. Manel Marí

El ble del llum que espia
l'ombra que hi ha al jardí.
La realitat, biga
incerta a la paraula.
Talment interior,
no-res, la gosadia.
I allò que se somia
que mai no passarà.
I el vi de l'alegria,
que no ens va emborratxar,
perquè abans va acabar-se,
i no en dugueren més,
ni hi hagué cap miracle.
Banda dins del silenci,
ara hi tornam a ser.

4-II-2018

Jugàvem amb baletes sota un garrover. A l'esplanada que hi ha baix del puig des Molins. Segurament jugàvem al peixet i érem uns quants d'al·lots. Algú va dir: -Cadú-ses-seues! Començava a funcionar l'abús de la força, l'engany, l'exigència de l'autodefensa. Jugar no era només jugar.

9-II-2018

Arribat el Carnestoltes, no sé si dinarem. Les ungles de Gilles Deleuze. El circuit de la vergonya vares tancar-lo. Sempre és divendres i plou i imitarem la mare nostra que no ens pensa, perquè ja ens va parir. Curtmetratge. Llargmetratge. Documental.

*

Potser escriure és romandre en soledat buscant allò que hi ha del jo en el nosaltres.» Antoni Marí [Del jo al nosaltres – Revista Literatures núm. 0, 1997]³

17-II-2018

Vàrem néixer quan els temps estaven canviant.

25-II-2018

L'escapadissa de les paraules.

9-III-2018

Recorda que t'oligaven a recordar.

20-III-2018

Hi ha un dia que la vida ens passa per davant i ens avança.

29-III-2018

El plaer del llenguatge poètic no sol ser complaent. Josep Maria Sala-Valldaura [Entre el simi i Plató]⁴

31-1-2019

SENSE MANEL MARÍ

La bellesa de no poder entendre'ns, encara, i també el silenci que li sumam.

El poema demana sempre independència. Ser-hi, al poema, s'hi ha de ser i després anar-se'n.

Aquests papers dels quals ja no en faré res.

El subconscient del que tu vulguis que sigui.

30-1-2020

AVUI TAMBÉ PER A MANEL MARÍ

La poesia va contra la mort.
Abans comença el seu final, tu ho saps.
El pes de la paraula i els arraps
continus de la vida, quina sort.

El descontrol enamorat a un port.
El centre emancipat dels nostres caps.
El lent ofici i no fer res amb taps
de suro, amb espardenyes d'anar a l'hort.

Des de la fosca escrita hi veus la llum.
Hi ha un rebrot de l'ombra i un farcell
que du algú ben amagat: no es veu.

Difícil com si no se sap que el fum
és una part del nostre oblit mesell.
Desaparició de tot. Fas peu.

5-II-2020

Les veritats ens donen corda, com als rellotges vells. I, per tant, també pens en el meu pare, i potser el meu pare encara està pensant una mica en mi. La poesia, fora dubtes, existeix.

«És un viatge cap enrere basat en el record el que ens permet de nodrir algunes esperances.» George Steiner [Entrevista pòstuma amb Nuccio Ordine]⁵