Molt bona nit a tothom! I benvinguts a aquesta 50a edició de la Nit de Sant Joan de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

Avui, just avui, fa 50 anys que l'Institut d'Estudis Eivissencs va celebrar, en aquest mateix poble, la seua primera Nit de Sant Joan.

Aquell 23 de juny del 1971 va ser la primera manifestació pública del renascut Institut d'Estudis Eivissencs.

L'Institut havia començat amb molt d'ànim el 1949, però pocs anys després va quedar aturat i sense activitat, fins que l'estiu del 1970 un grup de joves el reprengué amb força.

Aquella primera Festa de la Nit de Sant Joan va organitzar-la l'Institut per distingir una feina feta pels alumnes del Col·legi Públic de Sant Josep sota la direcció del mestre Pere Planells Marí. Era un recull de cançons que s'havia anat publicant per capítols al Diario de Ibiza i que va donar lloc a la institució dels premis escolars Nit de Sant Joan.

En una època en què les nostres festes populars anaven a menys i la llengua estava encara prohibida per als usos públics, el nou Institut va néixer amb la idea de normalitzar la llengua, propagar cultura i respectar el territori.

Ens ho recorda Josep Marí, amb una bona dosi d'ironia, en el seu poema «Reconeixement»:

Era un temps jovenívol d'impulsos
i de ràbia,
de voler que les coses tinguessin el
seu nom,
que ningú no esvaís amb una
granerada
la poca cosa que érem, encara, en
la desídia.

[...]

Se'ns prohibiren cantants, se'ns
prohibiren cançons,
ens socarraren cursos eivissencs
de cultura.
Érem rojos, roents, com els fills
del dimoni:
ens devien tenir una fitxa
reservada.
Oh que dolents, que dolentassos
érem!

Ara, mig segle després, que es diu aviat, l'Institut continua amb la mateixa voluntat de mobilitzar la nostra cultura, enfortir la llengua i fer respectar el medi ambient.

Ja ha plogut des d'aquell dimecres 23 de juny d'ara fa 50 anys, però gràcies a la feina de tanta gent que ens arreplegam amb el nom d'Institut d'Estudis Eivissencs, pensam que avui tenim una illa una mica millor del que seria sense aquesta entitat.

Pensau que sense l'Institut, ses Salines serien avui una gran urbanització, la nostra cultura seria menys viva i la llengua menys normalitzada, entre altres accions on l'Institut ha participat.

Queda molt per fer, és cert, i ho patim cada dia en forma de menyspreus a la llengua i a la cultura que semblen no acabar-se mai, ho sentim en veure nous hotels i grans mansions, avui ja innecessaris, menjant-se més i més territori natural, i ho lamentam quan el nostre medi ambient es degrada per manca de planificació i seny ecològics; perquè... qui hauria pensat mai que les pitreres, les palmeres, les figueres de pic i les mateixes sargantanes poguessin estar ara extingint-se a Eivissa per plagues arribades de fora últimament?

Cal no badar, ja hem badat prou, i sapiguem que ningú no ens pot prohibir l'ús de la nostra llengua, que no necessitam continuar consumint territori per a fer nous hotels i que la nostra cultura és innegociable.

I pensem sobretot que les illes que tenguem depenen de nosaltres, de l'actitud de cadascú cap a la llengua, la cultura i el territori.

Amb les institucions al davant, és clar, de qui esperam un tracte exquisit i exemplar cap a la llengua catalana, la cultura i el territori.

Som conscients que les Pitiüses són, ara mateix, unes illes on convivim gent d'arreu del món. Benvinguts tots. Us demanam el màxim respecte, alhora que la vostra complicitat per a la llengua, la terra i la cultura del lloc que us acull.

Salut i molt bona nit a tothom!

Sant Josep de sa Talaia, 23 de juny de 2021.